Tot allò que els llibreters no han trobat a faltar (o sí)

BarcelonaDes d'aquest dilluns les llibreries ja poden tornar obrir i hem parlat amb diferents llibreters del territori que ens han donat accés a uns dels seus arxius més preuats: documents de text a l’ordinador i llibretes on apunten les situacions més absurdes que han viscut a les seves botigues. A priori sembla que durant aquests dies de confinament no han trobat gens a faltar aquestes anècdotes, però quan els llibreters repassen segons quins episodis de la seva la col·lecció personal, se’ls escapa el riure.

De fet, les llibreries que han participat en aquest decàleg són algunes de les que més s’han espavilat per mantenir el contacte amb la clientela durant aquestes setmanes de confinament. Olivia Pascual, de L’Aranya de Cerdanyola del Vallès, deixa els llibres que li encarreguen en un punt de recollida al centre de la ciutat. La Carbonera de Barcelona i la Bookman de Figueres, per no deixar de tenir ingressos i pagar les factures, han donat l’opció de comprar vals que més endavant es podran cobrar. Eloi Salvat, de l’Edison de Figueres, ha repartit ell mateix llibres a domicili, tot i que admet que no li ha sortit gaire a compte i que ho ha fet gairebé per servei públic.

A continuació, un recull de les peripècies més destacades.

1. Treballar per al teu depredador

Un dels tràngols que no han enyorat els llibreters durant aquest confinament és treballar per la competència, com va fer Eloi Salvat, de la llibreria Edison de Figueres, ara fa uns anys. Després de mitja hora de recomanacions, el client es va acomiadar: "Gràcies, ja sé quin llibre em compraré a Amazon". Una situació similar va viure Enric Pallarès, d'El Racó del Llibre de Rubí, a qui a l'hora de pagar li van donar les gràcies pels consells però, esclar, "a Wallapop està més barat". Franchu Llopis, de la Bookman de Figueres, també recorda una senyora que després de remenar-li tota la botiga es va queixar que els còmics de grapa de quatre euros eren massa cars i que ja se'ls descarregaria.

2. Rebre paquets d’Amazon

Encara és més exagerat el cas de La Carbonera, del barri del Poble-sec de Barcelona, que fa pensar en la famosa portada del New Yorker del 2008 que retrata l’entrega d’un paquet d’Amazon a una senyora que mira amb cara de pena el seu veí, que està obrint la llibreria i l’ha enxampat in fraganti comprant a la multinacional. El missatge d’aquesta il·lustració, que les xarxes ha recuperat aquests dies, critica justament el que els passa a Carlota Freixenet, Mar Redondo i Aitor Moreno, de La Carbonera. Tenen un veí que ha inscrit la llibreria com a adreça d’entrega de tot el que compra per Amazon i les carboneres tot sovint reben els seus paquets. Ja els agrada ser un punt de trobada del barri, però no d’Amazon. Prefereixen ser el lloc on queden els adolescents del Poble-sec o on se celebren primeres cites, com la d’un jove que volia ensenyar a la seva companya quins llibres llegia i on els comprava.

Redondo i Freixenet també expliquen que conviden autors a La Carbonera a presentar el seu llibre que alguna vegada han recordat als assistents que també el poden trobar per internet. Immediatament després retornen tots els seus exemplars.

3. Fer de cangur

Eloi Salvat, de l’Edison de Figueres, té calculat que més o menys unes deu o dotze vegades a l'any hi ha pares que desapareixen per anar a fer encàrrecs a la joieria o a l'òptica del costat i deixen els seus fills a la llibreria, com si es tractés d'un casal. A Franchu Llopis, de la Bookman, que està especialitzada en còmics, li passa el mateix però amb una diferència, que són veïns, amics o clients habituals els que li demanen com un favor especial si poden deixar els fills entre còmics una estona.

4. Atendre escriptors que busquen el seu llibre

Un altre dels quadres surrealistes que ha vist Eloi Salvat, de l’Edison de Figueres, és el que protagonitzen autors de "tercer o quart nivell" que s'autoediten –"Ara ja els calo ràpid, en aquests"– que després de deambular per la llibreria li pregunten, tot fent-se els suecs, si té el seu llibre. N'hi havia un altre, explica l'Eloi, que sempre es posava a llegir i quan se'n cansava se n'anava sense dir ni adeu. “Era molt incòmode, la llibreria és molt petita i estàvem tots dos sols sense dir-nos mai res”, explica incrèdul el llibreter.

