Més enllà del ‘running’: les altres maneres de córrer

MadridCom la majoria de corredors, la Laia, de 31 anys, va començar a córrer durant 30 minuts prop de casa seva. Ara, cinc anys després, dedica la major part del seu temps lliure a entrenar-se i a córrer. Va començar participant en la Cursa de la Dona (5 km) i actualment corre maratons d’asfalt i de muntanya (42 km, aproximadament). “Córrer et dona sensació de llibertat i és reconfortant notar com poses en forma el cos”, reflexiona la Laia, que assegura que li serveix per evadir-se. Com ella -tot i que no amb tanta intensitat i amb menys preparació-, són centenars les persones que han fet de córrer el seu hobby. Davant d’aquesta moda estan emergint diferents maneres de córrer, que tenen poc a veure amb el que es coneixia com fer fútingfa uns quants anys. Córrer recollint residus -conegut com a plogging -, córrer descalç o d’esquena en són alguns exemples. Repassem els més destacats.

‘Plogging’

Recollir els residus del carrer mentre corres

Es tracta d’una nova manera de córrer que va néixer a Suècia i que des de fa pocs mesos s’ha posat de moda a Barcelona i Madrid. També es practica als Estats Units, entre altres països. Consisteix a recollir els residus que vas trobant pel carrer mentre corres. Els corredors es vesteixen amb roba d’esport, porten una bossa de plàstic i, posteriorment, acostumen a penjar-ne vídeos a les xarxes socials. D’aquesta manera -asseguren els seus defensors- es combina la passió per córrer amb la cura del medi ambient. Físicament, els defensors del plogging reivindiquen que es treballa més el cos. Amb aquesta modalitat, diuen, a més a més de córrer també es fan esquats. “Es persegueix viure una experiència diferent i no tant córrer en si”, apunta el professor del grau de ciències de l’activitat física de la Universitat Ramon Llull (URL) Enric Maria Sebastiani, que considera que majoritàriament ho practica gent “compromesa que ha lligat l’activitat física amb la cura del medi ambient”. Per a Sebastiani, hi ha persones que tenen la “necessitat de sentir-se aventureres” i que volen mostrar una “sèrie de coses” del seu estil de vida. “Hi ha una moda d’intentar buscar fer coses diferents”, insisteix el professor de la URL, que creu que sovint es busca fer activitats que “destaquin”. A Espanya hi ha pàgines sobre el plogging tant a Facebook com a Instagram per fer quedades. Per exemple, a la pàgina de Facebook de plogging d’Espanya, l’administradora assegura que l’objectiu del grup és organitzar-se “per reproduir aquest moviment a Espanya i al mateix temps conscienciar la població sobre l’impacte mediambiental”. Conviden els usuaris a penjar-hi fotos i vídeos de quan recullen escombraries amb les etiquetes #sebuscanplogueros i #labasuranovuelvesola. Els corredors hi pengen els seus vídeos mostrant com recullen les escombraries mentre fan exercici. “Les escombraries han d’anar a la paperera”, apunta un dels usuaris al seu vídeo, que mostra totes les deixalles que ha recollit mentre practicava esport.

Córrer d’esquena

Practicar ‘retrorunning’ per activar altres musculatures

Una altra de les modes de córrer de forma atípica és el retrorunning. És a dir, el que durant tota la vida se n’ha dit córrer d’esquena. Els fans defensen que es treballen musculatures diferents de les habituals. “Es fa per activar la musculatura anterior -com els quàdriceps- però cal destacar que no té cap aportació a nivell de salut”, apunta el professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Josep Maria Padullés, que recorda que l’ésser humà “no està fet per córrer d’esquena”. Tant és així que, de fet, els experts alerten del risc que es puguin produir lesions pel fet de córrer enrere. Per a Padullés, el retrorunning és més “anecdòtic” que les altres maneres de córrer que estan proliferant aquests últims temps. A Espanya s’organitzen curses de retrorunning, però no són gens majoritàries.

Córrer descalç

Es vol evitar lesions, però el peu no hi està preparat, segons els experts

Si trobeu algú corrent descalç no és que s’hagi deixat les vambes, sinó que creu que és la millor opció per evitar lesions. Els corredors ho fan perquè consideren que és millor per al peu a l’hora de córrer, i cada vegada són més els que s’apunten a aquesta tècnica. No obstant això, els experts alerten que el peu no està preparat per córrer descalç durant una distància llarga. “Amb les vambes es fa més recolzament a la part del taló”, explica Padullés. Per aquest motiu, molts corredors creuen que córrer descalços els pot evitar lesions. Per al professor de l’INEFC, és recomanable córrer descalç en espais reduïts i controlats. En aquest sentit, insisteix que mai s’hauria de córrer una marató descalç i recorda que el calçat protegeix. Salut a banda, també hi ha corredors que es treuen les vambes per sentir més connexió amb la natura mentre practiquen esport.

