L'estampat més criticat que ara tothom vol portar

BarcelonaEn l'eterna roda que és la indústria de la moda, l'animal print feia molt de temps que escalfava a la banda per saltar al terreny de joc. Aquest 2024, per fi, ha arribat el seu moment. Després d'un parell d'anys traient el cap als mitjans de referència fashion del bracet d'algunes firmes capdavanteres, enguany serà el seu any definitiu. Només cal fixar-se en com l'han fet seu les marques de moda accessible juvenils com Bershka o Pull&Bear, que l'han fet servir per estampar des de vestits, camises o pantalons fins a calçat o bolsos. Ara només queda que d'aquestes marques vagi directament a l'armari de les generacions tiktokers, cosa que crearà l'espiral definitiva d'aquí no res perquè acabem trobant estampat animal en espais tan dispars com botigues de decoració, papereries o, potser fins i tot, en alguna botiga de joguines infantils.

Però què és exactament aquest estampat que fins fa poc ningú de menys de 60 anys no volia ni veure i que ara tothom vol portar? Doncs és l'estampat més antic del món: el primer que va existir. La funcionalitat de les pells de tota mena d'animals per protegir del fred els humans va convertir els estampats animals en un element comú ja en la prehistòria. Aquell ús tan casual de les pells i els seus estampats, no obstant, aviat va començar a tenir més que efectes pràctics per agafar un vessant simbòlic, que representava el poder i l'estatus de qui les feia servir. Sobretot, depenent de l'animal que s'hagués caçat per confegir aquella vestimenta.

Això va perdurar fins a cultures africanes ancestrals, en les quals les pells de lleopard, per exemple, tenien un paper especial en les guerres, ja que indicaven el valor de qui les vestia. Tot i això, qui més devoció va mostrar en l'antiguitat per les pells estampades van ser les classes dominants de l'antic Egipte, molt conegudes per la seva fascinació pels grans felins. Van deixar-ne bona mostra en algunes peces d'art que han sobreviscut fins a l'actualitat. Per exemple, el monument funerari de la princesa Nefertiabet, germana de Keops, que s'exhibeix al museu del Louvre i en el qual ella ja duia un vestit de lleopard 4000 anys abans que els creatius d'Amancio Ortega pensessin que seria una bona aposta comercial per a l'estiu del 2024.

I si els egipcis adoraven tant els felins que consideraven els gats protectors divins, a l'Europa de l'Edat Mitjana i el Renaixement les pells animals també eren un símbol d'estatus i riquesa al qual els estaments privilegiats no es podien resistir. Malgrat això, en aquella època predominaven les pells d'animals autòctons europeus, allunyats dels estampats d'animals exòtics que aquesta temporada ens fascinen novament. Els estampats d'animals exòtics no van tornar amb força a Europa fins a l'era colonial, quan l'auge del nou món va atorgar una nova posició social a les pells més extravagants, que servien tant per vestir com per decorar les cases més opulentes. Aquella fascinació per les pells d'animals rars, lluny d'acabar amb el colonialisme s'ha mantingut fins als nostres dies. Això sí, amb un canvi important: si d'entrada eren pells reals les que servien per confeccionar les peces de vestir, l'avanç tecnològic de la indústria de la moda va permetre fer aquells mateixos abrics amb teixits estampats imitant les pells d'aquells animals. Això va democratitzar el luxe de portar estampats animals i va fundar una tendència que encara dura.

Costura francesa

Lluny de l'atreviment i la xaroneria que molts associen ara a l'animal print, un dels primers grans modistes que va fer seu l'estampat animal va ser Christian Dior, que enaltia el que fins llavors havia estat només una incipient tendència iniciada als anys 30, quan els estampats animals més atrevits començaven a decorar petites peces com bufandes o guants. Una de les primeres produccions del modista en aquest sentit va ser un wrap dress de lleopard l'any 1952. La seva aposta, aleshores molt atrevida, va suposar un impuls definitiu perquè aquest tipus de pells es convertissin en mainstream posteriorment, sobretot després de la seva col·lecció del 1960. A partir d'aquell moment, els estampats felins es van associar amb una sensualitat i una rebel·lia que el jovent d'aquella dècada va fer seu. Des d'aleshores, amb moments alts i baixos, els estampats animals no ens han abandonat mai més, i van tenir una efervescència especial a l'Espanya dels anys vuitanta, quan l'excés era la normalitat.

