El minimalisme viu en els detalls a la catifa vermella

BarcelonaJa ho anticipava Emma Chamberlain, influencer i presentadora del podcast Anything Goes, al seu episodi sobre les prediccions estilístiques per a aquest 2023: el minimalisme retorna a les catifes vermelles. Així se n'ha fet ressò la dels premis Gaudí en la seva 15a edició, on actors, actrius i personalitats del sector han desfilat amb modelets en què primava l'elegància i la comoditat. El MNAC ha sigut l’escenari escollit per celebrar una gala que, després de dos anys de celebració continguda, ha recuperat el ritme de sempre. El record a Agustí Villaronga, director de pel·lícules com Pa negre o Incerta glòria, mort la matinada prèvia a la gala dels premis Gaudí, ha planat tant a la gala com a la catifa vermella amb el predomini del color negre. 

Sobrietat i elegància

Si el brilli-brilli va ser el protagonista de totes les catifes vermelles de l’any passat, aquesta vegada els actors i les actrius ens han presentat una proposta un pèl diferent. Ja ho anticipaven les red carpets tant dels Globus d'Or com dels Critics Choice Awards, però el minimalisme també s'ha trobat còmode aquest vespre a Barcelona. Pocs accessoris ni combinacions desmesurades, les marques catalanes han servit looks com el de Maria Molins, firmat per Menchen Tomas, o el vestit silueta sirena de Montse Oró, que ha apostat per la firma Jesús Peiró.

Dues cases que han compartit catifa amb dissenyadors internacionals com Saint Laurent, en el cas de la presidenta de l'acadèmia, Judith Colell, i el seu esmoquin rigorosament negre amb detalls brillants tant al top com a la solapa, o Ángela Cervantes, que ha hagut de comprovar l’etiqueta del vestit per confirmar-nos que Alexandre Vauthier era qui el firmava.

Si el maximalisme dona nom a la regla del més és més, en el cas de la catifa catalana d'aquest vespre podem batejar-la amb l’etiqueta que utilitzava Janira Planes, experta en cultura d’internet: el recession core. Aquesta exemplifica mitjançant la vestimenta allò que també ressona en un pla sociològic, com és la recessió econòmica d’aquest últim any. En termes d’indumentària, es tradueix en poca ostentació i complements molt específics, que en aquest cas ha proporcionat el Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya. 

La proposta masculina

Quan es tracta d’esdeveniments en què la moda és la protagonista, el focus generalment se l’emporta la indumentària femenina, perquè sempre ofereix més joc. No obstant això, el sector masculí ens ha presentat propostes que desafiaven la tradicionalitat de l'esmòquing i que també val la pena destacar. En el cas del cantant Alfred Garcia, el color mostassa del seu conjunt firmat per Duarte ha destacat entre els blaus marins i els negres d’altres personalitats com David Verdaguer o Àlex Brendemühl.

La decisió per aquesta gamma cromàtica ha estat fàcil: és el color amb què se sentia més còmode. El confort també ha estat l’aliat de Belén Barenys, cantant, actriu i creadora de la sèrie Autodefensa, que tot i arriscar una mica més que la mitjana amb un vestit firmat per Eñaut que combinava amb unes mitenes de cuir, ha confessat que el que ha primat a l’hora de decidir l’estilisme ha sigut la comoditat. Això sí, les arracades els hi havia deixat la seva cosina, Paula Ribó, més coneguda amb el sobrenom de Rigoberta Bandini.

L’americana i els pantalons no han estat només cosa d’homes: la directora d’Alcarràs, Carla Simón, també s’ha decantat per un conjunt blanc trencat amb alguns detalls brillants firmat per Teresa Helbig.

La diferència habita en els detalls

Si bé el minimalisme es caracteritza per aconseguir que amb la sobrietat i la simplicitat n’hi hagi prou, detalls com els que han ofert Raphaëlle Perez i el seu jardí materialitzat en el vestit ofereixen un punt més de risc a la catifa. A més, amb el punt afegit que se l’havia dissenyat ella mateixa. La nominada a millor directora novella, Carlota González, ha fet gala d’una de les tendències estrella de la temporada: les transparències. En el seu cas, confessava que el look és reaprofitat d’antigues ocasions, ja que “sempre és un bon moment per tornar a vestir peces que t’afavoreixen”.

La caputxa de Maite Casademunt, dissenyadora de la firma catalana Lola Casademunt, o el vermell punyent de Martina Klein, han estat algunes de les propostes més arriscades de la gala, sense oblidar Vicky Luengo, vestida per Chanel, que també ha sigut de les que han confiat en el brilli-brilli.

Si els dos anys de la pandèmia vam viure una explosió de colors, formes i teixits en sintonia amb l’actitud de la gent en desconfinar-se, aquest 2023 sembla oferir-nos un escenari més tranquil i modest.