L'art de saber comunicar: “Parlant la gent no s’entén”

BarcelonaQuantes vegades hem dit alguna cosa que s’ha interpretat just al revés del que volíem dir? Quantes vegades, a través de les paraules, hem volgut construir ponts i l’únic que hem fet ha estat aixecar murs? Expressions com “hem de parlar”, sovint iniciades amb la millor de les intencions, han acabat creant desastres èpics. I tot perquè no ens hem sabut comunicar bé.

Sembla que comunicar idees i sentiments sigui una eina bàsica de la nostra espècie. Donem per descomptat que som capaços de dur-les a terme amb èxit, però res més lluny de la realitat. Saber-se comunicar és un art que s’ha de treballar. Almenys això assegura el psicòleg Xavier Guix, autor del llibre Ni m’explico, ni m’entens (Arpa, 2025).

“La paraula, allò que ens diem, no és suficient per entendre el marc de referència d’una persona”, assegura Guix. És a dir, cada persona construeix la seva realitat a través del que entén en el seu propi circuit mental. “El que a mi em sembla normal i entenedor, no vol dir que per a l’altre sigui igual, perquè l’altre ho entén segons el seu mapa mental”, matisa. I és aquí quan comencen els malentesos i els problemes d’interpretació, “perquè tothom considera que la seva versió és la bona”.

Si a això li afegim que sovint no diem les coses tal com són, sinó que les intentem dir “segons ens imaginem o pensem que les hem de dir depenent de la relació amb l’altra persona”, això només fa que generar encara més confusió a l’hora de comunicar-se. “Jo sempre dic que parlant la gent no s’entén –riu–. Per entendre’ns necessitem un recurs, un esforç personal de voler entendre l’altre, com és el seu mapa i què em deu voler dir. Si no ho sé entendre, aleshores ho interpretaré segons la meva manera”, aclareix.

Un altre repte a l’hora de fer-nos entendre és tenir present la nostra comunicació no verbal, que segons Guix representa el 93% de la nostra manera d’expressar-nos. “En la nostra història evolutiva, la parla és la part més moderna, i abans eren els gestos i les expressions sonores les que donaven informació als altres”, diu. Això ha desenvolupat en els humans una major sensibilitat davant de l’observació durant la comunicació. És a dir, com mostrem la cara i com modulem la nostra veu són aspectes que poden marcar la diferència a l’hora de fer-nos entendre. ¿I si resulta que no ens n’adonem però estem fent servir un to de veu inadequat? “Una persona no es pot escoltar a si mateixa. Pot pensar que està parlant normal i l’interlocutor percebre que està cridant massa. I el mateix passa amb les expressions facials. Un es pot pensar que està fent una cara normal i l’altre veure que està encès i té els ulls fora de les òrbites”, compara Guix.

Relació i missatge

Esclar que de vegades hi ha relacions que, per la seva naturalesa, tenen més tendència a no entendre’s bé. “Però això ja és un problema de relació, no de comunicació”, matisa el psicòleg, que considera fonamental entendre que tota comunicació sempre té un doble sentit: “Hi ha un missatge, una informació que va adreçada al contingut i una altra que va dirigida a la relació, i totes dues interfereixen”. En altres paraules, si et sents gust amb una persona, pot ser que el que t’expliqui ja ho donis per bo. Però si no estàs bé, encara que sigui la teva parella, a l’hora de comunicar-te no n'hi deixaràs passar ni una, perquè el vincle ja està afectat.

Aleshores, ¿com aconseguim comunicar-nos de manera eficaç? Guix té clar que, per assolir-ho, hem de recórrer a la metacomunicació. “Només ens podem entendre si som capaços de parlar sobre com ens comuniquem”, assegura. És a dir, el problema no és tant la comunicació com la capacitat de poder parlar de com estem utilitzant aquesta comunicació. “Si no es fa aquest pas tan necessari, de res serviran altres eines com l’assertivitat o l’empatia”, continua el psicòleg.

Per tant, un pas imprescindible és preguntar: “No com si fos un interrogatori, sinó preguntes suaus i amables per saber què està interpretant l’altre, que està entenent i com ho estic dient”, matisa. Aquesta és l’única manera que tenim per saber com l’altre està processant la teva informació. “Si no fem això, l’únic que fem és pressuposar, i això ja és començar amb els malentesos”, continua.

Finalment, Guix aconsella que, a l’hora de comunicar-nos, hem de donar molta importància a la resposta de l’altre. “Si veiem que no està responent com nosaltres prevèiem, vol dir que la comunicació està fallant per part nostra. Nosaltres hem d’ocupar-nos de saber que l’altre ha rebut el missatge que volíem que rebés. Si no ho aconseguim, no hem de culpar l’altre, sinó preguntar-nos si realment ens estem explicant bé”, conclou.