Per què és més difícil fer amics més enllà dels 30?

BarcelonaLa Mireia ho reconeix: “Fa anys que no faig cap amic nou”. Aquesta dona de 46 anys conserva el grup d’amics de la universitat, la colla del poble on estiuejava de petita i on encara va algun cap de setmana i gran part de l’estiu, i un parell d’amigues de l’època en què va viure al Regne Unit, amb qui, tot i que no viuen a Barcelona, com ella, es veuen almenys un parell de cops a l’any. “Fins als 25 anys vaig estar vivint al Regne Unit i tenia molts amics, d’allà i d’aquí, la meva vida social era un no parar, però un cop vaig tornar a Barcelona em vaig estabilitzar, i de mica en mica em vaig anar quedant amb un nucli més reduït d’amics però que sé que ho són de veritat”. Ella tenia un càrrec de responsabilitat en una empresa multinacional i la feina li deixava molt poques hores lliures. I als 35 anys va néixer la seva filla, i el temps per a l’oci i els amics va quedar reduït a la mínima expressió. Tot i que ara ja no té aquella feina, la sensació de tenir poques hores la manté. “El poc temps que tinc m’agrada dedicar-lo a la meva filla, a la família i als amics de debò, no tinc temps per a noves amistats”, sentencia. I, de fet, ni tan sols entre els pares i mares de l’escola de la nena hi ha fet cap amic de veritat. “Són persones amb qui compartim converses i interessos sobre els fills. Hi tinc bona relació però no quedo amb ells el cap de setmana”, reconeix.

Els 25 anys, el pic màxim

Aquesta evolució que ha fet la Mireia és molt habitual. Un estudi de la Universitat d’Aalto, a Finlàndia, i de la Universitat d’Oxford, al Regne Unit, revela que als 25 anys és quan s’arriba al nombre màxim de connexions socials, i a partir d’aquí el nombre d’amics comença a baixar. Sobretot a partir dels 30 anys, quan, majoritàriament, es disparen les responsabilitats laborals i familiars. Adrián Montesano, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, explica que és un procés “normal”. “Forma part del cicle vital. Durant l’adolescència i la primera joventut els iguals són molt importants, són uns referents clau per construir la nostra identitat, per a la nostra maduració psicològica... i això canvia a partir dels 30 anys”. En aquell moment, “tenim unes altres responsabilitats que fan que els amics ja no siguin una cosa prioritària”, explica. A més, segons aquest expert, “a mesura que ens anem fent grans costa més que una persona nova es converteixi en un bon amic. Ens tornem més rígids, més restrictius, costa trobar moments per compartir... i això fa que sigui més difícil fer nous amics”.

Per a Sara Gallisà, psicòloga coach i membre del GT de Psicologia Coaching del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) de Tarragona, “a partir dels 30 no totes les amistats valen”. Explica que “és una edat en què ja et coneixes bé, saps quins són els teus valors, tens unes preferències molt marcades i, a diferència de quan en tens 20, ja no té tanta importància sortir i passar-ho bé, hi ha moltes més coses i ens tornem més selectius amb les amistats. Per tenir i cultivar una relació d’amistat cal temps, i el temps, als 30 anys, s’inverteix en altres prioritats”, com són, principalment, els fills, la feina i els amics que ja teníem.

Adrián Montesano subratlla que en la qüestió de l’amistat és més important “la qualitat que no la quantitat”. “No és més feliç una persona que té molts amics sinó la que en té de bons, de veritat”, i explica que l’evidència empírica ha demostrat en diversos estudis que les parelles que són harmòniques i que funcionen millor al llarg dels anys són les que diuen que abans que res són amics entre ells. “Són persones que tenen molt a prop l’afecte d’algú proper, que tenen una relació de qualitat cada dia, a casa, i això és fonamental”, destaca. I és que aquest professor de psicologia recorda que som “éssers relacionals que necessitem nutrició afectiva sobretot per a la nostra salut mental”. Per això Montesano destaca que els que han sabut i pogut mantenir amics des de la infància o l’adolescència “han de ser conscients que tenen un tresor que cal cuidar i mantenir”. Sara Gallisà hi està d’acord: “És un plus haver pogut viure moltes coses amb aquestes amistats i d’alguna manera haver evolucionat junts. Són amistats de qualitat”.