Córrer en grup

Quedar per córrer amb més gent per fer relacions socials

Per combatre la vida sedentària i fugir de la mandra, alguns corredors prefereixen córrer en grup. Es tracta de quedar una colla per córrer -ja sigui a través de les xarxes socials o altres vies- i, de retruc, establir relacions socials. “Hi ha molta gent a qui li costa fer exercici sola”, explica el professor del grau de ciències de l’activitat física de la Universitat Ramon Llull (URL) Enric Maria Sebastiani, que opina que fer-ho en grup pot ser “un estímul”. Sovint, una vegada han acabat de córrer, queden per prendre alguna cosa i sorgeixen amistats. “L’objectiu és fer exercici, però si a més podem quedar per xerrar i compartir aficions, tot això que hi guanyem”, apunta Sebastiani, que recorda que tot allò que serveixi per combatre la vida sedentària “és positiu”. Moltes de les persones que queden per córrer en grup, probablement també ho fan de forma individual en altres moments.

Km vertical

La cursa de muntanya es fa només en trams de pujada

Una modalitat per a persones habituades a les curses de muntanya és l’anomenat quilòmetre vertical. Això vol dir que la cursa és fa només en trams de pujada i que, per tant, els corredors fan molt desnivell en pocs quilòmetres. Les curses acostumen a ser d’uns 5 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell d’entre 500 i 1.000 metres. “És una cursa molt explosiva i sents que el cos treballa al màxim”, apunta la Laia, que ha corregut unes quantes curses de quilòmetre vertical. Durant la prova s’alterna la caminada i la cursa.

Canicròs

Sortir a córrer amb el gos per fer esport conjuntament

Fer exercici i passar més temps amb el gos. Amb aquest objectiu, cada vegada més corredors s’emporten el seu gos. D’aquesta manera, tant el gos com l’amo fan exercici i trenquen amb el sedentarisme. La majoria de corredors ho fan de forma individual, però n’hi ha que participen en curses de canicròs. “S’ha d’anar amb compte de no maltractar el gos i no distorsionar una activitat tan bonica com és anar a córrer amb la teva mascota”, recorda el professor Enric Maria Sebastiani, que apunta que les curses estan molt vigilades per vetllar per la salut de l’animal.

‘Postureig-running’

Sortir a córrer per penjar fotos a les xarxes socials

Tot i que celebren qualsevol moda que serveixi per evitar el sedentarisme, els experts alerten que hi ha molts runners que van a córrer només per ensenyar-ho després. “Fa temps que em crida l’atenció la gent que no només vol córrer, sinó que ha d’explicar que ha anat a córrer”, explica Sebastiani, que afegeix que per a aquesta gent és “tan important fer-ho com explicar-ho”. Tal com comenta amb ironia el professor de ciències de l’activitat física de la URL, molts corredors pengen la foto cada vegada que surten a córrer “per mostrar que s’han llevat a les sis del matí per fer esport”. Arran d’aquesta moda, Sebastiani recorda que “no es pot córrer de qualsevol manera”, perquè es poden patir lesions. En aquest sentit, assegura que és recomanable l’assessorament d’un professional.

Una marató contra els residus

Catalunya dona avui el tret de sortida per primer cop a l’Ultra Clean Marathon, un repte ambiental i esportiu que té per objectiu disputar durant una setmana una marató cada dia, al mateix temps que es recullen residus abandonats pel territori. L’Ultra Clean Marathon, que conjuga esport i conservació del medi natural, està organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya i la Generalitat. La primera Ultra Clean Marathon comença avui i s’allargarà fins al 19 de maig en set etapes que sumen un total de 295 km (cada etapa té 42 km). La cursa neix amb l’objectiu d’augmentar la conscienciació i mobilització ciutadanes, reduir residus en espais naturals i promoure mesures de conservació de la natura. La iniciativa compta amb la implicació i col·laboració de dos esportistes fortament compromesos amb el medi ambient com Albert Bosch i Nicole Ribera, que en són els ambaixadors.