L'estrès: el pitjor enemic del cor

Nova YorkSegurament ja esteu familiaritzats amb diferents factors de risc importants de les malalties cardiovasculars, com la pressió arterial i el colesterol alt, el tabaquisme, la diabetis, l'obesitat i la falta d’exercici. També és molt probable que el vostre metge ja hagi comprovat més d’una vegada que no correu cap d’aquests riscos, i espero que us hagi donat consells o algun tractament per evitar un infart o una apoplexia.

Ara bé, us heu preguntat mai quin és el vostre nivell d’estrès? L’estrès psicològic crònic, segons indiquen estudis recents, podria ser igual d’important o més per a la salut del cor que els factors de risc tradicionals de malalties cardiovasculars. De fet, en la gent amb cors no del tot saludables, l’estrès mental sobrepassa l'estrès físic com a possible causant d’infarts (fatals o no fatals) al miocardi i d’altres conseqüències cardiovasculars.

Una nova investigació, publicada al novembre a la revista mèdica Jama, va avaluar l’evolució de 918 pacients que tenien una malaltia cardiovascular subjacent (encara que estable) per veure com reaccionava el seu cos a l’estrès físic i mental. Els participants es van sotmetre a proves estandarditzades d’estrès físic i mental per veure si els seus cors desenvolupaven isquèmia miocàrdica –una reducció significativa del flux sanguini als músculs del cor, que pot ser un desencadenant de problemes cardiovasculars– sota una o ambdues formes d’estrès. L’estrès mental va afectar de manera més significativa en el desenvolupament d’isquèmia dels participants que l’estrès físic. Així, els que van patir estrès mental tenien més probabilitats d’acabar patint un atac cardíac no mortal o de morir d’una malaltia cardiovascular.

Les noves conclusions confirmen els resultats d’un estudi anterior que ja havia investigat la relació entre factors de risc i les malalties cardíaques en 24.767 pacients de 52 països diferents. La investigació va revelar que els participants que van experimentar un nivell d’estrès psicològic alt durant l’any anterior a l'inici de l’estudi tenien més del doble de probabilitats de patir un infart durant els cinc anys següents, fins i tot tenint en compte els factors de risc tradicionals. El cardiòleg de l’Hospital General de Massachusetts Michael Osborne assegura que l’estudi, conegut com a Interheart, demostra que l’estrès psicològic és un factor de risc independent per als infarts de miocardi, tan nociu per al cor com la resta de riscos cardiovasculars que s’avaluen amb més freqüència.

Però quins efectes té l’estrès en els cors de persones sanes? Cal recordar que l’estrès psicològic adopta diferents formes. Pot produir-se de forma aguda i ser causat per incidents com la pèrdua de la feina, la mort d’una ésser estimat o la pèrdua de casa nostra per un desastre natural. Un altre estudi recent fet en diferents països escandinaus va descobrir que la setmana següent de la mort d’un fill, el risc dels pares de patir un atac de cor era més de tres vegades superior a l’esperat. L’estrès emocional també pot ser crònic, com a resultat, per exemple, de la inseguretat laboral o econòmica permanent, del fet de viure en una zona amb uns índexs de criminalitat molt elevats, de patir una depressió o d'ansietat. L’estudi escandinau també va descobrir que els pares en dol continuaven presentant un risc alt de patir una aturada cardíaca després d’anys de la mort del fill.

Com l’estrès perjudica el cor

Osborne va participar amb un equip d’experts dirigit per Ahmed Tawakol –també de l’Hospital General de Massachusetts– en una anàlisi sobre com reaccionava el cos a l’estrès psicològic. Osborne afirma que les proves acumulades sobre com responen el cervell i el cos a l’estrès psicològic crònic suggereixen que la medicina moderna està descuidant un perill de gran importància per a la salut del cor.

Tot comença a la part del cervell que processa la por, l'amígdala, que reacciona a l’estrès activant la que es diu resposta de lluita o de fugida i desencadena l’alliberació d’hormones que, amb el temps, poden fer augmentar el greix corporal, la pressió arterial i la resistència a la insulina. A més, segons explica l’equip investigador, la cascada de reaccions a l’estrès provoca la inflamació d’artèries, afavoreix la coagulació de la sang i deteriora el bon funcionament dels vasos sanguinis. I tot això, a la vegada, afavoreix l’ateroesclerosi, una malaltia arterial que és subjacent en la majoria d’atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars.

L’equip de Tawakol destaca que les imatges neurològiques avançades van permetre mesurar directament l’impacte de l’estrès en teixits corporals diversos, incloent-hi el cervell. Un estudi previ amb 293 persones, que a l’inici no presentaven cap malaltia cardiovascular i que van ser sotmeses a escàners de cos sencer –incloent-hi l’activitat cerebral–, va obtenir un resultat revelador. Cinc anys més tard es va comprovar que les persones que tenien una activitat elevada a l’amígdala presentava nivells superiors d’inflamació i d’ateroesclerosi.

Els investigadors estudien ara l’impacte en el cervell d’un programa de reducció d’estrès denominat SMART-3RP (per la sigla en anglès de programa de gestió de l’estrès i entrenament per a la resiliència i resposta de relaxació), així com en els factors biològics que afavoreixen l’ateroesclerosi. El programa està dissenyat per ajudar les persones a reduir l’estrès i fomentar la resiliència a través de tècniques de ment i cos com la meditació basada en l’atenció plena, el ioga i el taitxí. Aquestes mesures preventives activen el sistema nerviós parasimpàtic, que calma el cervell i el cos.

Desactiva l’estrès i els seus efectes

Fins i tot sense un programa formal, Osborne assegura que les persones poden minimitzar les reaccions del seu cos causades per l’estrès i que perjudiquen el cor. Una de les millors maneres és amb l'exercici físic, que pot ajudar a esmorteir l’estrès i la inflamació corporal que pot causar. A més, tal com dormir malament augmenta l’estrès i afavoreix la inflamació arterial, desenvolupar bons hàbits de son també pot reduir el risc de danys cardiovasculars. Per aquest motiu, a l’hora d’anar a dormir és recomanable evitar l’exposició a pantalles que emetin llum blava, com els mòbils i els ordinadors, o fer servir filtres de llum blava per a aquests dispositius. També es poden posar en pràctica algunes tècniques de relaxació, com la meditació d’atenció plena, el ioga i el taitxí.

Segons Osborne, també poden ser útils diferents medicaments comuns, com les estatines, que no només redueixen el colesterol, sinó que també contraresten la inflamació arterial, un efecte que suposa un benefici cardiovascular superior que el que té, precisament, la reducció del colesterol. Els antidepressius, incloent-hi l’anestèsic ketamina, també poden ajudar a minimitzar l’activitat excessiva de l'amígdala i alleugerir l’estrès de les persones amb depressió.