Cada vegada som més estúpids (i podria ser per un canvi d'hàbits), segons un estudi
El coeficient d'intel·ligència, que havia pujat durant el segle XX, va a la baixa els últims anys
Barcelona'Efecte Flynn' és com es va anomenar el fenomen de l'augment del coeficient d'intel·ligència que es va produir arreu del món durant el segle XX. Els últims anys, però, els resultats dels tests d'intel·ligència s'estan revertint, segons un estudi de la revista 'PNAS' recollit al 'The Times'. A més, la publicació atribueix aquest fenomen a canvis d'hàbits i no a causes genètiques.
L'estudi, fet a Noruega per Ole Rogeberg i Bernt Bratsberg, del Ragnar Frisch Centre for Economic Research d'Oslo, està fet a partir de proves amb 730.000 joves que es van presentar al servei militar entre el 1970 i el 2009. Tot i que ja existien estudis que alertaven de la reversió de l''efecte Flynn', aquest últim mostra també una disminució. El grup de joves examinats ha resultat tenir un coeficient d'intel·ligència més baix que els seus pares a la seva edat.
Els científics creuen que el descens del coeficient va començar amb els nascuts el 1975 i calculen que des de llavors ha caigut 7 punts per generació. Els resultats concreten que els nascuts el 1991 tenen 5 punts menys que els nascuts el 1975, i que aquests tenen un coeficient tres punts més baix que els nascuts el 1962. Fins al 1975 la tendència havia sigut de tres punts de pujada per dècada.
Tot i que les últimes teories científiques apuntaven que la causa del decreixement era genètica i que aquells amb menor coeficient tenien més fills i, per tant, feien augmentar la població menys intel·ligent, l'estudi noruec descarta aquesta opció. Ho relaciona amb un canvi dels mètodes d'aprenentatge i dels hàbits de nutrició i de salut i, fins i tot, amb la llum artificial. També amb les noves tecnologies i la substitució de la lectura pels ordinadors i la televisió.
Ara bé, Rogeberg considera que els resultats no impliquen que els joves actuals siguin menys intel·ligents que els seus pares sinó que la intel·ligència no es pot mesurar de la mateixa manera que fa 60 anys, i que el concepte s'ha d'adaptar a l'era digital.
¿Els tests d'intel·ligència mesuren realment l'estupidesa?
"Els investigadors en el camp de la intel·ligència distingeixen entre la intel·ligència fluïda i la intel·ligència cristal·litzada", apunta Rogeberg, que explica que la cristal·litzada està relacionada amb allò après, i la fluïda, amb l'habilitat per entendre nous patrons i solucionar nous problemes. Els tests estan creats a partir d'aritmètica i raonaments verbals i, per tant, afavoreixen la intel·ligència cristal·litzada basada en l'educació tradicional. Així, Rogeberg assegura que els resultats no són preocupants si responen a aquest factor educacional.