¿Acabarem reciclant la roba com si fos una ampolla de plàstic?

Nova YorkLa nova planta de reciclatge tèxtil de Renewcell, a la petita ciutat costanera de Sundsvall, Suècia, és tan gran que els treballadors fan servir bicicletes per a anar d'un extrem a l'altre. Aquesta fàbrica és un dels primers passos per aconseguir que la roba vella acabi convertida en peces noves d'alta qualitat fabricades íntegrament amb teixit reciclat. A més, contribueix a gestionar les muntanyes de residus tèxtils que s'acumulen a tot el món, i el seu èxit ajudaria a reduir el nombre d'arbres que es talen per produir teixits per a la indústria de la moda. S'estima que cada any se'n talen 200 milions. Actualment hi ha cinc empreses a tot el món que es dediquen al reciclatge comercial de residus tèxtils. Renewcell va ser la primera a obrir, i és la més gran de totes.

Aquí els grans fardells de residus de cotó s'aboquen en cintes transportadores, es trituren i, amb l'ajuda de productes químics, després es descomponen en un llot humit. Aquesta pasta, coneguda com a polpa dissolta, es blanqueja, s'asseca i s'estampa en fulles del que sembla ser paper reciclat per a treballs manuals. A continuació se li dona el nom de marca Circulose i s'envia als fabricants perquè es converteixi en teixits com la viscosa.

Fins ara, la majoria de les peces de roba que es comercialitzaven com a peces fabricades amb materials reciclats només contenien un petit percentatge de cotó reciclat o es fabricaven amb ampolles d'aigua, xarxes de pesca i catifes velles. (Existeix tecnologia per reciclar el polièster, però és excessivament cara i rares vegades s'utilitza).

La realitat és que avui dia, i cada cop més, els consumidors es preocupen pel que passa amb la roba feta servir. I d'aquí que les empreses de moda busquin maneres de continuar creixent però alhora reduir l'impacte ambiental negatiu i aconseguir un sistema circular en el qual la roba torni a fer-se servir en comptes d'anar a un abocador.

La Unió Europea ha ordenat assolir una major recol·lecció de tèxtils a tots els estats membres de cara al 2025, la qual cosa farà augmentar significativament els residus de roba que necessitaran un destí. “És emocionant veure que estem arribant a aquesta etapa”, diu Ashley Holding, consultora de tèxtils sostenibles i fundadora de Circuvate, comentant l'obertura de la fàbrica Renewcell.

La creació d'una indústria

Però la circularitat de la moda no sempre ha sigut tan complicada. Abans que arribés la industrialització, molta gent fabricava la seva pròpia roba amb materials totalment naturals. Segons un estudi del 2018 de la Universitat de Brighton, els rics reutilitzaven la seva roba passant-la als servents, i després a les persones en comunitats rurals, que l'apedaçaven fins que ja no es podia utilitzar més i llavors la intercanviaven amb recol·lectors de draps. A Europa, aquests draps es recollien en magatzems i finalment es convertien en paper o llana de poca qualitat per fer mantes i abrics econòmics. Però amb la industrialització a finals del segle XIX, les coses van canviar. “A mesura que les peces perdien valor i les dones s'incorporaven a la força de treball industrial, els consumidors tenien menys incentius i menys temps per apedaçar i reparar”, explica Adam Minter, autor de Secondhand: travels in the new global garage sale. Hi havia més roba que no es feia servir i l'Exèrcit de Salvació, que va obrir les portes a Nova York a finals del segle XIX, va començar a recaptar diners per projectes de beneficència que rebien, reparaven i revenien roba a banda d'estris domèstics. “A la dècada del 1910, el volum de roba era tan gran que les organitzacions benèfiques van deixar d'arreglar-la”, assegura Minter.

"Avui dia, la major part de la nostra roba acaba a les escombraries", diu Maxine Bédat, autora d'Unraveled: the life and death of a garment."És difícil obtenir una xifra fiable de quanta se'n tira, però és la majoria”, explica. A l'Europa Occidental, un 62% de la roba nova que cada any surt al mercat acaba en abocadors o incineradores, segons un estudi recent de Fashion for Good. El que no es tira s'envia a organitzacions com Goodwill, que es desfan del que no es pot vendre enviant aquestes peces a empreses de classificació amb finalitats de lucre. La roba que es pot utilitzar acaba als mercats de revenda dels països en vies de desenvolupament, i els tèxtils que no es poden fer servir es converteixen en draps i fibres de més qualitat per a coses com l'aïllament tèrmic.

Actualment molt pocs residus tèxtils es converteixen en roba nova. A Europa Occidental, segons Fashion for Good, només el 2% dels tèxtils recol·lectats (llana pura, cotó pur i acrílic) es reciclen en nous tèxtils, i la majoria es fan servir per fabricar mantes de llana i cotó de poca qualitat. Combinat amb les baixes taxes de recol·lecció, això significa que menys de l'1% de la roba venuda a Europa Occidental es recicla en noves fibres.

La carrera per reciclar tèxtils

La nova fàbrica de Renewcell només accepta residus tèxtils de cotó pur, encara que moltes peces estan fetes de mescles sintètiques. Tot i això, s'estima que absorbirà una gran quantitat de roba: més de 120.000 tones mètriques a l'any. “Estem creant circularitat dins de la indústria de la moda”, explica el director executiu de Renewcell, Patrik Lundström, que reconeix que fins ara "s'ha progressat molt poc" en aquest camp.

Els investigadors fundadors de la firma, Mikael Lindstrom i Gunnar Henriksson, van desenvolupar per primera vegada la tecnologia per processar residus de cotó el 2012. L'empresa va produir prou tela reciclada per a un vestit el 2014 i es va construir una planta de demostració el 2017. A més, això va atreure l'interès de marques com Stella McCartney, que va finançar una anàlisi del cicle de vida que va mostrar que el Circulose tenia l'impacte climàtic més baix d'entre deu fibres cel·lulòsiques sintètiques diferents. El 2017 H&M es va convertir en accionista minoritari de l'empresa. La companyia va sortir a borsa i va començar a cotitzar a Suècia el 2020. H&M, Levi Strauss i la cadena Bestseller ja s'han compromès a incorporar Circulose a la seva roba.

En un informe del 2022, la consultora McKinsey va estimar que seria necessari invertir de sis a set mil milions d'euros fins al 2030 per gestionar el 18% dels residus tèxtils que es generen a Europa. Però els crítics assenyalen que el més sostenible seria tornar a utilitzar, arreglar i reciclar les teles per convertir-les en roba nova, com feia la gent al segle XIX.

Kathleen Rademan, directora de Fashion for Good, diu que, tot i que Renewcell és un pas important, "encara és una gota al mig de l'oceà en comparació amb la quantitat de primeres matèries tèxtils que existeixen i la quantitat de materials que es produeixen cada any".