Màgia, hipnosi i mentalisme: els millors mags del moment aterren a Barcelona

BarcelonaQuè tenen en comú els Lluïsos de Gràcia, el Club Esportiu Europa i l'Acidh, Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà? Doncs que són algunes de les entitats més estimades i arrelades de la Vila de Gràcia de Barcelona i que totes tres han coincidit a promocionar Vila Màgica a les seves xarxes socials durant aquests dies.

La raó és que el popular barri s'ha bolcat en la celebració del primer festival internacional de màgia, que se celebrarà en teatres i places graciencs entre el 10 i el 13 d'octubre. Amb aquesta estrena s'omple un buit a la capital, que no al país; per exemple, aquests dies s'està celebrant una trobada a Solsona, sota la direcció de Pere Rafart, il·lusionista dues vegades subcampió del FISM Worlds Championships of Magic, el campionat del món de la màgia. O el Memorial Li-Chang, de Badalona, el Magikae, de Gironella, o l'Una Tona de Màgia, un clàssic de la màgia catalana que se celebra a Tona amb Jordi Pota al capdavant. I és precisament aquest popular mag el director artístic del Vila Màgica, un encàrrec que ha rebut amb l'objectiu de fer un festival diferent de la resta. "La premissa és el ser 100% associatiu, amb la participació i implicació total de les entitats del barri. Això ho fa encara més maco, perquè està ajuntant molta gent al seu voltant", diu Pota.

El Vila màgica està impulsat per un seguit de noms molt coneguts de la zona: el periòdic i associació cultural L'Independent, el Golem'S, El Cercle, Gràcia Solidària o l'Orfeó Gracienc. Són només una petita part del teixit associatiu local que s'ha involucrat en aquest projecte, que durant quatre jornades programarà una dotzena d'espectacles en espais tan emblemàtics com la plaça de la Vila, la de Joanic o l'Oratori Sant Felip Neri, un escenari clàssic d'alguns dels concerts més especials de la festa major de Gràcia. Sobre el concepte de festival, el director artístic té molt clar quins n'han de ser els preceptes: "S'ha de defensar sempre l'art de la màgia, amb propostes molt diverses i professionals, i han de transmetre a la gent que és un fet multidisciplinari. Que el públic que s'hi acosti vegi que va molt més enllà del que veiem a la televisió i descobreixi una art escènica amb majúscules", defensa Pota.

En aquesta primera edició, l'elecció dels noms que hi ha a la programació és potent. "Volem que la gent vegi des d'un primer moment que és una proposta de futur", expliquen els organitzadors. A Gràcia hi haurà alguns dels millors mags del moment, començant per Pere Rafart, el polifacètic Mag Stigman, amb més de 20 anys de trajectòria, o Shado, molt conegut a les xarxes socials després de la seva aparició al televisiu Got Talent. A més, cal destacar la gala internacional, que comptarà amb la participació del Mag Albert, Mario López, el ventríloc Jaime Figueroa o el canari Héctor Mancha, gran premi mundial de màgia. Tot això, sumat al tancament d'una de les grans llegendes locals del gènere, el Mag Lari.

La màgia d'avui

Trobades com aquesta són ideals per prendre el pols al moment en què es troba la màgia catalana. "Fa uns quants anys era molt més apocalíptic que ara -avisa Jordi Pota-. Hi ha poques escoles al país, però cada vegada en tenim més i més professionals; també hi ha el Mago Pop, una figura que ha trencat esquemes i que l'hem de veure com un fet molt positiu per al nostre món. I el que és més important, que els mags s'han multiplicat i estan aprenent a tenir cada vegada un vessant més artístic", explica.

