“No ens assemblem en res, cap ni una. Però això és el més divertit del grup, que cadascú té una opinió diferent”

L’exfutbolista del Barça Laura Ràfols té sis amigues de tota la vida. Fa tant de temps que es coneixen que té la sospita que si s’haguessin trobat d’adultes no serien amigues. Però això és precisament el que més li agrada. “No ens assemblem en res, cap ni una. Però creiem que això és el més divertit del grup, que cadascú té una opinió diferent”.

Es van conèixer al parvulari i, en certa manera, ara són com un petit consell de sàvies. “Alguna t’animarà a ser més reflexiva i a pensar-te les coses, i una altra et dirà que t’hi tiris de cap, que només tenim una vida. Però sigui com sigui, saps que totes et diran la veritat”.

Quan Ràfols va decidir deixar el Barça, totes li van donar suport. “Elles ho van viure de prop. Elles veien que fèiem un sopar dissabte però jo no hi podia anar, i que anaven de festa però jo no podia, que volíem organitzar un viatge però jo no podia. Quan vaig prendre la decisió de canviar de vida, ho van entendre”, recorda.

Ara intenten trobar-se com a mínim un cop per setmana a Vilafranca, on viuen gairebé totes. “Fem unes copes al Bar La Rambla de Vilafranca i anem a sopar a La Fornal”, detalla. Més o menys el que feien quan eren adolescents, encara que aleshores seien en un banc i es passaven la tarda menjant pipes i llaminadures.

L’última vegada que van aconseguir coincidir totes va ser per Nadal, quan van fer un sopar juntes. “La Júlia treballa de veterinària a Eivissa, i la Sílvia és biòloga marina a Costa Rica, així que veure’ns és més complicat. Però encara que no ens veiem parlem cada dia. El grup de WhatsApp funciona 24 hores els set dies de la setmana”, diu rient l’exfutbolista. Fa poc també van poder fer el primer viatge després de molts anys, una escapada a Eivissa per l’aniversari de Ràfols. Abans, havien fet escapades als Pirineus, per caminar, o al congost de Mont-rebei, per fer-hi caiac, i algun dia esperen fer un viatge més llarg totes juntes.

Durant la seva etapa al Barça, diu l’exfutbolista -ara fisioterapeuta-, va aprendre moltes coses sobre l’amistat. “El futbol et dona moltes coses a part dels títols, i són les persones. Jo me n’enduc amigues que sé que seran per a tota la vida”. En un equip de futbol, recalca, veus les persones en els millors moments i en els pitjors. “Quan ets titular i quan no ho ets, quan guanyes i perds. Coneixes la gent en tot el seu ventall d’emocions, coneixes la gent realment com és, i et fas costat passi el que passi”. Al cap i a la fi, ¿no és això, l’amistat?