Cos i Ment

“Un minut de por pot generar sis hores de baixada de defenses”

Parlem amb el fisioterapeuta i osteòpata David Ponce, autor del llibre ‘El miedo duele’ (Plataforma Editorial, 2024)

'Por i dolor'.
17/11/2024
4 min

BarcelonaQuan un pacient entra a la consulta de l’osteòpata David Ponce, sense voler ja li està donant moltes pistes de quina és la seva afecció. Només per la manera de caminar que té quan s’apropa pel passadís, com saluda, com s’asseu i com explica quin és el seu dolor, ja comença a sospitar. De vegades, el pacient es queixa que té mal de cervicals i no en sap el motiu. És aleshores que el terapeuta indaga més en la seva vida. Fa exercici? Fuma? Està estressat? Té por d’alguna cosa?

Sí, la por, aquella emoció que va tan estretament lligada al dolor físic. O com a mínim això assegura David Ponce, que acaba de publicar el llibre El miedo duele (Plataforma Editorial, 2024), una espècie de continuació dels seus llibres El dolor de espalda y las emociones i Más amor y menos ibuprofeno, en els quals l’osteòpata assenyala que les emocions poden influir molt en la nostra salut, sigui per bo o per dolent. Ponce és doctorat per la Universitat de Lleida, té dos màsters en osteopatia i és graduat en fisioterapia per la UAB.

La por pot ser present a les nostres vides de moltes maneres, a través de l’ansietat, la incertesa, l’estrès o l’angoixa. Tenir una por constant a coses que potser mai passaran, com perdre la feina, la casa o tenir una malaltia pot ser el detonant de diverses afeccions físiques que després han de tractar fisioterapeutes i osteòpates com Ponce. “Està demostrat científicament que un minut de por, d’estrès o angoixa pot generar sis hores de baixada de defenses. Imagina si això es manté durant molts anys”, explica el doctor.

Ponce considera que, si volem cuidar la nostra salut, sempre hauríem de posar una osteòpata a la nostra vida. “No pot ser que ens gastem milers d’euros en el manteniment d’un cotxe i no en un metge que ens ajusti els ossos i el cos a escala muscular, visceral i miofascial”, continua el terapeuta, que assenyala com és precisament a la columna vertebral on està ubicat el nostre sistema nerviós. “La medul·la està situada allà, per tant, tenir una columna sana és sinònim de tenir salut. Si allà hi ha bloquejos o mala distribució de l’energia, això pot implicar malalties associades a mitjà i llarg termini”, apunta.

I posa un exemple: “Al damunt del ronyó hi ha la glàndula suprarenal que és la que, quan tenim por, segrega adrenalina i cortisol, que són les dues hormones que serveixen a tot mamífer per fugir. Això vol dir que, en detectar la por, s’accelerarà el cor i el nombre de batecs perquè la sang es reparteixi ràpidament i s’activin els músculs per a poder fugir. Abans els humans potser fugíem dels lleons i això ens anava bé, però ara no, i de fet som l’únic animal que fa aquest procés sense que hi hagi cap perill real”, explica.

La por ens paralitza, ens qüestiona les nostres pròpies capacitats i, segurament, això ens fa abaixar el cap, encorbar l’esquena, quedar-nos a casa i menjar malament. I, al final, ens acaba fent mal l'esquena. “Aleshores, ens fa mal l’esquena perquè hem fet aquesta postura, o fem aquesta mala postura i aquest sedentarisme perquè tenim por?”, reflexiona Ponce.

Viure sense por

Vist el poc servei que fa la por en el nostre cos i la nostra salut, el doctor recomana “fugir de la por i abraçar el dolor”. Però, com es pot fer això? “El dolor té un objectiu: és un bon guardià de la salut, és el cos que t’avisa quan alguna cosa no està bé. Si al dolor només li donem fàrmacs per atenuar-lo, no ens estem fixant en el problema real” continua Ponce, que fa una referència a Nietzsche quan deia que el dolor és inevitable, però el patiment no. “No es pot mesurar el grau de dolor, però sí que es poden mesurar les circumstàncies que envolten cada persona. I, més enllà dels dolors més insuportables, és bo abraçar aquest dolor i entendre d’on surt”, continua.

Ser conscient, doncs, que el dolor físic pot ser causat per una mala gestió emocional és bàsic per poder entendre i curar els seus pacients, segons Ponce. Una tasca que considera que no sempre es pot fer en l’àmbit del sistema sanitari, sovint col·lapsat i on no s’analitza res més enllà dels símptomes físics dels pacients.

Per sort, l’osteòpata considera que si tothom seguís el que ell anomena “els quatre pilars de la salut”, les sales d’espera de les consultes estarien menys plenes. “Una bona alimentació, adequada a cada persona; un correcte exercici físic, tenint en compte que a partir dels trenta anys comencem a perdre massa muscular; un bon descans sense necessitat de psicofàrmacs per a fer una bona regeneració cel·lular; i una bona estabilitat emocional són claus per a mantenir un cos sa”, diu Ponce. Això sí, sempre sent conscients que no existeix la felicitat contínua. “La felicitat, al final, és l’absència de la por”, conclou.

stats