Per què està tan de moda l'escalada?

BarcelonaL’escalada és un esport que es practica des de fa molts anys, però sempre havia estat associada als grans alpinistes, a persones aventureres, molt ben preparades específicament que s’atrevien a enfilar-se per parets d’alta complexitat per explorar nous territoris. De mica en mica, aquest concepte ha anat evolucionant i l’escalada s’ha popularitzat entre la població adulta. Però cada vegada hi ha més infants, joves i famílies que la practiquen. "És un esport molt psicològic que t'ensenya a mantenir la calma en una situació de tensió. Has de prendre decisions ràpides i aquest esperit de superació és el que em té més enganxada", assegura la periodista de l'ARA Núria Orriols, que va provar l'escalada per primer cop de petita, però no va convertir-la en una afició fins fa tres anys, just després de la pandèmia.

Per on començo?

L’escalada no és sinó enfilar-se muntanya o paret amunt i superar les dificultats que ens ofereix aquest terreny. Actualment, gràcies als rocòdroms, es pot practicar tant a l’interior, en uns equipaments preparats per simular de forma molt propera l’escalada en roca, o bé a l’exterior, a la roca de la forma més tradicional i natural. “També podem dividir l’escalada entre la que es practica sense corda o amb corda”, explica Marc Vilaplana, guia d’escalada de Climbing Guide. L’escalada sense corda s’anomena bloc i es practica en parets sense tanta altura, però en les quals es busquen passos d’alta complexitat i l’objectiu és superar-los. Es practica amb un matalàs a sota per absorbir les possibles caigudes.

I si parlem de l’escalada amb corda hi trobem l’esportiva, en la qual l’objectiu principal és buscar la dificultat en vies més curtes, fins on pugui arribar una corda, o bé l’escalada en via llarga, en parets de més de 40 metres on l’objectiu és poder arribar al cim. “Per iniciar-s'hi, els rocòdroms són una via assequible, segura i econòmica, perquè es necessita poc material i, fins i tot, s’hi pot anar sol. Per altra banda, si ens volem iniciar en roca, val la pena fer-ho acompanyat de persones expertes, siguin amics o familiars amb un alt coneixement de l’esport o amb guies que ens puguin formar”, aconsella en Marc.

Una recomanació que comparteix Orriols, a qui el rocòdrom li va permetre començar a gaudir de l'escalada d'una manera més controlada que no pas a la muntanya. "Després de la pandèmia vaig descobrir un rocòdrom i hi vaig començar a anar per practicar la tècnica. Això em va permetre guanyar seguretat a la roca, perquè abans d'haver practicat en rocòdrom em costava gestionar la por de pujar i no em sentia segura", explica la periodista. I això va canviar a mesura que va anar agafant confiança i pràctica. I és que un dels grans dubtes que sorgeixen a les persones que s'interessen per l'escalada és la seguretat.

És segur?

El guia d'escalada Marc Vilaplana aconsella el següent per practicar aquest esport de manera segura: “Si escalem amb corda, cal comprovar dues vegades, com a mínim, que l’escalador estigui ben encordat amb el nus correctament fet i que l’assegurador hagi col·locat l’aparell d’assegurar de manera adequada. Si escalem sense corda, val la pena anar-hi acompanyats i que els companys estiguin pendents d’una possible caiguda per col·locar bé el matalàs o reconduir-nos per caure bé”.

A més, és molt important ser conscients de les possibilitats de cadascú i progressar de manera segura i controlada. De vegades costa renunciar quan estem provant una via, però saber-ho fer en un esport com l’escalada sempre serà motiu de seguretat. Hi ha una frase que repeteixen els grans escaladors i alpinistes i és que la paret o la muntanya sempre seran allà esperant-nos: si un dia no es pot, ja hi haurà una altra ocasió.

En aquest sentit, Carles Redorta, tècnic d’escalada i responsable de l’escola d’escalada de la Unió Excursionista de Vic, explica que “l’escalada és un esport molt segur si se segueixen els protocols de seguretat": "Si pensem en els infants que practiquen esports, cal remarcar que l’escalada, com que no té impacte, és un esport apropiat durant el seu creixement. Per altra banda, els proporciona habilitats motrius i coneixement del cos”.

Quin material necessitem?

De nou, hem de diferenciar entre l’escalada en bloc i la de corda. Per a l’escalada en bloc, necessitarem uns peus de gat, que és un calçat especial, molt ajustat al peu i amb una sola que aporta molta adherència a la roca o al rocòdrom; el magnesi per a les mans, que eixuga la suor i impedeix que rellisquin; i un crashpad, que és el matalàs que posem a peu de via per amortir l’impacte en cas de caiguda. “Quan escalem amb corda tenim el material personal, que està compost dels peus de gat, l’arnès específic d’escalada i el casc; i el material compartit, que consta de la corda, l'aparell per assegurar amb un mosquetó de seguretat –i cal dur-ne un altre– i quinze cintes exprés, que són les cintes que anirem ancorant a la paret per anar progressant de manera segura”, especifica Vilaplana.