Però què té l'animal print que fa que mai desaparegui del tot i sempre s'acabi imposant de nou? Ho explica molt clarament Maite Casademunt, directora creativa de la firma catalana Lola Casademunt: "És un estampat atemporal i cada cop més tendència que a Lola Casademunt sempre trobem maneres per incorporar-lo a les noves col·leccions. És una combinació atrevida i amb personalitat, i això atrau". "A més, és un estampat versàtil, que s’adapta a diferents estils i que, per tant, ens permet jugar amb els dissenys", explica la dissenyadora, que veu en l'empoderament femení una bona explicació al nou auge d'aquesta tendència. "L’animal print aporta aquesta actitud divertida, femenina i atrevida que tant identifiquem amb les dones que el vesteixen. És un disseny que transmet força, empoderament i seguretat", assegura Casademunt, que afegeix que l'estampat animal s’ha convertit "en un clàssic modern que sempre funciona perquè dona un toc punk, pretty, powerful a qualsevol look", sigui com a protagonista o com a acompanyant a través dels complements.

Contra els estereotips

Casademunt opina que l'animal print no cau en gràcia a algunes persones perquè és atrevit. Assegura que amb la seva marca treballa per presentar-lo com una proposta "elegant, que pot servir tant per a looks formals com informals". Des del seu punt de vista, aquest estiu aquests estampats es veuran a tot arreu: peces de vestir, sabates, complements i moda de bany. "Personalment, m’agrada molt apostar per aquest estampat en banyadors, ja que això converteix una peça funcional en un element chic, glamurós i sofisticat", reflexiona la creativa, que lamenta que els "estereotips de gènere en la moda" impedeixen que els homes "adaptin tant aquests estampats als seus conjunts com ho fan les dones", cosa que ella intenta canviar incloent models masculins a les seves desfilades.

Cavalli, el pare de la tendència

Hi ha alguns dissenyadors que fan servir els estampats animals de manera oportunista, segons marquen les tendències del mercat o segons els interessa a ells creativament. Tot i això, n'hi ha un que en va fer la seva senya d'identitat: Roberto Cavalli, que no ha pogut gaudir d'aquest nou ressorgiment de la inspiració que a ell l'hi va donar tot en el món de la moda. Mort a l'abril, el mestre florentí va expressar en una entrevista que li encantava utilitzar l'animal print perquè implicava "copiar Déu, el dissenyador més fantàstic de tots". La seva marca, nascuda el 1970, és la que més impuls ha donat a aquests empoderadors estampats, que han fet seus trendsetters de la talla de JLo, Naomi Campbell, Victoria Beckham o Carrie Bradshaw a Sex and the city. Si Dior va plantar una llavor als anys 60 amb la seva col·lecció d'estampat animal, Cavalli va fer que aquestes atrevides formes conquerissin les catifes vermelles més destacades durant dècades.

El que no veurà Cavalli és com tota la creativitat que ell va dipositar en el vestir s'ha transmès ara a tantes altres esferes. Un dels sectors més en auge en l'actual ressorgir de l'animal print ha estat el del nail art. I és que les generacions més joves estan portant aquesta tendència microestampada a les ungles, on es manifesta en tots els colors i acabats possibles, cosa que converteix els seus dits en els millors complements dels outfits més atrevits. De fet, tanta és la fal·lera detectada per les grans companyies que firmes esportives com Vans l'han incorporat a les seves icòniques vambes i marques tan sòbries com Emporio Armani les han fet seves per a aquest estiu a través de complements tan improbables com les ulleres de sol.