Tenim clar que els Gaudí no compten amb la repercussió d’uns Oscars o del festival de Canes, però això, en matèria de moda, no té per què anar-nos en contra, si no que, més aviat, ens rema a favor. Afortunadament, Catalunya no ha pujat al carro d’imposar dress codes estrictes i absurds de tints masclistes que condemnen les dones a ser gerros xinesos, en contrast amb uns homes terriblement esmorteïts. Malgrat lluir moda de primeres marques, la pressió mediàtica és tan gran que aquesta acaba sent conservadora, per evitar que una pífia estètica afecti la carrera professional.
Els premis Gaudí, alliberats d’aquesta pressió, fan que els seus protagonistes no sucumbeixin tant a l’obligació de fingir qui no són, i per això hi acaben passant coses que en altres catifes vermelles no passen. Aquest any, a la gala, hem vist sabates Dr. Martens, forros polars, arnesos bondage, samarretes o vambes, sense que això hagi traspuat desinterès estètic ni extravagància impostada. I el més important: ha estat un espai relaxat i conscienciat que ha trencat de manera ferma amb els estereotips de gènere. No han estat poques les dones que han aparcat els tradicionals vestits de princesa i han optat pels pantalons que, d’altra banda, no se’ls hi hauria permès en catifes internacionals. Carla Simón, amb un look impecable que inclou un abric, ha demostrat que les dones tenen dret a no tenir fred. Els homes, paral·lelament, han trencat amb l’avorriment estètic i han apostat per maquillatges, lluentons, colors estridents i desconstruccions, davant d’una corbata que ha brillat per la seva absència. En definitiva, un espai molt més lliure que ha permès que la creativitat en moda llueixi però sense engolir els veritables protagonistes: els professionals del cinema.
