El punt àlgid del cicle del Sol encara s’allargarà fins al 2026 i pot passar de tot. De vegades, la natura ens sorprèn i el cercle d’aurores baixa a latituds més meridionals de l’habitual. És el que va passar al mes de maig, quan tempestes solars especialment intenses van permetre veure aurores boreals molt més a prop de l’equador del que és habitual. Quan això passa, les aurores són visibles en llocs inesperats. És un fenomen poc comú, però preciós, i ens recorda que intens pot ser el diàleg entre el Sol i la Terra.
Els millors llocs del món per veure aurores boreals
Descobrim els destins on veure millor l'espectacle màgic de les llums del nord
BarcelonaHi ha espectacles que només es poden gaudir si tens la paciència de mirar amunt i la fortuna de ser al lloc precís, en el moment exacte. Les aurores boreals, aquelles pinzellades al cel de llum verda, violeta o rosa que ballen com si seguissin una melodia secreta, són un d’aquests miracles que ens recorden que la Terra i el Sol són dos vells amants que mai no deixen de sorprendre’s. Però què hi ha darrere d’aquest fenomen tan extraordinari? La resposta és científica i es produeix en la superfície del Sol, una estrella viva i dinàmica que, de tant en tant, ens envia senyals lluminosos a milions de quilòmetres.
“El Sol, com moltes altres estrelles, té activitat magnètica, i això afecta el seu aspecte més extern”, explica Carme Jordi, catedràtica de física quàntica i astrofísica de la Universitat de Barcelona. Les flamarades solars, petites o descomunals, llancen partícules, electrons i protons, que s’escampen pel Sistema Solar a una velocitat vertiginosa. Si la tempesta és prou intensa, aquestes partícules recorren milions de quilòmetres fins que, dies després, arriben a la Terra i xoquen amb el nostre camp magnètic. “Quan entren en contacte amb les capes altes de l’atmosfera, amb la que es coneix com a ionosfera, interactuen amb els àtoms i les molècules de nitrogen i oxigen” i encenen el cel. És aquí on es produeix la màgia: els colors. Les aurores són una mena de poema lluminós escrit en la ionosfera, entre els 90 i 100 quilòmetres d’altura. “Amb l’oxigen obtenim tons verdosos i vermells, mentre que el nitrogen ens regala blaus i liles. La varietat de colors depèn de com aquestes partícules interactuen amb els gasos de l’atmosfera”, detalla Jordi.
Però ¿on cal anar per veure aquest espectacle? Jordi ho explica amb precisió: “Com que les partícules tenen càrrega elèctrica, el camp magnètic terrestre les canalitza cap als pols magnètics. I és aquí, al voltant del pol magnètic, on es forma aquest cercle lluminós, com un anell centrat al nord de Groenlàndia i el Canadà”. Això fa que les millors zones per caçar aurores siguin Alaska, Sibèria, Islàndia, el nord d’Escandinàvia i, sobretot, el Canadà. De fet, aquest pol magnètic no coincideix exactament amb l’eix geogràfic de la Terra: “Està desviat, una mica cap al nord de Groenlàndia, i per això les aurores es veuen més centrades al Canadà”. A l’hemisferi sud també és possible veure-les a l’Antàrtida, però les condicions extremes i l’aïllament fan que sigui molt més complicat: per això tothom mira cap al nord quan vol perseguir aquest fenomen.
Si vols veure com el cel s’encén, i sentir-te petit sota la seva immensitat, has de saber que veure una aurora boreal és un privilegi, un regal que combina ciència i bellesa en estat pur. Per trobar-la, cal buscar la foscor, viatjar a les latituds més fredes i deixar que la natura faci la resta. Perquè la màgia de les aurores és, en realitat, la màgia del Sol: una estrella viva, dinàmica, que no deixa de llançar missatges lluminosos cap a nosaltres. ¿Ens acompanyes a trobar les famoses llums del nord?
Canadà
Al Parc Nacional de Jasper, a Alberta, l'espectacle de les aurores boreals es gaudeix en un dels llocs més exclusius del món, gràcies a la seva reserva de cel fosc, la segona més gran del planeta. Això garanteix un cel net i lliure de contaminació lumínica, ideal per observar les llums del nord. Altres indrets per veure les aurores del Canadà són Manitoba, coneguda per la seva fauna subàrtica i una mitjana de 300 nits d’activitat auroral a l’any; Nunavik, la zona més septentrional del Quebec, coneguda també per descobrir la cultura inuit, i l’entorn del riu Yukon, ideal per combinar l’observació amb esports d’aventura.
