Gastronomia

El millors 'panettones' de l'Estat segueixen sent catalans

Els forns L'Atelier i Panes Creativos, de Barcelona, guanyen el concurs del millor 'panettone' artesà del 2022

Èric Ortuño, de l'Atelier de Barcelona i Daniel Jordà, de Panes Creativos, guanyadors del concurs
4 min

BarcelonaCom un costum inalterable, un any més el panettone català segueix sent el millor de tot l'Estat. No és una afirmació gratuïta, se sustenta en el triomf d'aquest dimarts de Daniel Jordà, de Panes Creativos, en la categoria de panettone tradicional (el de fruita de tota la vida), i d'Èric Ortuño, de L'Atelier de Barcelona, en la categoria de xocolata, al concurs del millor panettone artesà de l’Estat 2022. La victòria d'aquests dos establiments consolida la tendència d'una victòria catalana en totes i cada una de les set edicions del concurs que organitza l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona i que s'ha celebrat al Fòrum Gastronòmic Barcelona, a la Fira de Montjuïc.

Èric Ortuño, mestre pastisser de L'Atelier de Barcelona, situat al carrer Viladomat, ha volgut destacar que el seu és un triomf que feia "molts anys que buscava". A més, el guanyador del millor panettone artesà de xocolata d'aquest any ha volgut remarcar que el seu producte representa la feina d'un "equip impressionant" que treballa cada dia per millorar. Pel que fa al clàssic, ha estat Daniel Jordà, de Panes Creativos, de la plaça de Garrigó de Barcelona, qui ha recollit el premi. "No esperava guanyar aquest concurs, m'han tret del llit!", ha exclamat el forner, que un any més s'ha enfrontat a una gran majoria de pastissers. Jordà també ha destacat la força de l'staff del seu establiment i ha volgut dedicar el premi a "totes les famílies dels que fem aquest producte: tenen molta paciència".

Diversos exemplars del concurs.

Cada un dels participants –50 en la categoria de xocolata i 47 de la tradicional– han lliurat dos exemplars de panettones artesans de fruites i dos de xocolata a primera hora del matí. Hi havia majoria catalana, però també canaris, madrilenys, bascos o valencians, entre altres. Pels que fa als productes clàssics, havien de ser de llimona o cedre, taronja i panses i tenir un pes d'entre 1.050 i 1.150 grams. Els de xocolata, en canvi, havien de comptar amb el mateix pes, però s'havien de fer de xocolata negra o amb llet, amb un mínim del 40% de cacau. El jurat, format per xefs i especialistes de prestigi reconegut, ha preseleccionat catorze finalistes i ha valorat l'aspecte i el gust de cada exemplar. D'aquesta ronda n'han sortit els guanyadors, que han superat els 100 punts de valoració en totes dues categories. "El nivell ha estat molt alt i profundament igualat", ha explicat a aquest diari José Romero, cuiner, professor de l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona i un dels gurus del panettone a casa nostra. Involucrat en l'organització des que va començar el concurs, el 2016, ha recordat que al principi es presentaven només disset participants, tots amb recepta clàssica, mentre que ara s'arriba pràcticament al centenar i s'hi ha incorporat la xocolata: "S'ha millorat moltíssim i això es nota en què hi ha molta igualtat entre els finalistes. És un senyal inequívoc que s'estan fent les coses bé".

Un boom sense precedents

L'èxit i arrelament del panettone a Catalunya en ple 2022 és un fet incontestable. De fet, és una tradició que els guanyadors del concurs del millor panettone de l'any multipliquin les seves vendes i converteixin els seus exemplars en objectes pràcticament de culte, panettones buscats pels caçadors de les millors delicatessen gurmet pel país. Fa temps que passa, i es va refermar la temporada passada amb els panettones artesans de la pastisseria Can Jan de Torredembarra i la Dolç de Sant Cugat: els vencedors en categoria tradicional i de xocolata del 2021 van treballar –i vendre– més que mai arran de la seva victòria al concurs.

Una imatge del jurat del concurs del millor Panettone Artesà del 2022.

Tot això cenyint-nos als panettones artesans i de qualitat premium, perquè la febre per aquest producte italià no només es limita a pastisseries. Hi ha panettones a tot arreu, hem arribat a un nivell de boom que se'n troben amb quasi tanta facilitat com productes tan nostrats com les neules, els torrons o d'altres que s'acostumen a consumir per Nadal. "Ens trobem en una fase en què el públic ja comença a distingir els bons dels dolents. Qui no faci bons panettones es quedarà fora de joc, perquè la febre tot just acaba de començar", explica José Romero, de l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, que ha pogut comprovar en primera persona com fora de Catalunya també hi ha una afició important. "Vagi on vagi a fer classe, a tot arreu de l'Estat, està ple. S'està estenent per tot arreu", explica. Aquesta fal·lera pel panettone ens està acostant cada vegada més al seu país d'origen.

Marco Boggetto, torinès resident a Barcelona des de fa una dècada, detalla que al seu país "el panettone sempre ha estat present, especialment al nord del país i entre tardor i finals de l'hivern. Quan ets petit esperes amb il·lusió que els pares en portin". Boggetto, que treballa al sector de les start-ups i ha fet família a Barcelona, recorda que va sorprendre's en confirmar que, de cop i volta, s'havia posat de moda aquell producte tan familiar a milers de quilòmetres de casa: "Em va fer molta gràcia, perquè ara resulta que als meus amics catalans els encanta. Això ha fet que puguis anar a qualsevol supermercat o pastisseria i en tinguin, a més de diverses versions i qualitats. Pot ser que acabi perdent part de la identitat, però de moment m'encanta poder-ne menjant fora de Torí".

Orgullosament italià

Per molts panettones que es facin, sigui a Catalunya, a Nova York o al Japó (on també se'n venen), res canviarà el seu orgullós origen de la Llombardia (Itàlia). Provinent de Milà, el panettone més semblant al d'avui dia el va iniciar el servent d'un duc milanès al segle XV. Va haver d'improvisar unes postres i va inventar-se una mena de pa dolç que va acabar fent fortuna. Aquest servent es deia Toni, i del "pa de Toni" és d'on surt el nom original del panettone. L'hàbit es va estendre fins al punt de convertir-se en tradició: en el dia de Nadal es posaven tres pans cilíndrics al mig de la taula a les cases milaneses, un costum adoptat per totes les classes socials. Actualment, hi ha tants gustos com un s'imagini, encara que la forma de cúpula es manté inamovible, però la recepta original contenia farina, aigua, fruita i fermentació natural i amb el temps s'hi va afegir ou, mantega, sucre, fruita seca i cereals. A Itàlia és on hi ha, esclar, els grans mestres artesans experts en la matèria, amb especial menció per a Stanislao Porzio, autor de la bíblia El panettone (Ed. Guido Tomassi, 2007).

stats