Quan pensa en l’amistat, a la Maria li ve al cap el matrimoni format per Montserrat Planas i Josep Maria Pujol

Quan l’editora Maria Bohigas pensa en l’amistat, pensa en un matrimoni. El de la Montserrat Planas i el Josep Maria Pujol. La coneixença es va fer quan Bohigas començava a treballar al món editorial. Tenia 19 anys i feia de correctora a Columna, on la majoria de treballadors encara no havien acabat la carrera. “Érem realment joves, fèiem la feina com podíem, la veritat és que bastant malament”, reconeix.

L’enviaven sovint a portar galerades als autors. “El dia que vaig conèixer la Montserrat i el Josep Maria m’havien enviat a portar un paquet de proves a casa d’una traductora. Jo hi anava relativament emprenyada”. Però al moment de trobar-se la Montserrat a la porta, tot va canviar. “La simpatia espontània amb què em va rebre i la seva manera de parlar va fer que immediatament aquella obligació es convertís només en un pretext. Vam fer petar la xerrada amb un cafè i allà va començar una gran amistat”.

La Montserrat, diu, era una conversadora fabulosa: “Senzillament en sabia, de l’art de la conversa i del safareig”. I el seu marit, el Josep Maria, era un altre personatge “absolutament encantador”. “Era especialista en literatura medieval. Era un home d’aquells que ja no existeixen. D’aquells que no tenen una passió, en tenen tres o quatre”, relata. Era un apassionat del folklore, dels contes, de les rondalles, i de la manera com la gent s’explica coses. “Va morir fa uns anys, i és dels casos en què penses que hi ha un gran buit i que no tens manera d’omplir-lo”. I lamenta: “No és algú que hagi deixat una producció que et permeti anar-lo llegint. És algú en qui la seva obra es va manifestar amb la seva amistat”.

La casa de la Montserrat i el Josep Maria era una casa oberta als amics tot el dia i tota la nit. “Era una casa on a les tres de la matinada hi anaves a prendre una copa de cava i a les quatre de la tarda un cafè amb conyac”, diu Bohigas. “Eren una gent que tenien un sentit profund de l’amistat. A casa seva hi havia amics de molts anys enrere, i nouvinguts com jo. L’acollida era exactament la mateixa per a tots, no especialitzaven, ajuntaven i barrejaven”.

És per tot això que quan la Maria Bohigas pensa en l’amistat, pensa en un matrimoni. En el matrimoni format per Montserrat Planas i Josep Maria Pujol: “Eren tots dos, era la casa de la Montserrat i del Josep Maria, era la manera com t’acollien. En lloc de dedicar-se als fills, la Montserrat i el Josep Maria van decidir dedicar-se als seus amics”.