Jean Paul Gaultier: "Al cinema les dones estan cada vegada més empoderades i els homes són més banals"

BarcelonaPer al modista Jean Paul Gaultier (Bagneux, 1952), el cinema i la moda estan íntimament lligats: quan tenia tretze anys va quedar fascinat per una desfilada de moda que va veure a la pel·lícula Falbalas i va decidir que es volia dedicar a fer vestits sumptuosos i desfilades com les que surten a la pel·lícula. Aquell record li va quedar gravat molt profundament, i com es pot veure a partir d'aquest dimarts a l’exposició de la qual és director artístic al CaixaForum de Barcelona, Cine i moda. Per Jean Paul Gaultier, va inspirar un vestit d’una de les seves col·leccions d’alta costura. També va conèixer la protagonista del film, Micheline Presle, i la seva filla, Tonie Marshall. L'exposició està dedicada a la memòria de Marshall, que va morir el març del 2020. “La pel·lícula feia una descripció perfecta del món de l’alta costura, i vaig descobrir que hi havia una relació entre el cinema i la moda”, ha dit aquest dilluns Jean Paul Gaultier, que en el camp del cinema és conegut per les seves col·laboracions amb Pedro Almodóvar, Luc Besson i Peter Greenaway.

La mostra és fruit de la col·laboració de la Fundació La Caixa i la Cinémathèque française, d’on provenen la major part dels vestits i altres materials exposats. Aquest record fundacional de Gaultier és el més ortodox de l’exposició, perquè tot el recorregut està impregnant de “la lucidesa, la intensitat, l’atreviment i el sentit de l’humor de Gaultier”, com diu la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Duran. “És una exposició d’autor”, subratlla. En aquest cas, això vol dir que mostra moltes coses alhora i satisfarà els desitjos de molts públics diferents: Per una banda, Jean Paul Gaultier ha volgut fer una reflexió sobre l’empoderament de les dones i els seus seguidors xalaran amb una vintena dels seus vestits, entre els quals hi ha la icònica cotilla amb els pits punxeguts que va fer per a Madonna. I els mitòmans no es voldran perdre peces com el vestit que Sharon Stone va portar a Instint bàsic o els que portaven Catherine Deneuve i Fanny Ardant en la baralla mítica que van protagonitzar a la pel·lícula de François Ozon Ocho mujeres. També el vestit de reina de trenta quilos de pes que Greta Garbo portava a la pel·lícula La reina Cristina de Suècia. “He volgut mostrar l’evolució de la dona al cinema: cada vegada és més empoderada, mentre que l’home és cada vegada més banal, més home objecte i només es fixa en ell mateix”, explica Gaultier. Amb afirmacions com aquesta pot semblar una paradoxa que acabés les seves desfilades amb un vestit de núvia, però en realitat els feia servir per fer les propostes més insòlites i divertides, com un vestit evocador d’una cortina veneciana amb una cua llarguíssima que es pot veure al final del recorregut. I també cal recordar que tradicionalment les cotilles limitaven els cossos de les dones i que ell les va convertir en una peça per a dones que tenen “el control de la seva sexualitat”, com diu Florence Tissot, experta de La Cinématèque française i comissària de la mostra. Pel que fa a l’evolució dels arquetips masculins, les imatges icòniques de Marlon Brando amb la samarreta tacada de suor a la pel·lícula Un tramvia anomenat desig representen un home que comença a expressar la seva sensualitat, i el mateix Gaultier ha jugat sovint amb la barreja de gèneres i l'androgínia. “El cinema i la moda tenen un ancoratge, la roba és com l’arquitectura”, diu el dissenyador. Jean Paul Gaultier també ha volgut fer un homenatge a la moda espanyola, amb una vitrina amb una successió de vestits espectaculars de dissenyadors com Sybilla, Cristóbal Balenciaga i Manuel Pertegaz.

La mostra inclou més de 100 peces d’indumentària, entre les quals hi ha uns 70 conjunts icònics, fragments de més de 90 pel·lícules, i 125 peces més, entre cartells, esbossos, fotogrames i fotografies, alguns dels quals són originals. Abans de Barcelona es va poder veure a París i Madrid. A Barcelona es poden veure vuit vestits nous, com el que Rossy de Palma va portar a l’última desfilada del mateix Gaultier, un vestit inspirat en la pel·lícula Mad Max, un vestit metàl·lic de la marca Balenciaga i un vestit de la pel·lícula Querelle, de Rainer Werner Fassbinder, on van aparèixer les samarretes marineres que Gaultier més endavant convertiria gairebé en una firma pròpia. I entre les peces més curioses hi ha un dels pocs vestits que Gaultier va dissenyar per a Bruce Willis per a El cinquè element i un dels vestits que Grace Kelly va portar a La finestra indiscreta, i altres vestits de grans modistes com Chanel i Pierre Cardin.

Sobre la seva trajectòria al cinema, Gaultier assegura que Besson li va donar “llibertat total” per fer la seva feina, mentre que de Greenaway, amb qui va col·laborar a la pel·lícula El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant, recorda que és arquitecte i el diàleg que tenia amb el seu director artístic perquè el vestuari també formés part de la composició plàstica de tots els plànols. El recorregut està dividit en cinc àmbits, dedicats precisament a la pel·lícula Falbalas, als papers socials de la dona i de l’home, les transgressions, el pop i el metall, on poden veure peces de pel·lícules com Satiricó, de Federico Fellini, i la versió de Joana d’Arc de Luc Besson. I el recorregut acaba amb un homenatge a les desfilades que van fascinar Gaultier. Cine i moda. Per Jean Paul Gaultier estarà oberta fins al 23 d’octubre. I després de Barcelona, es podrà veure als CaixaForum de Saragossa i Palma.