Fer mitja ja no és cosa d'àvies

Fer mitja, tricot, knitting… “En anglès sona més cool però és exactament el mateix, utilitzar dues agulles per teixir llana i altres materials. Abans fer mitja era de iaies, hi havia les típiques revistes amb uns patrons quecos i avorrits de peces que no et voldries posar mai, però fa anys que s’ha modernitzat amb noves tècniques, dissenys i colors actualitzats”, explica Alícia Roselló, creadora de Duduá, un espai de tècniques artesanals i artístiques de Barcelona. La majoria de jerseis de les botigues de moda ràpida són acrílics, s’omplen de boles i duren una temporada. “Quan te’l fas tu pots escollir el tipus de fibra que prefereixes, és per a tota la vida i tens l’orgull de fer-te’l tu”, comenta l’Alícia, que fent memòria explica com la besàvia desfeia el jersei i el tornava a fer sencer quan l’havia de rentar.

Un mercat creixent

Marques de kits per teixir amb patrons i llanes com Wool and the Gang, la pionera que va apostar per la reinvenció del tricot més tradicional, o l’espanyola We Are Knitters, que ronden el mig milió de seguidors a les xarxes socials, demostren la fal·lera per fer mitja. Més enllà dels likes hi ha tota mena de persones que s’enganxen al plaer de tricotar. L’Anna (28 anys) ha recuperat les agulles durant el confinament: “És una manera d’abstreure’m de la realitat. Abans del covid viatjava molt i teixint m’oblido que estic tancada a casa. Em transporta i em relaxa. Ara faig el meu primer jersei”.

A Europa, una de les primeres botigues que ven llanes més cuidades i menys industrials és All You Knit Is Love, que des del primer moment, el 2006, organitza trobades per fer mitja. “Quan les mesures sanitàries ho permetin tornarem a trobar-nos cada divendres a les 17 hores”, diu Miquel Saurina, cofundador de la botiga. L’altra responsable, Jennifer Callahan, afegeix que són trobades per conèixer gent que comparteix el gust pel tricot, “una afició que per a alguns és una meditació activa: fer mitja és repetitiu, com un mantra”.

Marga Aparicio, creadora de Greta and the Fibers, una botiga en línia de llanes amb colors únics, en tenyeix amb tints àcids artesanalment des de fa deu anys. “Em vaig quedar sense feina en plena crisi i volia fer alguna cosa productiva que m’agradés”, recorda. Li agradava teixir, coneixia diversos materials i havia fet alguna cosa amb tints. La Laia de Soc una Troca també va començar a tenyir llana a la mateixa època. Llavors en uns altres països hi havia tintoreres, però aquí era bastant excepcional. Tenyeix amb tints ecològics llanes de gran qualitat. Li agrada sobretot el vessant artístic d’imaginar colors, investigar i provar-los. La qualitat dels tints artesanals és millor i s'obtenen colors que no es troben a nivell industrial.

Una altra evidència que el tricot té cada vegada més adeptes és la diversificació de l’empresa Casasol, que des del 1803 és especialista en fils, cordills i cordes per a la indústria agroalimentària, i que ha creat la marca Casasol Handmade per dedicar-se a productes per teixir, fer macramé, manualitats o scrap.

Per què agrada tant?

Agus González, de Les Jardins de Juliette, no ha parat de teixir des dels 13 anys. Es dedica professionalment al disseny de punt i fa classes de mitja. Assegura que per fer mitja només cal tenir-ne ganes: “En menys de dues hores pots aprendre i entendre que estàs fent una trama, després ja va sol. No calen habilitats concretes”. Valora l’estona de fer mitja com un moment exclusivament per a tu mateix, que alhora pots compartir amb gent que té la mateixa afició.

La Laia fa tanta mitja com pot: “Sempre tinc jerseis a les agulles, però també faig xals i bufandes, i em vaig comprar una tricotosa de ferro colat que té cent anys amb la qual em faig els mitjons”. Fer mitja la relaxa i li permet fer coses boniques, que li fan il·lusió, per a ella mateix o per a algú que s'estima: “Perquè en una peça teixida hi ha molt d’amor. I també es fa pinya, tens el sentiment de pertànyer a un grup que fa el mateix que tu perquè els agrada i s’ho passen bé. Tinc amigues escampades per tot arreu”.

Fa més de quaranta anys gairebé tothom feia mitja, però amb l’arribada de la roba acrílica se'n va perdre el costum. En canvi, els països nòrdics i anglosaxons han mantingut la tradició. Aquí s’ha passat d’un grup de iaies que anaven a comprar llana i la botiguera les guiava per fer els punts a la possibilitat que la gent s'inventi patrons i els comparteixi a la xarxa per crear una supercomunitat. “Si ho veiessin les que desfeien jerseis fliparien”, diu rient l'Alícia de Duduá.