5. Respondre les preguntes més inversemblants dels turistes

El client preferit dels col·leccionistes de peripècies és el turista. "Són una mina de coses estranyes", riu l'Eloi, que abans treballava a l'Escala. Així ho corroboren les llibreteres de La Carbonera de Barcelona, que més d'un cop els han demanat si els podien guardar les maletes o preguntat on es podia menjar una bona paella. "Paella, ens demanen molt on poden menjar paella", repeteix Mar Redondo.

6. Imaginar quin llibre demana el client

Molt sovint i com és normal, coincideixen tots els llibreters, també els demanen llibres sense saber quin és el títol o l'autor i, quan el client intenta fer memòria, els bategen amb noms estrambòtics. En aquests casos, el llibreter ha de tirar d'imaginació i encertar quin llibre busquen. A vegades, quan només en saben el color de la tapa o el gènere literari, se’ls fa impossible. “Vull aquella novel·la detectivesca que té un títol curt”, posa d’exemple l’Eloi.

7. Lidiar amb confusions lingüístiques picants

Per sort, els llibreters no sempre són tan imaginatius a l'hora de satisfer els encàrrecs dels clients. "Follem?", proposava un missatge d'una lectora que sol demanar els llibres per WhatsApp. Franchu Llopis, de la Bookman de Figueres, no es va deixar emportar –"No em considero una persona molt atractiva"– i no va perdre una clienta fidel que només volia el nou llibre de Bel Olid titulat Follem? Franchu Llopis explica que aquest llibre ha provocat més d'una situació incòmoda quan, per exemple, el client vol evitar dir-ne el títol però s'esplaia en definir-lo.

També a la Bookman, una senyora que va venir amb un nen de vuit anys va demanar un còmic pornogràfic per al seu fill. En Franchu va respondre sorprès que no en tenia cap però la senyora va insistir: "És que no para d'agafar-me el mòbil i vull que s'ho faci ell sol sense el meu mòbil". Va aclarir que era per al seu fill gran –per a alleujament de Franchu Llopis– i va concretar que, tenint en compte el que buscava per internet, li agradaven les dones altes, primes i rosses. Un altre despistat –sense sortir del gènere picant– li va demanar el llibre de Mafalda Sexy en comptes del de Matilde Asensi.

8. Suportar actituds masclistes

Les situacions més vergonyoses i que segur que no han trobat a faltar són les que han hagut d'aguantar les cares més visibles de La Carbonera de Barcelona, Mar Redondo i Carlota Freixenet. Els han preguntat multitud de vegades, al veure-les només a elles dues, on era el gerent. També alguna vegada s’han dirigit al tercer soci, Aitor Moreno, com si fos el superior de les seves dues companyes. "Aquí manen elles", respon ell taxativament. També li ha passat, sobretot quan era més jove, a Olivia Pascual, de L'Aranya de Cerdanyola del Vallès. "És una cosa general del sector editorial i empresarial", denuncia la cerdanyolenca.

9. Trobar el ‘lladre romàntic’

L'anècdota més destacada de L'Aranya de Cerdanyola del Vallès, segons Olivia Pascual, és la que van titular "el lladre romàntic". Durant uns tres anys, cada quatre o cinc mesos, algú els retornava un llibre que havia robat a la seva llibreria. No sabien qui era i, entusiasmats per la novel·la negra sueca que en aquell moment estava en auge, van començar a especular amb possibles clients. S'imaginaven un lladre de guant blanc, ben plantat i gentil, però al final va resultar ser una senyora gran amb demència.

10. Rebre queixes per tenir llibres en català o castellà

Imma Casadamunt, de la Viladrich de Tortosa, també explica que hi ha clients que critiquen que tinguin llibres en català o en castellà. Posa d'exemple un dia en què, amb només quinze minuts de diferència, un catalanoparlant es va queixar que venguessin llibres d'una "llengua estrangera" i un castellanoparlant va demanar un llibre amb "la lengua del imperio". Eloi Salvat, de l’Edison, que si fa no fa té els mateixos llibres en castellà que en català, a més d'algun en anglès i en francès, també ha rebut queixes en aquest sentit.

Anècdotes per fer-ne un llibre

Els llibreters podrien estar hores explicant anècdotes i, de fet, n’hi ha que ho han aprofitat per, curiosament, fer-ne un llibre. Com Eduardo Fernández amb Soldados de cerca de un tal Salamina: grandezas y miserias en la galaxia librería o com Néstor Villazón amb No vuelva usted mañana: historias de un librero.