Quins són els millors llocs per iniciar-s'hi?

Vivim en una zona molt rica per a l'escalada, tant per la seva oferta natural en roca com per la gran proliferació de rocòdroms que hi ha al país. Marc Vilaplana assegura que “els grans rocòdroms tenen una oferta molt àmplia de cursos i classes per aprendre i evolucionar, i en d’altres de més petits caldrà ser més autodidactes”.

I si el que es busca és escalar en un entorn natural, “llocs com Montserrat, Siurana, Margalef o Sadernes potser són els més coneguts, però hi ha petites zones locals repartides per Catalunya, menys concorregudes i amb un gran potencial per iniciar-s'hi”. Per a Orriols, que és de Berga, el seu lloc preferit per fer escalada és als Mercadals, ben a prop de la seva ciutat.

En l’àmbit editorial, l’oferta per informar-se sobre les diferents zones d’escalada és molt àmplia. Qui tingui ganes de practicar-la pot consultar guies o llibres d’escalada que expliquen on es troben les vies, quins equipaments tenen, quines dificultats trobaran, com accedir-hi i més recomanacions. I, evidentment, actualment a internet també n'hi ha molta informació, però que caldrà contrastar i tenir la certesa que està actualitzada i és vigent.

Per a tots els públics

El fenomen d’aquest esport passa per l’augment de practicants i, sobretot, del tipus de practicants. Un bon exemple són els infants que aprenen a escalar en activitats extraescolars. “A partir dels 6 o 7 anys els fem una introducció a l’escalada i amb 9 anys ja es poden especialitzar. Tenim nens i nenes que s'entrenen dos dies a la setmana, més el cap de setmana amb la família”, explica el tècnic en escalada Carles Redorta.

Núria Birosta Sànchez, d’11 anys, explica que des que era petita li ha agradat enfilar-se per tot arreu. "En una fira de muntanya vaig provar el rocòdrom i un monitor em va animar a apuntar-me a un curset quan tenia 8 anys. Actualment, competeixo en l’àmbit català i m'entreno entre 4 i 5 dies a la setmana tant en bloc com en via esportiva”.

I és que l’escalada és un esport molt instintiu, molt natural i complet. “Poder escalar verticalment una paret és una cosa que no es pot fer pel carrer i, els humans tenim aquest instint. A banda d’això, l’escalada és molt completa, amb molts moviments de tot el cos i pot ser molt variada; si no t’agrada l’alçada fas bloc i si el que t’agrada és enfilar-te ben amunt, tens l’escalada amb corda”, assegura Redorta, amb molts anys d’experiència ensenyant i entrenant infants.

Un esport de cordada

Molt lluny del que podria semblar, l’escalada no és un esport individual, sinó de cordada, que se’n diu. Si bé és cert que és una persona sola qui s’enfila i aconsegueix l’objectiu, que és finalitzar una via o completar un bloc, “comparteixes els reptes amb els companys i els necessites per aconseguir-ho”, afirma Núria Birosta, que encoratja els nens i les nenes a provar-ho: “Perquè és molt divertit i veure com vas aconseguint reptes és molt emocionant”. Una reflexió que també comparteix Orriols, que assegura que la relació de confiança que generes amb les persones amb qui escales és molt forta.

Poder oferir als fills l’oportunitat de fer activitats al medi natural i en família cada vegada es valora més i l’escalada comença a ser, tot i que encara entre un col·lectiu familiar molt reduït, una pràctica que va augmentant.

La Flo i en Jaume, pares de l’Omar, en Maxime i l’Olivia, d’11 i 8 anys, ho tenen molt clar: “Nosaltres som escaladors i els nens venen amb nosaltres a la roca des que tenen pocs mesos de vida. És una cosa que podem compartir i passar el dia plegats”. I és que, com tots els esports, és una gran font d’aprenentatge i de transmissió de valors. “Els nens s'han criat a la natura, els hem fomentat la creativitat jugant amb els elements que hi trobem i amb l’escalada els hem pogut inculcar valors com la responsabilitat, perquè els bessons s’asseguren entre ells des que tenen 9 anys; el respecte cap als pares, que també tenim dret de gaudir de l’escalada i ells s’han d’esperar, i la confiança en un mateix per poder-se superar", afirmen.