Col·leccionistes de vambes: de pagar-ne un dineral a no posar-se-les per no fer-les malbé

BarcelonaL'abril del 1985 Nike va llançar les Air Jordan 1, les primeres sabates de la marca Air Jordan, sorgides de la col·laboració de la companyia nord-americana amb Michael Jordan. A banda d'incorporar el mític swoosh –el logotip de Nike–, aquest model de canya alta també comptava amb una primera versió del logotip de la nova marca: una pilota de bàsquet alada. Gràcies a aquestes sabatilles, que es van convertir en tota una icona, va començar a créixer l'interès per les sneakers, que van esdevenir per primer cop un objecte de culte i desig. Aquest va ser el primer gran pas de la cultura sneakerhead, que avui dia mou milers de milions de dòlars i cada cop té més adeptes.

Les Air Jordan 1 són un dels models més populars del mercat i cada any se'n fan reedicions, de manera que a més de les originals també se'n poden trobar d'altres, que van des de les Air Jordan 2 fins a les Air Jordan 36. De fet, per entendre fins a quin punt aquestes sabates desperten passions només cal recordar que el 2020 Sotheby's va subhastar unes Air Jordan del 1985 que el mateix Michel Jordan havia portat per un preu de sortida d'entre 92.300 i 138.500 euros. Al llibre 1.000 sneakers. A guide to the world’s greatest kicks, from sport to street es calcula que, des de l'any del seu llançament, s'han venut més de 100 milions de parells d'aquestes vambes. Només aquest model factura anualment al voltant de 3.000 milions de dòlars.

Els fanàtics de les sneakers, els sneakerheads, compren i col·leccionen aquest tipus de sabates. Tot i que no hi ha un perfil concret de sneakerhead, la gran majoria són homes: "El públic és majoritàriament masculí. També hi ha dones, no és un món que sigui excloent, però hi ha més homes", explica Mireia Barato, col·leccionista de vambes. El seu punt de vista coincideix amb el del també col·leccionista Gerard Almirall, que afegeix que "les sneakers són un producte car i, sota el sistema capitalista, qui té més capacitat econòmica és l’home blanc cis heterosexual, per la qual cosa s'entén que sigui així".

Si una cosa defineix els sneakerheads és la fascinació pel disseny innovador i l'exclusivitat dels diferents models. Alguns d'ells veuen les sabates com a objectes d'exposició i no se les arriben mai a posar, cosa que, segons Almirall, pot accelerar el seu deteriorament: "Si no les portes, la goma es trenca i es comença a separar. A mi m’agrada portar-les i disfrutar-les: així els hi afegeixo valor personal i es converteixen en molt més que cuir i goma, perquè les enllaço amb els moments en què les he dut".

El col·leccionisme de sneakers se centra en les produccions limitades d'algunes marques, que acostumen a ser difícils d'aconseguir. L'exclusivitat dels models fa que la demanda sigui més gran que l'oferta i que hi hagi un gran mercat de revenda, format tant per particulars com per botigues especialitzades. "La revenda aprofita aquesta necessitat i els preus que marquen poden arribar a pujar fins a deu vegades respecte a l'original. Crec que no és una pràctica gaire desitjable, però penso que continuarà existint i contra la qual no podem fer res, perquè és natural que aquest mercat existeixi", diu Barato.

StockX és la plataforma de compravenda més popular del planeta i marca els preus de tots els models. "Tothom mira StockX i ningú oferirà un preu més baix que el que es marqui allà. Funciona una mica com la borsa: tenen unes barres d'estoc que defineixen quines cobertures fan, si pugen, si baixen… Però, igual que les criptos, no te’n pots fiar, ja que no tens els números i hi ha molta especulació", afegeix Almirall.

Luxe i 'streetwear'

Rere el món sneakerhead hi ha una història i una cultura molt lligades al món urbà, perquè els seus orígens estan molt relacionats amb el bàsquet de carrer: "L’estil original d’aquestes sabates és l’estil de carrer del bàsquet. És per això que, tot i que aquestes marques sovint col·laborin amb firmes de disseny i de luxe com Supreme, Gucci i Louis Vuitton, encara mantenen el seu estil streetwear i estan molt lligades a les seves arrels", explica Barato.

