Moda amb consciència: menys residus, reaprofitar recursos i minimitzar l’impacte mediambiental

BarcelonaEs parla molt de la moda circular –entesa com aquella que fa un ús racional dels recursos per reduir l’impacte i els residus que genera el sector–, però encara costa posar-la en pràctica. I no serà per falta d’idees interessants que s’allunyen del sistema lineal de produir-consumir- llençar. L’últim granet de sorra l’aporta l’exposició Sustainable challenge, impulsada per l’organització Modafad, juntament amb el British Council i Design Manchester, que recull fins al 30 de gener a l’edifici Disseny Hub Barcelona una mostra de deu projectes finalistes realitzats per estudiants de diferents disciplines del disseny que provenen d’escoles catalanes, angleses, italianes i portugueses.

Aquests equips d’alumnes internacionals han presentat iniciatives embrionàries per fer més sostenible la indústria de la moda, creant productes o serveis innovadors que tanquen el cercle, tot fomentant la col·laboració empresarial. “Volem fomentar els conceptes de circularitat i simbiosi industrial perquè els dissenyadors actuïn com a facilitadors entre tots els agents que intervenen en la cadena de valor”, explica Verónica Kuchinow, cocomissària de l’exposició. Això vol dir que els projectes estimulen la col·laboració entre empreses per reduir residus, reaprofitar recursos i minimitzar l’impacte mediambiental. “La simbiosi industrial és una estratègia de negoci que reconverteix els sobrants de les empreses en nous recursos que tornen a entrar al circuit econòmic”, detalla. Les idees proposades van des d’iniciatives innovadores que eviten el malbaratament de l’aigua fins a propostes creatives de comunicació que uneixen indústria i talent local, passant per aplicacions que informen de la cadena de producció tèxtil al consumidor final perquè eviti les compres compulsives. “La conscienciació és el primer pas cap a una economia circular”, afegeix Kuschinow. Aquests són alguns dels projectes més innovadors de l’exposició.

L’aigua, un recurs escàs

La indústria de la moda té una set insaciable. L'aigua s’empra especialment en els processos de rentar i tenyir i en els acabats, i els texans són la peça de roba que més aigua demana: es necessiten uns 10.000 litres d’aigua només per produir-ne un sol parell. El programa Water Matters vol impulsar mesures que ajudin a evitar el malbaratament de l’aigua. “Volem fundar una ONG que informi, creï consciència i aporti solucions a les empreses que volen fer les coses bé”, explica Maria Bladé, dissenyadora d’Elisava. Abordar temes com el marc regulador, els incentius fiscals i les tecnologies de tractament són algunes qüestions que es tractarien amb els negocis tèxtils a través de cursos de formació i educació per fomentar el cicle de l’aigua. “Creiem més en promoure la recompensa que el càstig”, conclou.

El cos humà com a generador d’electricitat

Com l’aigua, un altre recurs vital és l’electricitat, una energia que pot venir de les persones. El projecte Linger on Matter parteix d'un plantejament innovador: “Podem recollir el moviment i el soroll que genera cada individu en els processos de la vida quotidiana i convertir-los en energia i electricitat”, explica Paloma de Pouplana, alumna de la Facultat de Comunicació de la UIC. Com? A través d’un mallot piezoelèctric fet amb materials biotecnològics que s’adhereix al cos com si fos una segona pell. Aquest disseny de roba interior incorpora uns generadors que capten el moviment i la longitud d’ona del so, els recullen i els emmagatzemen a dins dels teixits. “El següent pas és col·locar-hi un adaptador per transformar aquesta energia humana en electricitat i poder carregar dispositius petits, com auriculars, mòbils i rellotges intel·ligents”, diu Pouplana. Aquesta tecnologia també es pot aplicar als teixits tècnics que s’utilitzen per fer els revestiments dels seients del transport públic, entre altres usos.

Roba vella, roba nova

Actualment hi ha contenidors que recullen la roba en desús i empreses sense ànim de lucre que donen una segona oportunitat a les peces desestimades. L’equip d’estudiants del projecte BeEco va un pas més enllà amb la instauració d’un servei de punts de recollida perquè els usuaris també hi dipositin la roba que no fan servir. La diferència és que les peces recollides passen per un procés de selecció i classificació per ser venudes a empreses compromeses amb la sostenibilitat. Aquests negocis transformen les matèries com els teixits, els botons i els farciments interiors en noves peces de roba que després vendran a botigues amb descomptes especials, completant una producció de cercle tancat sostenible. “Aquesta iniciativa anima als consumidors a comprar dissenys reutilitzats de la roba que han desestimat altres persones, perquè també se’ls donarà una bonificació per fer-ho”, diu Lucía Pérez Segalá, estudiant de disseny del IED. Sota el paradigma del reaprofitament també hi ha altres projectes que donen una nova vida a la roba usada. És el cas de la iniciativa Bed to Bed, que converteix els llençols, les fundes, els edredons i els coixins vells en pijames còmodes i atemporals.

L’aposta pels artistes locals

El canvi cap a la circularitat també implica modificar els discursos comunicatius i la clau, en part, recau en el consumidor: “Si el reeduques amb nous hàbits de compra també modifiques l’enfocament i les polítiques de les empreses”, explica Álex Albarracín Puig, de l’escola ESDAP Llotja. Albarracín es el responsable de The Re-May’s, un projecte de màrqueting pensat per a èpoques de gran consum com el Nadal, que proposa unir artistes locals amb grans marques per impulsar productes més exclusius que apel·lin a la proximitat, la sostenibilitat i la diversitat. Uns valors “molt apreciats entre els consumidors més joves”, segons diu. Per fer-ho, els dissenyadors s’encarregaran de crear productes genuïns transformant els estocs i els materials reutilitzables que generen les empreses. En aquesta relació entre indústria i talent local tothom hi guanya: “Les marques aconsegueixen nous consumidors i els artistes un espai de treball i visibilitat per expressar-se”, conclou.

L’economia circular no descuida cap detall, com per exemple les etiquetes de la roba, que acaben, sovint, al cubell de les escombraries. Un dels projectes destacats de la mostra consisteix en la creació d’etiquetes amb materials reciclats, impreses amb mètodes de tint sense aigua i que detallen els valors de la peça adquirida. La sostenibilitat queda, així, ben etiquetada.