Islàndia
És un dels destins més populars per observar les aurores boreals, on el cel es converteix en un teló de fons perfecte per a aquest espectacle en gairebé qualsevol lloc del país, tot i que algunes zones les fan brillar amb més intensitat gràcies als seus paisatges. El Parc Nacional Thingvellir, el congost d’Asbyrgi o la muntanya Kirkjufell són alguns dels indrets més destacats.
Noruega
Al nord de Noruega, les aurores boreals ballen al cel des de finals de setembre fins al març, aprofitant les llargues nits d’hivern. Aquesta regió, amb els seus profunds fiords, muntanyes escarpades i infinitat d'illes, com les illes Lofoten o Senja, ofereix alguns dels paisatges més espectaculars per gaudir d'aquest fenomen natural. Entre petites poblacions pesqueres i grans ciutats amb vida nocturna vibrant, com Tromsø, hi ha absència de contaminació lumínica per fer de l'experiència un moment únic.
Suècia
Si voleu caçar aurores boreals a Suècia, heu de marcar al mapa les coordenades de Kiruna, Jukkasjärvi, Porjus i Abisko. Kiruna, la ciutat més septentrional de Suècia, és el punt de partida perfecte per explorar la Lapònia sueca i, a més, acull l'Esrange Space Center, un centre dedicat a l'estudi de les aurores i de l'espai. Abisko, conegut com el millor lloc per veure aurores a Suècia, ofereix l'Aurora Sky Station, una estació d'observació situada a 900 metres d'altura. Jukkasjärvi, amb el famós Icehotel, és un lloc inigualable per dormir a les habitacions de gel mentre persegueixes les llums del nord. Per a una experiència més remota, Porjus, un petit poble a prop del cercle polar àrtic, és la destinació perfecta per als amants de la natura i la fotografia de les aurores boreals.
Finlàndia
Les aurores boreals són una promesa gairebé diària en aquest país escandinau. A Rovaniemi, la capital de la Lapònia finlandesa i casa del Pare Noel, les llums del nord es poden veure fins a 150 nits a l'any. Lluny de la ciutat, amb la tranquil·litat dels paisatges nevats, la millor manera de veure aquest fenomen és en un tour en moto de neu. Kemi és ideal per observar aquest espectacle, al costat de la bellesa natural d’un paisatge que sembla tret d'un conte. A Saariselkä i Ivalo, les aurores poden ser vistes fins a 200 nits a l'any, mentre gaudeixes de les activitats a l'aire lliure que ofereix el Parc Nacional Urho Kekkonen. Levi, amb la seva estació d’esquí, és una opció ideal per als amants de l’esquí que busquin màgia.
Alaska
Aquesta regió dels Estats Units és un dels millors llocs del món per veure l'aurora boreal, i Fairbanks és sens dubte el millor punt de partida. Situada dins de l’oval auroral, és un dels llocs més favorables per admirar aquest fenomen, gràcies a la seva ubicació al nord geomagnètic. Aquí, hi ha aurores gairebé cada dia. A l’oest, el Parc Nacional de Denali és també un lloc perfecte per veure les aurores a la primavera i a la tardor. Anchorage i Juneau, tot i ser més al sud, ofereixen bones oportunitats per veure-les en condicions favorables. A l’hivern, els dies curts i els cels clars de Juneau són ideals per captar aquest espectacle màgic. A cada racó d'Alaska, l'aurora boreal és una dansa celestial que et captivarà.
Groenlàndia
El sud de Groenlàndia és conegut per la intensitat amb la qual es veuen les tempestes solars. Kangerlussuaq, amb el seu microclima estable, és un dels llocs ideals per observar-les, però Groenlàndia ofereix molts altres racons on aquest fenomen es revela en tota la seva esplendor: la badia de Disko, l’est de l’illa i Nuuk, la seva capital, també són punts privilegiats per capturar la dansa de les llums. Amb una escassetat de contaminació lumínica i un entorn natural inalterat, Groenlàndia permet viure aquesta experiència única, enmig d’una immensitat freda i silenciosa, on l’aurora boreal deixa una empremta profundament emotiva.