Més enllà que t’agradi o no, Custo juga a una altra lliga

BarcelonaDurant una mil·lèsima de segon, l’ambient es fon a negre i després esclata en mil bocins de llum mentre la música ja retrona. Comença el xou. La dopamina es dispara i el cor s’accelera. De les models i del dissenyador, segur. Potser també li passa al públic, que roman expectant amb el mòbil a la mà. Dependrà de la seva capacitat de connectar amb allò que veurà sobre la passarel·la. Només és un viatge de deu o dotze minuts, però pot fer-te volar a una altra dimensió. Aquesta capacitat no està a l’abast de tothom. De Custo Barcelona, sí. Més enllà que t’agradi o no la seva roba, més enllà de si te la posaries o no. Juga a una altra lliga? Sí (i no només perquè aquesta marca catalana també desfili a la setmana de la moda de Nova York i de Madrid). Quan el teu objectiu és vestir dones que ja tenen l’armari desbordat de roba, només pots apel·lar a l’emoció, i aquesta és la tecla que ha sabut pitjar el dissenyador Custo Dalmau per il·luminar la segona jornada del 080 Barcelona Fashion.

No es tracta només de l’abundància de tons metal·litzats que amaraven moltes de les peces, que també. La llum ve de més endins, de les ganes de continuar liderant en un sector cada cop més competitiu. “El nostre esperit és emoció, creació i innovació. Volem ser capaços de connectar la tecnologia i l’artesania i fer-ho des de la coherència”, explicava Dalmau abans de la desfilada. Sobre la passarel·la, una seixantena de looks que mesclaven peces de Welcome to the Other Side —l’actual col·lecció d’hivern— amb un avançament d’Object of desire, la proposta de la pròxima primavera-estiu 2024. Un seductor totum revolutum on convivien anoracs oversize que encegaven amb vestits curts i llargs, entallats i amples, amb obertures o asimètrics en un explosiu joc de color i textures. Però també s’han vist pantalons sastre –d’un teixit artesà de cotó i lúrex amb molta càrrega gràfica– combinats amb camises, a més de combos de tops i minifaldilles. L’univers Custo s’ha elevat a la màxima potència amb la voluntat de marcar el camí apostant per un format híbrid i atemporal on mai es perdi la joie de vivre.

També hi ha una manera més asserenada de tocar la fibra i aquesta és la que practica Maite Muñoz, l’exquisida dissenyadora de Lebor Gabala. Ella defuig els focs artificials, però a l’hora d’idear una col·lecció sí que es permet el luxe de somiar. El còctel Mai Tai –dolç, però amb un punt àcid– dona nom a la seva proposta de primavera-estiu 2024 i també és el passaport a un viatge a les illes de la Polinèsia amb sobrietat i un punt de sofisticació gràcies a les sedes amb estampats florals i els setins brillants. Quina seria la maleta ideal per a aquesta escapada? Muñoz s’imagina vestits llargs i vaporosos que es moguin al caminar, però també d'altres de punt jersei amb drapejats que remarquen la silueta. També pantalons de setí i faldilles que ha combinat amb tops i jerseis amb un acabat metal·litzat que recordava la llum de les postes de sol.

L’exploració de les identitats

La sensualitat de Cherry Massia i la potent mirada contemporània de Carlota Barrera –les dues debutants– han estat la quota de saba nova de la jornada, a més de la sastreria canalla que practica el polifacètic Paolo Leduc. Amb estils i backgrounds ben diferents, les tres marques han defensat que la passarel·la reservi espai per als talents emergents. O no tan emergents, almenys en el cas de l’asturiana Carlota Barrera, que va guanyar el premi Vogue Who’s On Next 2019, un punt d’inflexió en la seva curta però intensa carrera. Formada a Londres, Barrera va començar defensant una proposta de moda masculina que amb el pas del temps ha evolucionat. “L’exploració de les identitats és un tema que lideren els joves. Per això vull que la meva marca formi part d’aquesta conversació”, assegurava mentre reconeixia que ella és la primera a robar-li camises al seu pare.

La seva carta de presentació al 080 ha estat la Core collection, formada per una selecció de les peces més “atemporals i rellevants” de les seves dotze col·leccions anteriors. Com la matèria, aquesta magnífica col·lecció ni es crea ni es destrueix: simplement es transforma. Des d’una impecable camisa blanca de màniga llarga amb un tall al pit fins a una interessant capa de pluja amb tres butxaques davanteres: la vintena de looks de la Core collection han begut del patronatge masculí i s’han declinat en colors neutres: blanc i negre, però també en gris, blau marí i verd molsa. Han abundat les siluetes andrògines i també ha quedat palès com li agrada a Barrera experimentar amb les camises i utilitzar teixits deadstock. Però, sobretot, s’ha palpat la coherència, versatilitat i fluïdesa de la seva proposta. I això és el que passa quan les peces tradicionals passen per un bon filtre personal. I l’asturiana té aquest do (a més de bon gust per a la música en viu).

Qui també s’ha inspirat en la tradició –concretament en la sastreria masculina– és el jove Paolo Leduc, però ho ha fet des d’una òptica més gamberra i amb l’ànim d’alterar-ne les regles. Aquest ha estat l’esperit de Contraband goods, una col·lecció de streetwear dominada per jaquetes i pantalons desestructurats que jugaven amb el trompe-l'oeil com en el cas de la camisa-armilla. Però han estat les samarretes estampades i els shorts de boxejador els que han acabat definint l’estètica d’home malote.

Tot i no arribar a la trentena, la sevillana Irene Massia ja pot presumir d’haver vestit celebritats pàtries com les cantants Aitana i Lola Índigo i les actrius Milena Smit i Blanca Suárez. Regals del destí per a Cherry Massia, una marca que ella mateixa defineix com a “sensual, poderosa i etèria”. Aquests adjectius encaixen amb Eros & Psyche, la seva col·lecció de debut al 080 on han regnat els vestits de nit de caràcter performatiu, potser per l’ús arriscat de blondes i transparències i colors tan simbòlics com el vermell cirera, el negre i el plata. ¿Si se’n posaria algun la irreverent Nathy Peluso? Ja ho ha fet, com es podia esperar.