A Barcelona hi ha un dels centres neuràlgics de la màgia de casa nostra, El Rei de la Màgia, al cor del Barri Gòtic. Aquest és un establiment històric, per ser la primera botiga especialitzada de la ciutat i per haver estat oberta pel mite Joaquim Partagàs. Si la visiteu, fareu com Leonardo DiCaprio, que el 2022 va assistir a un dels seus espectacles de petit format. Pau Martínez, d'El Rei de la Màgia i continuador de la nissaga de Partagàs, denunciava a principis d'any en aquest mateix diari la manca de suport que rep el sector respecte a altres disciplines, com el circ, que tenen la seva pròpia línia de subvencions i ajudes: "Als mags els costa molt entrar en el sector teatral, i això fa que molts es quedin fent bodes, comunions i festes d'empresa".

Competint amb les xarxes socials

Si bé ja no és tan habitual com abans veure espectacles de màgia a la televisió, l'audiència dels mags a les xarxes socials és immensa. Només cal trobar-se'n un i a partir d'aquí anar saltant cap a altres a través de les diferents plataformes, especialment TikTok, Instagram i YouTube. "Hi ha gent jove molt bona i creativa", diu Pere Rafart, doble subcampió del món en l'especialitat de cartes de màgia de prop. Això sí, no és igual fer-ho casa teva que en un escenari, i després a molts "els costa defensar un espectacle en directe", assegura.

En aquest mateix sentit, també s'expressa Jordi Pota, director artístic del Vila Màgica. "Hi ha un cantó molt positiu amb la màgia d'internet, perquè la gent s'hi està acostumant. Però per altre cantó, si només ets a les xarxes és complex, perquè si ho fas amb una sola vista, amb un angle de càmera i funcionant en 20 segons, després és molt complicat traslladar-ho al directe i per a tot el públic". En el que coincideixen tots els implicats és en el fet que si serveix per omplir els teatres, benvingut sigui.

Entrevista a la Maga Gisell: "Al campionat del món de màgia érem només dues dones participants"

La Maga Gisell, que va arribar del Perú fa una dècada per aprendre d'un mag català, serà una de les participants al Vila Màgica.

Quin espectacle ens portaràs a Gràcia?

— Tinc diversos formats i al Vila Màgica faré el més familiar de tots, un que combina màgia, teatre i mim i que poden veure grans i petits. M'agrada que els espectadors passin per diverses emocions i s'enduguin un bon missatge final, en el sentit que el més important de la màgia és creure-hi.

Com vas començar en aquest món?

— Al Perú vaig fer d'assistent de mag. Jo vaig estudiar per ser actriu, i al meu país no hi ha tanta cultura de màgia com a Catalunya, tot i que havia vist Juan Tamariz o David Copperfield a la televisió. Va ser a partir dels vint anys que vaig voler dedicar-m'hi i vaig voltar per tot Llatinoamèrica per conèixer la tècnica i especialitzar-me en la màgia de prop. El 2013 vaig topar-me amb el Gabi Pareras, un mag català que era el gran mestre de la màgia ficcional. Com que volia aprendre'n i ell no viatjava, vaig acabar venint jo a Barcelona.

És difícil viure de la màgia a Catalunya?

— Em considero una privilegiada, des que soc a Catalunya m'he pogut establir i fer carrera. Aquí hi ha festivals de màgia i l'Antonio (Mago Pop) ha obert una porta perquè la gent vingui a veure màgia. A més, amb el meu company hem obert una escola de màgia a Barcelona, MagiaBCN. Això sí, per a mi l'èxit no és viure d'això, sinó fer-ho sense canviar la teva proposta artística.

Es fa estrany que siguis l'única dona del cartell. No sé si et passa gaire...

— Sempre som poques. Al campionat del món de màgia érem només dues dones participants. Falten referents, i això és el més important, que les nenes vagin veient magues sobre l'escenari. Jo soc mestra d'extraescolars de màgia, i quan vaig començar eren set alumnes, tots nens. Ara a la mateixa escolta tinc setanta alumnes i la majoria són nenes. Si les nenes veuen que, de la mateixa manera que tenim mags, també hi ha magues, s'hi apunten amb la mateixa il·lusió o més.