L'excentricitat de Jean Paul Gaultier aterra al Coliseum de Barcelona

BarcelonaLa passarel·la per l’escenari de teatre, les models per actrius, i un gran dissenyador de l’alta costura francesa que canvia la seva tasca de fa mig segle per la de director de teatre. Això és el que Jean Paul Gaultier farà del 4 al 21 d'abril al teatre Coliseum de Barcelona amb el seu espectacle de teatre musical Fashion freak show, una representació que aterra a la península per primera i de moment última vegada, després d’haver triomfat al Folies Bergère de París el 2019 i al Roundhouse de Londres el 2022.

Era una tarda qualsevol dels anys 60 quan un nen dels suburbis de París va quedar-se embadalit mirant una pel·lícula que feien per televisió. "És això!", va cridar. Jean Paul Gaultier acabava de veure per primera vegada l'entramat que hi ha darrere d'una sastreria d'alta costura en el film Falbalas. Va ser a través dels actors que representaven dissenyadors, sastres i models que tindria el primer contacte amb la indústria de la moda. Poc es podia imaginar que aquelles seqüències en blanc i negre farien saltar l'espurna d'una passió que el portaria a la fama de l'alta costura internacional. 

Des de llavors ha plogut molt. Gaultier, de 71 anys i autodefinit com un "jubilat", està encara lluny de retirar-se a la quietud de la vida contemplativa i aquest dimecres ha presentat en una sala del primer pis del teatre Coliseum de Barcelona el que ell descriu com: "La història de la meva vida". Amb l'obra Fashion freak show el dissenyador pretén tancar el cercle que va començar fa més de sis dècades, quan va adonar-se a través dels actors d'una pel·lícula que volia dedicar-se al món de la moda. Però, com tot el que ha fet al llarg de la seva vida, el dissenyador francès ha dut l'espectacle al seu terreny.

A cavall entre una obra de teatre, una passarel·la i un espectacle musical, es troba la sumptuosa producció que ja va ser representada al Folies Bergère l'any 2019 i al Roundhouse de Londres el 2022. "Un espectacle candent que arrossega l'audiència en una onada d'emoció, opulència i absoluta fabulositat... És una meravella". Així és com What's on stage va descriure l'obra creada, dirigida i dissenyada estilísticament per Gaultier. Per al parisenc, el xou suposa un repte, però en cap cas un canvi grotesc a allò que ha fet al llarg de la seva vida. "Les desfilades que jo organitzava ja eren com una obra de teatre: jo escollia la música, escollia les models i també escollia el decorat", explica amb naturalitat Gaultier. 

El binomi passarel·la i teatre

"Una desfilada no és una representació qualsevol, té un component molt teatral, de posada en escena i de creure en l'abstracte", reitera el dissenyador, amb grans gesticulacions i somrient. Amb tot aquest temps ha deixat demostrat, i amb escreix, que cap de les seves eleccions creatives passen desapercebudes, i Fashion freak show no serà una excepció. "De la mateixa manera que a les meves desfilades hi havia models molt diverses, a l'obra de teatre busco el mateix. M'agraden les persones amb caràcter, amb personalitat i sempre, sempre, als antípodes de la uniformitat", assevera amb contundència. Al cap d'uns instants de silenci, reitera: "Vull sublimar la diferència".

De l'impecable vestit de sastre creuat de color blau marí que portava, en destacava un únic toc de color: un llaç roig, en símbol de solidaritat amb les persones afectades pel VIH, col·locat a les amples solapes. De l'homogeneïtat cromàtica que Gaultier ha lluït aquest dimecres no en queda res als modelets que desfilaran a l'espectacle que es podrà veure del 4 al 21 d'abril al teatre Coliseum. Serà justament l'opulència, en forma de plomes de colors, talons de vertigen i les icòniques cotilles del dissenyador, el que marcarà l'estètica de la producció. De fet, el sastre també ha volgut recordar l'impacte que té en l'obra la primera col·lecció que va llançar l'any 1984, titulada Male object. En aquella primera mostra, Gaultier tenia la intenció de sexualitzar els homes tant com ho estaven les dones, una col·lecció que el va dur a la fama i que va suposar una revolució per ser "un brindis a la diferència de codis".

A mig camí entre el cabaret i la comèdia musical, els maniquins del parisenc porten dissenys extremats amb la intenció de "mostrar, d'una banda, que amb el temps les dones s'han deslliurat de la cosa femenina per prendre més força" i, de l'altra, que els homes també poden lluir grans dissenys i que "això no els fa perdre masculinitat". Les cotilles, els sostens prominents i els colors vius són elements que el dissenyador ha utilitzat per empoderar les figures femenines en els seus dissenys i que també estaran molt presents en l'espectacle. Si bé el dissenyador sovint ha estat assenyalat per la ultrasexualització del cos femení, Gaultier veu els seus dissenys com una eina d'empoderament, en cap cas per complaure els homes, sinó per reforçar la imatge de vigor de la dona.

Els noms propis de l'espectacle

Però per aconseguir les bones crítiques de les edicions anteriors no ha estat sol. Marion Motin, la professional que també va treballar amb Madonna, Christine and the Queens, ha estat l'encarregada d'idear les coreografies al ritme de cançons de David Bowie, Nile Rodgers o George Michael. La producció, en canvi, vindrà de la mà del talent contrastat de Raphaël Cioffi, el productor de la famosa Drag race France. Seguint amb la seva obsessió de barrejar cinema, moda i teatre, l'obra comptarà amb la presència virtual d'estrelles com Rossy de Palma i Catherine Deneuve.