La moda dialoga amb l’art contemporani

BarcelonaResulta enriquidor quan diverses disciplines s’interrelacionen des del respecte creant nous universos plens de bellesa. L’arquitectura racionalista del Macba amb els seus espais diàfans, la geometria depurada i el joc de llums que crea la disposició dels elements esdevenen el llenç en blanc perfecte perquè els dissenyadors hi puguin exposar les peces de roba com si fossin obres d’art. L'última jornada de desfilades en format digital del 080 Barcelona Fashion l'han protagonitzat aquest divendres joves creadors que han utilitzat les instal·lacions per exposar les col·leccions de temporada; cadascú a la seva manera.

La roba per davant

Paloma Wool s’allibera de la forma, però no del contingut. Aquesta vegada la firma de la jove Paloma Lanna va presentar la nova col·lecció de manera clàssica a través d’una desfilada convencional per posar èmfasi a la veritable protagonista: la roba. “Vull oferir una visió més sòbria i madura de la moda”, deia la dissenyadora. Aquesta aparent simplicitat es trasllada en l’àmbit del disseny amb una aposta pels patrons experimentals, els teixits naturals, les asimetries, i els jocs de capes amb diverses peces de punt que es barregen amb roba més esportiva. Destaquen detalls com els prints fotogràfics i els complements com bosses de mà i sabates de pell. La paleta de colors també es relaxa en relació a altres temporades. La roba de Paloma Wool connecta amb els gustos de la generació Z. Cantants com Amaia Romero o Nathy Peluso o, fins i tot, la model Kaia Gerber –la filla de Cindy Crawford– han exhibit en alguna ocasió peces de Paloma Wool: “No paguem mai a ningú perquè ens faci publicitat”, aclaria Lanna. La firma ha obert recentment una botiga efímera en una galeria d’art a París i té previst obrir aviat un espai físic a la ciutat.

Qui sí que té showroom al centre de Barcelona és Eiko Ai, una de les firmes més sensuals de la passarel·la catalana. La fórmula de Glo Lladó és efectiva: potenciar la bellesa femenina amb siluetes vaporoses, teixits eteris i estampats evocadors però portats a un terreny més casual. A Lucid dreams, Eiko Ai es va inspirar en la llum i l’energia solar per presentar nous vestits, bruses fluides i combinacions de dues peces carregades de transparències, brillantors subtils i estampats que són una oda a la delicadesa. La llenceria sempre hi és present i s’integra a la perfecció dins de cada outfit: “Els sostenidors tenen un protagonisme clau i es combinen amb roba que juga a mostrar sense ensenyar”, afegia la dissenyadora. Les tonalitats càlides s’imposen en una proposta d’estiu radiant i evocadora.

The Artelier i Avec Studio van ser les debutants de l’última jornada del 080. La primera firma, capitanejada per Alba Ayza, va dur la col·lecció al terreny personal representant una escena familiar en una de les sales del Macba. Per fer-ho, els models es van asseure al voltant d’una taula amb menjar i beure, mentre xerraven alegrament entre ells. “Volia representar aquesta joia de viure que tenen els dinars de la meva família francesa”, explicava. La dissenyadora barcelonina va donar referències personals en una col·lecció acolorida: hi ha estampats de fotos de la seva àvia i un look que representa el dol. Les ganes de passar-ho bé també inspiren Avec Studio. La proposta anomenada Oasis de roba festiva va ser un homenatge a l’artesania local: “Tot ho fem a mà a Barcelona”, recordava la dissenyadora Inés López-Balcells. Aquestes manualitats s’aprecien en el detall com els motius ganxet que són presents en diverses peces de la nova col·lecció.

Moda subversiva

El punt gamberro de la jornada el va posar Antonio Marcial, defensor d’un estil eclèctic que fusiona la sastreria amb la roba esportiva i que, a més, trenca els codis de gènere tradicionals. El dissenyador va apel·lar a les tribus urbanes dels anys 90 com els gabbers o els skinheads per reclamar la individualitat que creu que s’ha perdut en la moda actual: "M’atreuen aquestes subcultures minoritàries que viuen als marges de la societat perquè és des del rebuig al sistema on es forjaven la seva identitat", explica. Antonio Marcial ho va traslladar a la roba apostant pels patrons desconstruïts, la mescla de teixits on destaca el retorn del tàctel i els tons foscos on no falten el negre ni el verd militar. Acompanyava la indumentària dels models, cadenes daurades i botes de plataforma amb flames dibuixades.

En una òrbita totalment diferent, es va postular Is Coming, la firma fundada per l’empresari Constan Hernández –creador de Hoss Intropia–. La firma nativa digital defensa un tipus de moda urbana per al dia a dia on l’estil es barreja amb la comoditat. “Ens preocupa més l’atemporalitat que la tendència”, deia la directora creativa, Usua Echegoyen. La col·lecció d’hivern es va inspirar en Escòcia amb teixits que identifiquen el país com els tartans, les panes i les llanes amb peces ben estampades. Hi havia de tot: quadres, rombes, flors i jacquards fantasiosos en combinacions que recordaven l’estètica hippy-chic dels anys 70.

Per acabar, Simorra tancava les desfilades virtuals de la passarel·la catalana amb una col·lecció que simbolitza un nou començament. “Teníem ganes de fer un reset després de la pandèmia”, explicava Eva Dimas al backstage. Per escenificar el retorn, la marca catalana es basa en la metàfora del paper com una nova pàgina en blanc per escriure. Les referències són en alguns casos explícites amb tops fets d’aquest material que no distingeixen la fantasia de la realitat: “Hem investigat amb diverses textures i tècniques com la papiroflèxia per fer una col·lecció amb dissenys que imiten les formes del paper”, afegia Dimas. El blanc és el protagonista absolut d’una proposta que havia d’incorporar color, però que finalment no es va fer per denunciar l’agressió russa a Ucraïna: “El color en aquest cas també té un paper reivindicatiu”, afegia Dimas. El blanc com a símbol de pau.