15 llocs per descobrir amb ulleres i tub

BARCELONA¿Sabies que no cal fer submarinisme per veure sards, llobarros, meros, sèpies o estrelles de mar? La fauna que hi ha als primers pocs metres de profunditat del Mediterrani és molta i variada. “Ens referim a tot el que trobem o bé passejant per les roques i les platges o bé nedant a prop de la costa”, explica Enric Ballesteros, investigador del departament d’ecologia marina del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. “On pot arribar una persona no entrenada i veure-ho amb ulleres i tub des de la superfície”, afegeix Toni Llobet, il·lustrador naturalista aquaterrestre i coordinador de guies de natura. Tots dos ens han ajudat a fer la tria dels 15 llocs on descobrir la fauna litoral que no et pots perdre aquest estiu. En família, en parella o amb amics (és millor no anar mai sol!), de sud a nord de la costa catalana apte per a tots els públics.

El Fangar i els Alfacs, delta de l’Ebre

Són aigües poc profundes i tenen un paisatge únic a Catalunya. “Hi ha uns alguers de gram marí on hi crien molts peixos i és fàcil veure-hi alevins de dorada i llobarro”, explica Llobet. També és l’hàbitat de flamencs, de petxines de diferents tipus i nacres. Llobet admet que “de vegades s’hi acumulen restes marines i d’entrada no convida a posar-t’hi”, però també diu que un cop superada aquesta barrera el món submarí “és dels més rics”.

Cales rocalloses de l’Ametlla de Mar

La costa tarragonina és principalment sorrenca i aquesta zona “és com un oasi rocallós que trenca la monotonia”, diu Llobet. El fadrí és paradigmàtic d’aquest indret. “És molt bonic, de colors”, descriu, però Ballesteros recorda que “és una espècie d’aigües més càlides, com les del centre i el sud del Mediterrani, que en els darrers 20 anys ha anat colonitzant la costa catalana”.

Platja els Muntanyans, Torredembarra

És una representació de la Costa Daurada: platja de fons sorrenc poc profunda. Amb una singularitat: a uns 80 metres del litoral hi ha un dels alguers de posidònia més grans. “Protegeix la platja i la fa menys exposada als corrents i a l’onatge i és un refugi on els peixos crien”, explica Llobet. Hi trobareu el tacó, semblant al llenguado, o el mabre, entre d’altres. Ballesteros afegeix que la posidònia “és una espècie endèmica i una emblema del Mediterrani, tot i que Catalunya no és dels llocs més rellevants per veure-la”.

Pont del Petroli, Badalona

Les seves estructures són un escull artificial per a peixos de roca. “És interessant per veure com una construcció humana pot generar un refugi de biodiversitat en un context no gaire ric, com és aquesta zona”, diu Llobet. El serrà és una de les espècies que hi viuen. Qui s’atreveixi amb el submarinisme, tot i que ja no es considera fauna litoral, a més profunditat s'hi poden veure cavallets de mar.

L’Alguer de Mataró

Al nord de la capital del Maresme, en una zona coneguda com l’Alguer o les Barres, hi ha una bona representació de la fauna marina de la costa central. “És un litoral molt sorrenc, però aquí és fàcil veure-hi sards, ja que és de les poques zones de roca”, destaca Ballesteros.

La Banyera i les illetes de Tossa de Mar

És el punt per excel·lència per fer 'snorkel' a Catalunya. “Probablement el millor de la costa catalana”, considera Ballesteros. Un conjunt d’illetes de poca fondària protegides de les onades, on el mar és pla i d'accés fàcil. “Hi ha la fauna típica de la Costa Brava”, segueix. Hi trobaràs espècies de roca com julioles o donzelles, sards, verades i molls.

Platja Gran de Palamós

El 'Lake Lugano', un vaixell enfonsat l’any 1938 a tan sols 5 metres de fondària, es pot veure perfectament des de la superfície amb ulleres i tub. La referència per arribar-hi és entrar a l’aigua a l’alçada de la caseta de la Creu Roja. “És millor anar-hi aviat al matí, quan l’aigua està calmada”, diu Llobet. No gaire lluny, a la platja des Monestri, hi ha el 'Benzu', enfonsat per un temporal l’any 80 a un metre de la superfície. Si hi vas en família, són dos llocs per fer que els nens se sentin autèntics exploradors.

Platja Llarga, Platja d’Aro

“Malgrat que estigui superhumanitzada i que sigui un dels destins més turístics de la Costa Brava, té un fons marí fantàstic”, diu Llobet. Molt accessible i ideal per iniciar-se amb el tub i les ulleres, és una de les excepcions de la zona, amb més sorra que roca però amb petits esculls quasi arran d’onada. Pots veure-hi llobarros, rogers i tacons. I si tens sort, fins i tot algun corb marí pescant.

Cales de sa Tuna, Aiguafreda i Aiguablava, Begur

Són tres de les cales més conegudes de la Costa Brava i, a part de tenir gran bellesa paisatgística i aigües cristal·lines, també tenen un fons marí envejable. “Hi trobem petits alguers de posidònia i fons de roca amb força estrelles de mar vermelles i moltes garotes”, explica Ballesteros. Així que si t’hi submergeixes, compte amb les punxes!

Illes Medes, l’Estartit

És considerada una de les millors immersions de la península Ibèrica, però no cal fer submarinisme per veure la vida d’aquest entorn protegit. Hi ha vaixells que t’hi portaran per fer 'snorkel'. “És un festival, tens molts peixos, i molt grossos”, explica Llobet. Hi veuràs sards i oblades enormes. Això sí, en superfície, els meros, els peixos grans que busquen tots els submarinistes a les Medes, són juvenils i no fan més d’un pam.

Platja de Sant Martí d’Empúries, l’Escala

Una platja perfecta per veure-hi les espècies més representatives dels dos tipus de fons marins. “A molt poca fondària tens espècies de sorra com la sèpia, el tacó o el mabre, i també de roca com l’oblada, el sard, la vaca serrana o la bavosa morruda”, detalla Llobet. També el destaca com un punt ideal per submergir-se amb nens.

Cala el Bonifaci, Roses

Encara fora del Parc Natural del Cap de Creus, és una cala que resumeix perfectament la fauna d’aquesta zona. “S’hi arriba pel camí de ronda i és un lloc on els nens s’ho passen molt bé, perquè hi ha illetes rocoses molt accessibles on fer-hi la volta, sentir-se aïllat i buscar pops i crancs”, explica Llobet. També s’hi veuen grans grups de salpes, musclos, vaques serranes i dorades entre d’altres.

Cala Rostella, cap de Creus

És un bon lloc per bussejar entre pèl sauper, “l’espècie d’alga més representativa de Catalunya, i indicadora de la bona qualitat ecològica”, diu Ballesteros. També hi ha alguers de posidònia i trencants a mar profund i per això és fàcil troba-hi meros petits, sards, verades, julioles i serrans. “Un atractiu d’aquí són els nudibranquis, una mena de llimac marí de colors llampants”, acaba Llobet.

Portlligat, Cadaqués

Per a Ballesteros és “la millor representació d’un alguer de posidònia en una cala tancada de tota la costa de Girona”, i s’hi poden veure tots els habitants típics dels alguers: salpes, esparralls i organismes invertebrats que viuen sobre les fulles.

Cap Ras, Llançà

Petita península amb cales molt accessibles on es barregen fons de posidònia, fons de roca i fons de sorra. “El que té de bo és que vingui d’on vingui el vent sempre hi ha algun racó arrecerat”, diu Llobet. Hi trobaràs aigües poc profundes amb estrelles de mar vermelles, entre altres tresors.