Els llibres d’autoajuda poden ser perjudicials?

Brussel·lesEls llibres d'autoajuda normalment s'anuncien com a bestsellers que, pel cap baix, ja han canviat la vida a mig món i asseguren que, si seguiu els passos que marquen, vosaltres podeu ser els següents: començareu a veure el got mig ple, viureu el present, valorareu el que teniu, trobareu bons amics i la parella perfecta, us deixareu de sentir buits i sols, sereu més simpàtics i eficients i assolireu l'èxit professional i, en definitiva, tot allò que us proposeu. És a dir, per uns 20 euros com a màxim que pot valer el llibre, sereu feliços d'una vegada per totes i per sempre més, sense matisos ni pujades ni baixades.

Ara bé, hi ha trampa? "Segons quins llibres d'autoajuda i segons quins autors, sí que poden arribar a ajudar, però és evident que no n'hi ha prou amb llegir quatre pautes grandiloqüents, ambigües i, sovint, buides de contingut", respon el psicòleg Eduardo Bertomeu. De fet, fins i tot poden ser contraproduents. "Poden donar falses esperances a persones que estan en situacions molt complicades i postergar o complicar el seu guariment. També hi ha molts llibres que venen a dir «Anima't, va, que la vida són quatre dies». Precisament, el que segurament vol la persona que llegeix el llibre és animar-se i no ho aconsegueix. Això encara pot generar més culpabilitats, pressió i angoixa", afegeix Bertomeu.

El més perillós, adverteix David Bueno, professor i investigador expert en genètica i neurociència de la Universitat de Barcelona, és quan es llegeixen els llibres d'autoajuda "cegament i de forma acrítica" i ressalta que és molt important fixar-se amb qui és l'autor. "Si és un bon professional ja procurarà prou de no convertir res amb una sèrie d'efectes dogmàtics", afirma Bueno. "En molts sectors hi ha competència deslleial i és un tema delicat, però més en l'àmbit de la salut. N'hi ha molts que es fan passar per terapeutes i no ho són; passa una mica el mateix amb els llibres", afegeix Bertomeu.

D'altra banda, Mònica Cunill, professora de psicologia de la Universitat de Girona, considera que els llibres d'autoajuda no són perjudicials per si mateixos. "Depèn del lector. Hi ha gent que el positivisme banal li genera rebuig i el veu massa superficial, però potser hi ha persones a les quals en aquell moment les pot animar i ser-li útil". Cunill també considera que aquesta mena de llibres "ajuden a lluitar contra l'analfabetisme emocional i són el primer pas cap a l'autoconeixement i, segons com, per acabar anant a teràpia".

Tot i això, evidencia Bueno, no tots els lectors tenen la mateixa capacitat crítica i de discerniment del que els pot ser convenient o clarament perjudicial. "Hi ha una facultat que s'anomena flexibilitat cognitiva que permet adaptar-nos i raonar sobre diferents situacions, plantejaments i creences. Hi ha gent que és molt rígida i és incapaç de ser crítica, que per exemple llegeix que ha de ser feliç sempre i ho pot dur a l'extrem", explica l'expert en neurociència.

Bueno també subratlla que cal diferenciar entre els llibres d'autoajuda i els que fan divulgació, per exemple, sobre intel·ligència emocional o neurologia. "Precisament, un dels últims llibres que he publicat pot semblar que sigui d'autoajuda perquè es titula l'Art de persistir, però no dono ordres directes ni pretenc traure a la llum cap recepta màgica; senzillament explico com funciona el cervell en determinades situacions", explica Bueno.

En tot cas, els experts coincideixen que els llibres d'autoajuda ni els de divulgació poden substituir la teràpia. "El psicòleg va més enllà de diagnosticar la situació, ja que assessora i acompanya el pacient en tot el procés. A més, ens pot fer veure coses que nosaltres mateixos obviem, els punts cecs", destaca Cunill. En la mateixa línia, Bertomeu apunta que un bon llibre ens pot ajudar a tenir més informació i més coneixements sobre qualsevol tema que ens preocupi en general, cosa molt positiva, però no hi ha cap cas igual i la teràpia té la capacitat d'adaptar-se a cada situació i persona en concret.

Per què es venen tant?

Només cal mirar la llista dels llibres més venuts: els llibres d'autoajuda són un negoci rodó per a editorials i autors. Una de les claus del seu èxit –apunta Cunill– és el gran desconeixement que hi ha sobre la gestió de les emocions, i, com que anar al terapeuta encara està força estigmatitzat, s'intenta trobar les respostes als llibres d'autoajuda. Bertomeu també considera que "hi ha un augment del patiment global" i que el positivisme d'aquests llibres és molt llaminer. "Qui no vol ser feliç? A més, et diuen que no és gaire complicat i que només has de seguir deu passos. I, esclar, els resultats tampoc són fàcils d'avaluar, perquè són bastant intangibles", assenyala Bertomeu. En aquest sentit, Oriol Ponsatí-Murlà, doctor en filosofia per la Universitat de Girona, apunta que l'autoajuda compleix amb "la fantasia de la solució fàcil malgrat que la vida sigui necessàriament complexa i canviant".

Bueno també destaca que hi ha gent que té una "certa dependència" del consum de llibres d'autoajuda. Se sent bé llegint-ne i té la sensació que està solucionant els problemes, com una mena d'efecte placebo. "Hi ha estudis que demostren que el fet que una cosa sigui predictiva ens genera confiança i ens dona tranquil·litat", assegura Bueno.

De fet, Ponsatí-Murlà explica que la literatura d'autoajuda es podria emparentar amb la tradició mil·lenària de la literatura pensada per al creixement personal o de consells que es remunta a l'edat antiga i recorda que, a partir d'aleshores, sempre n'hi ha hagut. Posa d'exemple l'Ètica a Nicòmac, un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral, o El príncep, un assaig de Nicolau Maquiavel sobre política, i assegura que actualment el nivell d'aquests tipus de llibres, en general, s'ha degradat de forma important. "Hi ha més alfabetitzats que mai i s'editen per a un públic molt més nombrós. Ara, l'objectiu és tenir moltes vendes i aquests llibres s'han tornat més simples i efectistes, fets més des d'un punt de vista de publicista que no pas per fer una reflexió profunda", explica Ponsatí-Murlà.

Tanmateix, des del punt de vista del sistema editorial, el filòsof celebra que se'n venguin tants. "Està bé que el català s'expandeixi en tots els flancs, també en el dels llibres d'autoajuda. A més, ajuda les editorials a finançar llibres d'alta literatura que potser no es venen tant". En canvi, hi ha llibreters, com Carlota Freixenet i Laia Salvador, de La Carbonera (del barri del Poble-sec de Barcelona), que es neguen a vendre'n. "Som conscients que els llibres tenen uns efectes sobre els lectors i per això vigilem. No comprem res a cegues; se'ns pot escapar una novel·la molt dolenta, però no un llibre d'autoajuda", assegura Freixenet.