Més de 400 milions de persones: així és el festival religiós més gran del món

Pelegrins de tots els racons de l'Índia emprenen viatges que duren dies, amuntegats en autobusos i trens desbordats. L'etapa final del trajecte la fan en petits vehicles de pedals coneguts com a rickshaws o, en alguns casos, a peu. Per a ells, el més important és arribar al destí.

A la cara dels pelegrins es reflecteix la devoció, la curiositat i l'esperança. Aquest pelegrinatge, arrelat en la llegenda i la història hindú, representa per a ells una profunda experiència de fe, un anhel d'assolir el mokxa: l'alliberament de l'indestructible cicle de vida, mort i renaixement. La seva destinació és el Triveni Sangam, la sagrada confluència dels rius Ganges, Yamuna i el mític Sarasvati, que es creu que posseeix un poder diví i purifica l'ànima de la persona que toqui les seves aigües. Enmig de la multitud destaca una dona que, havent tornat de Califòrnia, es lliura completament a la mística del Maha Kumbh Mela, el festival religiós més gran del món, que atrau milions de persones cada dotze anys en aquest punt de trobada dels rius més venerats del nord de l'Índia. Aquí es reuneixen els diversos grups de l'hinduisme, fusionats en un fervor comú.

El jove Karan, de 22 anys, explica que va fer una pausa a la seva vida i es va submergir en aquesta ciutat temporal de rituals buscant "claredat en el seu camí espiritual", que el durà cap a una vida monàstica o un nou propòsit. Mentre alguns assistents benestants i de la ciutat participen en el festival, la majoria dels pelegrins són camperols i pagesos de les zones més remotes de l'Índia –homes que carreguen motxilles i nens, dones amb nadons bressolats a les espatlles–. Per a molts, aquest és el seu primer –i potser únic– viatge fora de les fronteres dels seus pobles. Venen a la recerca de benediccions, sense preocupar-se d'on passaran la nit. Aquest Kumbh Mela es considera encara més especial, ja que l'única alineació rara de Júpiter i el Sol en Aquari –un fenomen que només ocorre cada 144 anys– presagia il·luminació, transformació i purificació.

Els orígens del mite

Els orígens del Kumbh, tal com relaten els puranas, els textos sagrats hindús, neixen del mite del pot immortal de nèctar, amrita, sobre el qual els déus i dimonis van lliurar una ferotge batalla. Per protegir el preuat nèctar, Jayant, el fill d'Indra, el va vessar en quatre llocs sagrats: Prayagraj, Haridwar, Ujjain i Nashik-Trimbakeshwar, on se celebra el mela. A Prayagraj, els llits dels rius Ganges i Yamuna es transformen en una metròpolis temporal, una reunió fugaç que només apareix una vegada cada dotze anys. Aquest esdeveniment sagrat emergeix només després que les inundacions del monsó retrocedeixin i la terra s'assequi i reveli una vasta extensió capaç d'acollir desenes de milions de pelegrins en 4.000 hectàrees. Milers de tendes s'alcen per acollir els visitants que arriben amb l'esperança de submergir-se en les aigües sagrades i participar en els rituals que s'estenen durant un mes sencer.

Cada faceta de l'hinduisme es manifesta aquí, des dels vaixnavites fins als xivaïtes, des dels ioguis fins als ascetes, cada secta aporta les seves pràctiques úniques als temples improvisats que s'aixequen en el seu honor. Perruquers, barquers i comerciants poblen aquesta ciutat transitòria mentre els polítics hindús aprofiten el moment per avançar en les seves pròpies agendes. L'aire vibra amb l'eco de mantres i actes religiosos amplificats per altaveus, en què el sagrat i el polític es fonen en una mescla embriagadora de nacionalisme i devoció.

El festival va començar la nit del 13 al 14 de gener, quan el primer Shahi Snan (bany reial) va marcar l'obertura cerimonial del Maha Kumbh Mela. Sota la lluna plena, els Naga Sadhus —guardians de la fe i guerrers de la tradició— van emprendre la seva llegendària marxa cap al Sangam. Abillats amb poc més que cendres esteses pels seus cossos nus, es van dirigir amb determinació cap a la sagrada confluència i van ser rebuts per la mirada reverent de centenars de milers de persones. Els telèfons es van alçar, les mans es van unir en oració, mentre la multitud observava sorpresa, molts allargant la mà per tocar la terra per on els Naga Sadhus havien caminat, al creuer que estava beneïda per les seves petjades sagrades. Per a aquests Sadhus, el Kumbh Mela representa un moment de glòria incomparable. Han renunciat a totes les possessions mundanes, es poden veure com encarnacions vives de la fe que mantenen el llegat espiritual de l'hinduisme.