Amics contra la soledat

Però aquest fenomen natural i tan lligat a l’evolució de les persones té un risc i és el de quedar-se, amb el temps, amb un nucli molt reduït d’amics. “A l’estat espanyol i en molts altres països estem subestimant el problema de la soledat”, alerta Montesano, que posa l’exemple de la iniciativa recent del Regne Unit de crear un ministeri de la Soledat per abordar aquest problema, que ja es considera una qüestió de salut pública. “És una epidèmia, la trista realitat de la vida moderna”, va dir la primera ministra britànica, Theresa May, davant d’unes xifres esfereïdores que, amb tot, no són gaire diferents de les que tenim aquí: uns nou milions de persones al Regne Unit se senten soles. De fet, al voltant de 200.000 persones, totes grans, no tenen cap conversa amb un amic o familiar durant més d’un mes. Aquesta realitat és la que Montesano creu que estem subestimant i alerta que “la falta d’amics és una causa important per a la soledat”, i que per això cal cuidar aquest aspecte “fonamental” de les nostres vides.

“És normal que a partir dels 30 anys ja no fem tants amics però això no vol dir que hàgim de descuidar el tema -alerta-, perquè vindrà una altra fase del cicle vital, la vellesa, en què el vincle social tornarà a ser molt important”. Serà llavors quan es recollirà tot el que s’ha sembrat amb les amistats al llarg de la vida i, per tant, aquelles persones que han cuidat els amics i han treballat per seguir-ne incorporant a la seva vida es trobaran amb més xarxa social. “Quan el niu queda buit perquè els fills marxen de casa i ens jubilem i deixem de tenir responsabilitats i activitats diàries la soledat ens pot colpejar durament -explica Montesano-. I tenir amics, en aquest moment, és clau per mantenir-nos feliços, són fonamentals per tenir una bona salut mental”.

Combatre la depressió

De fet, un estudi recent publicat a la revista científica Proceedings of the Royal Society demostra que l’amistat és una eina contra la depressió, ja que les persones que en pateixen i que tenen bons amics tenen més possibilitats de refer-se. Això confirma el que altres estudis científics havien apuntat: les persones amb una bona xarxa de relacions socials tenen menys possibilitats de patir una depressió.

Seguir fent amics a partir dels 30 també és important quan es donen circumstàncies vitals que impliquen canvis, com pot ser un canvi de domicili (de ciutat o de país), una separació o fins i tot la mort de la parella. En aquestes situacions hi ha moltes persones que es troben amb poca xarxa d’amistat i els costa refer aquestes relacions. És per això que els experts aconsellen no descuidar aquest aspecte social, tot i que durant la trentena i més endavant sembli que no hi ha temps per a res, i redescobrir el valor dels vells i els nous amics. Com diu Gallisà, “un amic recent també es pot convertir en un amic per a tota la vida, només és qüestió de temps”.

Consells bàsics per conèixer gent nova

No és fàcil però tampoc impossible. Fer bons amics més enllà dels 30 requereix sobretot temps i ganes, però si es pensa que és una inversió a llarg termini que es podrà gaudir durant molts anys sembla més fàcil. Gallisà recomana “sortir i relacionar-se més, realitzar activitats de tota mena que vagin d’acord amb els interessos personals: culturals, d’estudis, esportius...” “Qualsevol lloc és un bon lloc per conèixer gent afí. I quan es coneix algú interessant, cultivar aquesta amistat”, afegeix.

“Una cosa molt important és buscar comunitats. Si t’agrada l’esport uneix-te a aquesta comunitat, si t’agrada llegir, el mateix... Perquè d’aquí poden sorgir vincles afectius molt interessants que poden convertir-se en suports importants”, exposa Adrián Montesano, en la mateixa línia. Aquest expert destaca que avui en dia “estem assistint a una pèrdua de les comunitats reals per culpa de la societat hiperconnectada”, on hi ha moltes relacions virtuals en detriment de les reals.

Aquest expert anima a apostar per les comunitats de carn i ossos i “deixar el WhatsApp només per concretar l’hora i el lloc on quedem”, per enfortir els llaços reals. Gallisà creu que les aplicacions o les webs per conèixer gent també poden ajudar a trobar gent afí, però caldrà sempre fer el salt a la vida real per començar a teixir vincles dels quals puguin néixer amistats de veritat.