Mà de ferro, guant de seda

Barcelona“Amb aquests guants sembla una dona de fer feines”, deien a les xarxes socials mentre es viralitzaven les fotos de Lady Gaga a la catifa vermella dels Oscars, enfundada en uns guants de pell carmesí de canya llarga i ampla. El mateix va passar dies abans amb Amal Clooney, la flamant esposa de George Clooney, que va assistir als Globus d’Or amb uns guants blancs fins al colze, una mena de versió en negatiu de Rita Hayworth a Gilda. I també li van ploure les crítiques: que si semblava que acabés de rentar els plats, que si volia protegir el seu anell de casada de mirades envejoses, que si es creia una reina de l’estil... però, per què susciten tantes crítiques els guants?

Temps enrere eren un complement imprescindible en segons quins actes socials; totes les dones en duien i, a més, a conjunt amb els vestits. Només cal recuperar les fotografies de les assistents i guanyadores dels Oscars a la dècada dels 50: Grace Kelly, Susan Hayward, Audrey Hepburn, Doris Day, Shirley MacLaine... totes enguantades fins als colzes i ningú deia ni piu. Ara, però, la moda ha canviat i dur guants és gairebé un acte de rebel·lió.

Boicot a la ‘mani cam’

El 2002 es va crear la mani cam, un diorama que recrea a escala una catifa vermella i on es demana a totes les celebrities que hi facin desfilar les mans perquè la gent pugui apreciar la seva manicura i, tot sigui dit de passada, pugui criticar com d’arrugades o venoses tenen les mans aquesta o aquella.

Aquesta moda de captar els detalls dels estilismes per poder-los criticar va molt més enllà i la mani cam ja no és una raresa, perquè també existeix la clutch cam -una càmera dedicada a captar totes les bosses de mà-, la stiletto cam -que s’ocupa de les sabates- i la glam360 cam, -que, com el seu nom apunta, capta en 360 graus el glamur de les estrelles perquè des de la pantalla d’ordinador les puguis veure en tota la seva esplendor, no tan sols en el típic pla frontal.

La mani cam s’ha plantificat en grans premis com els Emmy, els SAG i els Oscars, però sembla que a l’invent se li ha acabat la feina perquè en els últims Oscars moltes actrius es van negar a sotmetre les mans a examen popular. La mani cam es va quedar arraconada entre les que duien guants, les que directament van dir “no, gràcies” i les que, com Patricia Arquette, van promulgar amb l’etiqueta de Twitter #AskHerMore una crida contra el simplisme a què estan sotmeses les actrius, i mai els actors, en aquesta mena d’actes. “De qui vas vestida? Ah, estàs fantàstica!” és tot el que interessa als periodistes d’elles; a ells, en canvi, els pregunten sobre la seva feina. Dur guants per boicotejar la mani cam només és el principi del final d’aquesta diferenciació periodística per gèneres a peu de catifa vermella.

L’única que els últims dotze mesos ha dut guants però ha aconseguit que ningú en parlés és la cantant Rihanna als Premis de la Moda CFDA, on va aparèixer amb un vestit transparent, només cobert amb 230.000 cristalls Swarovski. Els guants llargs, gairebé fins a les aixelles, anaven a conjunt però, esclar, no eren el centre d’atenció de l’estilisme.

Els guants com a arma

Que consti en acta que Lady Gaga, tenint en compte que va fer honor al seu estil sempre provocatiu i trencador, va ser una de les més elegants dels Oscars 2015, malgrat que l’hagin criticat tant i li hagin fet tants mems pels guants vermells. Era una de les millors versions de Lady Gaga, i els guants, tota una arma: la immunitzaven contra la mani cam i la feien semblar senyorial, amb caràcter propi, allunyada de l’embrutit món de la fama.

Els guants vermells com a bandera van tenir una gran setmana perquè a l’altra punta del globus, a Atenes, les gairebé 600 dones de la neteja gregues que havien sigut acomiadades per estaments públics es van manifestar a la plaça Syntagma com si fossin heroïnes, versions femenines de Superman o Els Increïbles, amb els punys enlaire enfundats en guants de goma. És una imatge potent, amb una força descomunal perquè havien decidit llançar-li el guant al govern.

Les mans que fan els guants

Ara que sembla que els guants es tornen a posar de moda cal reivindicar la feina centenària del guanter, aquell que fa malbé les seves mans per embellir les dels altres. “Mira com les tinc, toca, garratibades. Tinc ganes de jubilar-me”, confessa Luis Salgado, propietari de l’única botiga taller de l’Estat dedicada a fer guants a mida. “Abans n’hi havia moltes, però van anar tancant”, recorda. Ell, al contrari, passarà ara al seu fill Àngel el relleu del negoci familiar, Guantes Victoriano. Fa 51 anys que és al carrer Mallorca 195, adornant amb el seu cartell de tipografia antiga la cantonada amb el carrer Aribau, i tot i que es traslladarà a un nou establiment es mantindrà obert almenys una generació més.

“Jo sóc ferroviari però he après a fer guants i a cosir perquè no volia que es perdés la tradició familiar”, comenta l’Àngel, i el seu pare afegeix: “Els sap fer millor que jo, perquè jo només treballo la pell i la meva dona els cus: ell ho sap fer tot, i molt bé”. De feina no n’hi faltarà perquè, per poca demanda que hi hagi, ell és l’única oferta autòctona i els únics guanters del país veí que treballen a mà com ells són dos i ho fan a Millau (França). La dona de Luis Salgado, Carmina Gracia, té un hall of fame fet amb retalls de revistes del cor on han aparegut membres de la casa reial i faràndula diversa amb guants fets per ells, però qui més els n’encomana són dones de mitjana edat per anar a cerimònies com ara bodes, i fins i tot també reben encàrrecs de gogós i travestis. “Una vegada vam fer un guant de cinc metres per a un transformista de París que feia el número de Gilda però que mai acabava de treure’s el guant. Imagina’t, cinc metres de guant, la gent reia molt”. El més gran va ser per a un aparador també de París: “Devia ser una talla 100 -el més habitual és entre 6 i 10- i el més petit l’hi vaig fer a la meva néta en néixer”, diu Salgado mentre treu de l’aparador i ensenya dos petitíssims guants de tela blanca. I riu: “Mira quina ridiculesa i que bonics!”

Per fer uns guants a mida primer cal repassar la mà del client a sobre d’un paper, “com fan els nens a l’escola”, explica Gracia. Llavors es mesura i es trien la pell i el disseny, i amb tota aquesta informació els Salgado, pare i fill, tallen la pell que prèviament han humitejat perquè perdi la forma original i es faci més flexible.

“Aquí tot es fa a mà, amb paciència i força, i amb la millor pell per a guants, que és l’adobada, explica el Luis abans d’enganxar amb saliva dues de les tres peces de pell que formen un guant. “Ho fem amb saliva perquè és l’únic producte químic que enganxa però no taca la pell”, explica.

Un cop tallats la Carmina els enganxa, ara ja bé i per sempre, amb fil i molta cura, sense deixar de xerrar i donar consells: “Per estrenar uns guants cal tancar els punys tres vegades, i llavors ja se t’han adaptat a la mà. Per treure-te’ls cal estirar el dit polze i després el petit”.