Les col·laboracions amb marques de luxe xoquen amb l'origen humil de les sneakers i per a molts les allunya de la seva idea original. "La cultura sneakerhead ve de la humilitat dels barris afroamericans i llatins, però ara s’ha apujat el nivell, que és el que passa amb el capitalisme, i les marques estan redirigint els preus cap a les classes altes, la qual cosa és una mica contradictòria amb els seus orígens", comenta Almirall.

A més, les sneakers són només la punta de l'iceberg d’un món molt més gran de col·leccionisme i passió per la cultura urbana i la moda streetwear. Un dels col·leccionables més populars són els bearbricks, unes figuretes en forma d'os que fan col·laboracions amb marques com Supreme, Karl Lagerfeld i Vivienne Westwood.

Col·laboracions amb artistes

Fins ara, Nike i Adidas tenen el duopoli del mercat de les sneakers. De tota manera, Almirall apunta que això no ha de ser sempre així: "Kanye West està trencant la seva col·laboració amb Adidas i vol tenir la seva pròpia marca, per la qual cosa potser d'aquí un temps tenim Yeezy com a tercer competidor". De fet, els recents comentaris racistes i antisemites del raper nord-americà han portat Adidas a tallar vincles amb ell, per la qual cosa el futur de Yeezy és incert.

Les col·laboracions entre artistes i marques són habituals en aquest sector, que busca l'exclusivitat dels seus parells de sabates i d'aquesta manera aconsegueix fer-ne pujar el valor. Entre les més rellevants de Nike hi ha la del raper Travis Scott amb Air Jordan, de la qual han sorgit diversos models, com les Jordan 1 Travis Scott, de l'any 2019, o les cotitzades Nike SB Dunk Low x Travis Scott, del 2020. Adidas també ha col·laborat amb diversos artistes, com Bad Bunny, amb qui va llançar el 2021 les Adidas Forum Low 84 en quatre colors, o Pharrell Williams, que el 2016 va sorprendre amb les Pharrell x NMD Human Race Yellow.

David Camprubi, fundador de la botiga de revenda de sneakers Newcop, assegura que les col·laboracions amb artistes són un dels aspectes que han fet créixer l'interès de la població per aquestes sabates: "Els cantants no només col·laboren amb les marques sinó que també porten sneakers de dissenyador als seus concerts i en el dia a dia, i això hi fa molt. Moltíssima gent descobreix les sneakers gràcies a ells". D'altra banda, les xarxes socials també han tingut un paper clau en la seva popularització, "especialment Instagram, que funciona com un àlbum de cromos de les vambes que tens i que, a més, genera molt hype", puntualitza Almirall.

Tanmateix, no només artistes de renom internacional col·laboren amb les marques de sneakers, sinó que també ho fan firmes de moda com Staples, Balenciaga, Louis Vuitton i Comme des Garçons i dissenyadors com Stella McCartney, Sean Wotherspoon i el desaparegut Virgil Abloh (fundador d'Off-White), que el 2017 va crear la col·lecció The Ten, inspirada en les deu siluetes més icòniques de Nike i Converse (marca subsidiària de Nike). Alguns dels models que van inspirar la col·lecció –que s'ha convertit en una de les més populars– són les Nike Air Force 1 Low, les Converse Chuck Taylor i, com no podia ser d'una altra manera, les Air Jordan 1. Tots els models de The Ten es van esgotar de seguida a totes les plataformes, cosa que la va convertir en una de les col·leccions més anhelades, i està considerada la col·laboració de la dècada. De fet, la col·lecció completa s'ha posat aquest any a la venda a la casa de subhastes Sotheby's per un preu d'entre 30.000 i 40.000 dòlars.

Tot i això, també hi ha hagut col·laboracions inesperades, com la de Nike amb la marca de gelats Ben & Jerry’s, que el 2020 van presentar les Nike SB x Ben & Jerry’s Dunk Low Pro, també conegudes com a Chunky Dunky. Tot i les crítiques per tenir un disseny poc atractiu i massa colorit, aquest model va esgotar existències el dia del seu llançament i es va convertir en una de les sneakers més populars del 2020.