Juan Avellaneda: “La roba ha de ser una extensió de la teva personalitat. Si ets una mica cursi, doncs no passa res”

BarcelonaQuan un mateix representa el nom i la imatge de la pròpia marca, s’ho juga tot a una sola carta. No hi ha pífies que valguin, perquè un pas en fals i la reputació se’n pot anar en orris. És el que passa quan ets dissenyador d’ofici però també et converteixes en una celebritat (re)coneguda al món online –i offline–. “És una arma de doble tall perquè si tens un moment desafortunat t’ho carregues tot”, refermava al backstage del 080 Barcelona Fashion Juan Avellaneda, que tria acuradament les paraules per arribar a una conclusió: “Busco l’equilibri, però et diria que el més important és que la roba que fas parli de tu i per tu”. El dissenyador barceloní lluïa impecable des de primera hora del matí. Era tot un pinzell! Pantalons i armilla blau marí amb una camisa de patró clàssic lleugerament descordada. Evidentment, d’Avellaneda. Ulleres Tom Ford i, als peus, mocassins de xarol que no se separaven dels habituals mitjons vermells: “És el meu color fetitxe!”, reconeixia.

Capitanejada pel mateix Avellaneda, la marca barcelonina, que fa de la sastreria el seu emblema, ha creat un llenguatge propi i uns codis estètics identificables basats en l’elegància, però també en la contemporaneïtat a través de patrons propis. I es basa en si mateix i l’estil de vida dels seus amics: “La roba ha de ser una extensió de la teva personalitat. Si ets una mica cursi com jo, doncs ho ets i no passa res”, deia. T’agradarà o no, però aquesta autenticitat que desprèn el dissenyador és bàsica per allunyar-se de les modes passatgeres. “No m’interessen les tendències, però sí l’atemporalitat”, recalcava. I això és el que fa: crear peces especials sense estacionalitat en forma de vestits de festa amb volums estratègics, esmòquings impecables i camises de tall clàssic. “Ser sostenible també vol dir invertir racionalment en roba ben feta que mai caduca dins l’armari”, afegia.

La desfilada, que va tancar la tercera jornada del 080, va ser una nova exhibició del seu saber fer amb una col·lecció inspirada en els capvespres mediterranis que es comercialitza ara mateix. Estil sofisticat amb una posada en escena sòbria però festiva, per no treure protagonisme a la roba. Avellaneda també juga amb els codis femenins i masculins. De fet, al final de la desfilada van sortir dos models que duien el mateix vestit, cadascú amb un patró adaptat al seu cos. “Vaig començar a fer roba de dona perquè Nieves Álvarez es posava en públic la roba del meu armari”, explicava anecdòticament.

Custo Barcelona il·lumina la passarel·la

A Custo Dalmau li sobren les presentacions. “Soc un dissenyador que porta 42 anys donant la tabarra”, bromejava hores abans de la desfilada. No es considera una celebritat, més aviat un home motivat que sosté el timó de la marca: “És molt emocional el treball que fem, m’agrada, i també et diré que de moment no hi ha hagut un relleu generacional”, deia somrient. Els motors de Custo Barcelona són la creativitat i l’experimentació, que el dissenyador barceloní aplica per buscar noves siluetes i materials. “Són peces emocionals per seduir les dones que volen expressar la seva individualitat”, deia. Després de passar per Nova York i Madrid per exhibir la col·lecció de l'estiu que ve, Custo Barcelona va decidir mostrar al 080 l’actual proposta d’hivern, ampliant alguns models nous que aviat incorporarà a les botigues. Tal com indicava el seu nom, Light Up és una col·lecció que irradia llum a través d’una nova interpretació dels seus patrons que s’aprecien en vestits curts d’obertures sorprenents, combinacions d’estil esportiu i abrics com caçadores i plumífers de grans volums. No hi podien faltar les protagonistes de la festa: les iridescències a través de lluentons, cristalls i altres detalls brillants.

No perdre de vista els orígens

Al matí, Guillermina Baeza va ser una de les marques més aplaudides de la jornada. Hi presentava una nova col·lecció que reivindicava els orígens i el llegat familiar a través de rememorar les peces icòniques dels 90, inspirades en un safari a l’Àfrica: “Apliquem la sostenibilitat en tots els processos, apostem per una fabricació de quilòmetre zero i hem estat capaces de mantenir l’ADN i transmetre-ho als clients”, deia Belén Larruy, filla de Guillermina Baeza i actual directora creativa. Sobre la passarel·la, s’exhibien models trencadors en denim on el triquini, fins ara en hores baixes, sembla que torna a ressorgir amb força.

“Tenim patrons molt treballats, i això ens permet innovar per seguir oferint disseny i comoditat a la dona”, assegurava. Tot això amb un objectiu que la marca barcelonina sempre ha tingut clar des del principi: “Reclamar que el bany és també moda”, va concloure Larruy.

Martín Across, la sorpresa de la jornada

Hi ha un planter de joves dissenyadors que expressen les inquietuds de la seva generació a través de la roba amb propostes que representen una alenada d’aire fresc a la passarel·la catalana. Una d’aquestes promeses és Martín Across, que va presentar ahir la seva visió de la moda que és casual i portable, però és diferent de la resta. Destaquen els jerseis de punt i els vestits inspirats amb la naturalesa marítima amb tonalitats blaves i verdes, i estampats psicodèlics que recorden el moviment de l’aigua.

També els teixits que imiten les xarxes dels pescadors i els pantalons funcionals destinats a equipar els viatgers urbans, que avui dia representarien els nòmades digitals.

Per la seva banda, The Label Edition va mantenir la seva essència femenina i chic amb un discurs que es construeix a base de camises voluminoses d’estampats geomètrics, pantalons de pell i vestits vaporosos. Aquesta vegada incorporava novetats: el punt, l’estampat tie-dye i els abrics. Per acabar, Lebor Gabala transportava els assistents de la desfilada dins d’un univers exòtic ben acolorit, inspirat en les rutes comercials de les Índies, sense deixar de banda els seus punts forts: la tradició i l’artesania que s’expressa en primeres matèries exquisides.