Després dels Naga Sadhus, altres homes sants desfilen en carrosses, travessen ponts improvisats sobre el Ganges i ofereixen benediccions als devots que victoregen el seu pas. L'aire s’omple de fervorosa devoció mentre els pelegrins responen amb crits d'alegria i agraïment. Al Sangam, la fe deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una presència tangible i viva. Alguns es banyen en silenci meditatiu, ignorant l'agitació que els envolta; d'altres, commoguts per l'alegria, es rebolquen en les aigües i abracen el moment sagrat amb abandó. Les dones fan rituals i ofereixen encens, llet i flors, i amb les seves oracions xiuxiuejades a l'aire busquen purificar les seves ànimes i reconnectar-se amb el diví. És un espectacle de devoció, una rendició col·lectiva a una força tan vasta que només pot ser sentida i abraçada, mai completament compresa. L'atmosfera atrau tots els presents cap a un sentit compartit d'unitat amb l'etern, l'infinit.

El cor de l'Índia

Durant sis setmanes, la sagrada confluència dels rius Ganges, Yamuna i Sarasvati serà el cor de l'Índia i acollirà la trobada pacífica més gran del món. En cada fase de la lluna, un nou bany sagrat convocarà milions de devots al Sangam i la convergència de la seva fe crearà una oportunitat per a la purificació personal i la renovació espiritual. Tanmateix, aquests moments de devoció també porten caos i vulnerabilitat. La magnitud de les multituds —que ocupen una superfície de centenars de metres— genera una intensitat palpable, que de vegades provoca pànic i situacions perilloses. El 29 de gener, durant el segon dia del bany sagrat, una estampida va provocar la mort de 30 persones, segons xifres oficials, amb molts ferits més. El que va començar com una celebració es va transformar, per un breu moment, en tragèdia. Amb milions de persones convergint en un sol lloc, els riscos són inevitables, la qual cosa provoca una reflexió sobre la fràgil frontera entre la devoció i la logística d'un esdeveniment d'aquesta magnitud.

Per al govern indi, la gestió del Maha Kumbh Mela va més enllà de la logística: s'ha convertit en un acte amb una profunda càrrega política. Sota el lideratge del primer ministre Narendra Modi, l'esdeveniment s'ha utilitzat com a plataforma per reforçar la seva narrativa nacionalista hindú. El 2018, el govern del Bharatiya Janata Party (BJP) va decidir canviar el nom d'Allahabad a Prayagraj, un gest carregat de simbolisme en un context de creixent polarització religiosa que afecta especialment la comunitat musulmana. Aquest canvi, juntament amb altres polítiques, ha estat interpretat com un esforç per reconfigurar la identitat de l'Índia, un intent d'esborrar les empremtes del seu llegat islàmic per consolidar una visió més homogènia del país, estretament vinculada als valors hindús.

Així, Modi es configura no només com el líder de la nació, sinó com l'arquitecte d'una visió nacional que es fon amb els valors més profunds de l'hinduisme. "Modi és com un pare, a la nostra família", em diu un home d'origen gujarati que va arribar al Kumbh Mela amb la seva família. "L'Índia necessita un home amb aquest lideratge, amb aquesta visió, que realment es preocupa pels nostres valors religiosos. Al final, tots venim aquí per alguna cosa més gran, per una devoció magnètica que flueix en aquestes aigües, que semblen transcendir el temps i l'espai".

No obstant això, el que molts no es pregunten, immersos en el mar de fervor i fe, és si aquest procés de consolidació i reafirmació d'una identitat hindú unificada, lluny d'unir el país, podria acabar accentuant les fractures internes. En una nació marcada per la seva vastíssima pluralitat religiosa i cultural, el desafiament d'equilibrar l'ardor de la fe amb la cohesió social es perfila com un dels majors reptes per al futur del país més poblat del món.