Kodo Nishimura: "El maquillatge i el budisme són eines per ajudar a canviar la gent que se sent malament"

BarcelonaEls seus avis eren agricultors i el seu pare, sacerdot. Kodo Nishimura va mantenir la tradició: estudiar per ser monjo budista, però sense renunciar al que és i se sent, membre del col·lectiu LGTBIQ+ i apassionat del maquillatge, al que es dedica professionalment a Londres, on viu actualment. Aquesta dualitat l'ha tingut clara des de petit, quan jugava amb nines al temple budista familiar al Japó, es posava minifaldilla i sempre estava amb altres nenes que, com ell, volien assemblar-se a la Ventafocs. Nishimura recull totes aquestes experiències a Este monje usa tacones (Amat), una biografia que és també un espai de reflexió i aprenentatge d'aquest monjo queer que ha trencat fronteres i prejudicis i ha mirat amb ulls desafiants a la societat japonesa més tradicional.

"De petit vaig ser molt feliç, passés el que passés sempre estava molt animat", recorda Nishimura, que des que te ús de raó, i tot i ser plenament conscient que biològicament era un nen, explicava a tothom que se sentia nena: "Realment vaig adonar-me de seguida que ni era un home ni era una dona. Com a mínim no ho era cap de les dues coses un 100%", recorda el monjo, que vivint en un entorn tan hieràtic com el japonès no ho va tenir fàcil, especialment durant l'adolescència. Va ser un moment complicat, sense amics ni ningú amb qui parlar, una mala experiència que avui accepta com un pas més del seu aprenentatge. Això sí, encara que és conscient que avui dia les coses han canviat al seu país, especialment a Tòquio i les grans ciutats –molt més que en zones rurals del Japó–, vol que el seu llibre serveixi de punt de suport per a tots els nens i nenes que encara pateixen assetjament escolar i per a tots els que s'atreveixen a viure d'una manera que no és com els havien dit que havia de ser. "M'agradaria que el llegissin aquells que se senten diferents, els que creuen que no estan complint les expectatives que els marca la societat. Que tothom que es creu o es veu diferent, sigui de la manera que sigui, tingui un suport. Ningú d'aquest món és estrany, som humans i tenim diferències", diu l'autor, que reconeix que ell mateix no va poder mostrar-se com era realment fins als 24 anys.

La sortida del Japó

Per arribar al moment exacte en què està avui, acostumat als sets de maquillatge en moda i cinema i alhora a l'ambient místic d'un temple budista, va haver de sortir de casa seva i marxar als Estats Units. Deixar el Japó va ser un alliberament personal, però més que el seu pas per Nord-amèrica recorda amb nostàlgia el primer viatge a Barcelona, una de les seves ciutats preferides i on va tenir una gran experiència que recorda a la seva biografia i que avui explica amb un somriure a la cara: "Vaig venir a Catalunya amb 18 anys i vaig fer amics de la comunitat que em van portar de discoteques, com a l'Arena. A part de passar-m'ho genial, vaig veure el suport que rebien a casa, cosa que em va sorprendre moltíssim. Vam arribar al punt que la mare d'un dels meus amics ens preparava entrepans per anar a la discoteca".

Un cop format com a maquillador als Estats Units, Nishimura va tornar als orígens, a fer la formació de monjo budista. Sabia que volia seguir la tradició familiar de l'estudi de la religió, però també que la comunitat budista no reconeixia les persones LGTBIQ+. Allà només es parlava d'homes i dones. Tot i la preocupació, va decidir fer el pas i propiciar una conversa clau i molt intensa amb el seu mestre. "Ell em va explicar que el sexe o la raça no importen, i realment no em va enganyar, perquè les coses han millorat molt dins de la comunitat. El budisme ha après i ha fet un esforç per canviar, i això em fa sentir molt orgullós", remarca el Kodo, que té un record "bonic" d'aquella xerrada tan transcendental, a la qual es va enfrontar sense por. El que va aprendre, i això és el que propaga per terra, mar i aire, és que un mateix pot viure com vulgui, sense cap motiu per avergonyir-se'n: "Hi ha molts nois al Japó i d'arreu del món que se senten culpables per sentir el que senten. A l'escola per ser monjo vaig comprendre que la meva responsabilitat era explicar a tots aquests nois i noies tot el que m'havia explicat el meu mestre. M'ho he pres com una missió", diu Nishimura, que viatja per tot el món relatant les seves experiències i aprenentatges com a guia espiritual.

Tal com descriu a la seva biografia, per a Kodo el cos només és un vehicle i el més important és qui condueix aquest vehicle, l'ànima. "Tu pots veure un home o una dona en l'exterior, però no el que hi ha a l'interior –explica el maquillador i monjo–. Ens han educat en un ordre social que ens ha dit com havíem de ser, però les ànimes no hi entenen de tots aquests tractats socials. Jo em pregunto: «Per dins soc un home o soc una dona?» Doncs soc el Kodo, i ja està", afirma. D'aquí que remarqui la importància de "la puresa de l'ànima i saber que som més enllà del que s'espera de nosaltres". Què som i què volem ser nosaltres, no el que ens diu la societat.

Encara que en una societat occidental pugui semblar estrany, o fins i tot pintoresc, que hi hagi un maquillador que alhora sigui monjo budista, i viceversa, per al Kodo és exactament això el menys important de tot plegat: el que pensi la gent. "Des que era petit que estic frustrat amb com funciona la societat, i crec que som prou poderosos per fer-nos escoltar i demanar respecte. Aprendre budisme va ser clau per intentar ser una referència espiritual, per descobrir com canviem per dins. Amb el maquillatge el canvi és per fora. El maquillatge i el budisme són eines per ajudar a canviar la gent que se sent malament", conclou Nishimura, que no descansarà mentre no vegi acomplerta la seva missió.