A l’aguait! La millor manera de veure animals feréstecs

Barcelona"Vull veure la circumferència vermella que té el trencalòs a l’ull". Aquesta era la petició que, anys enrere, un aficionat als ocells nord-americà feia al fotògraf Francesc Muntada, que havia muntat un aguait per observar voltors a la muntanya d’Alinyà. L’ull del trencalòs és, efectivament, una meravella. A diferència dels d’altres rapinyaires, té un iris de color d’os envoltat per un sector circular d’un vermell taronjós molt saturat, a mig camí entre la papaia i el tomàquet madur. Destaca fins i tot entre els ulls extraordinaris de tots els rapinyaires.

Com és evident, la bellesa d’aquest ull portentós no es pot apreciar mentre el trencalòs vola a grans altures. Només es pot fer a poca distància, quan baixa a terra. I l’única manera d’aconseguir-ho és des d’un amagatall, des d’un aguait dissenyat, construït, situat i gestionat específicament perquè s'hi acostin aquests voltors. "Amb un aguait t’assegures que tens els animals prou a prop sense que siguin conscients de la teva presència", explica Muntada. Gràcies a aquests amagatalls, que habitualment són cubicles amb una part frontal de vidre emmirallat, s’aconsegueix, d’una banda, veure comportaments naturals de prop i, de l’altra, tenir l’oportunitat de fer bones fotografies. Segons Muntada, és "l’única manera de fer fotografies d’animals feréstecs".

Els aguaits també serveixen per observar animals d’una manera menys invasiva. "És més respectuós atraure’ls que no pas empaitar-los amb una càmera a la mà", considera Carles Santana, director de Photo Logistics, una de les empreses que lloguen aguaits a Catalunya i tota la Península. A parer de Santana, l’ús d’aquests amagatalls encara té un avantatge més des del punt de vista de la conservació: "Com que l’afició a la fotografia de natura ha crescut exponencialment l’última dècada, necessitem eines com els aguaits perquè l’activitat tingui un impacte mitigable".

Posar menjar i amagar-se

L’estratègia de l’observació per espera que es practica des d’un aguait és senzilla i té dos punts clau: crear un espai des del qual els animals no puguin veure les persones i col·locar-hi algun reclam, com ara aigua o menjar. "Com que als animals els hem donat prou motius per desconfiar de nosaltres i ara no ens podem guanyar la seva confiança, si volem observar-los hem de passar desapercebuts", explica Muntada. Ara bé, cal un temps perquè sàpiguen que en aquell lloc hi trobaran aliment i aprenguin que es tracta d’un emplaçament segur. A més, l’estratègia no és igual d’efectiva amb tots els animals. Amb els ocells, per exemple, funciona millor que amb els mamífers. Els ocells tenen un sentit de l’olfacte poc desenvolupat, de manera que amb la invisibilitat que proporciona el cubicle n’hi ha prou perquè s'acostin. Els mamífers salvatges, en canvi, tenen un nas més fi. Encara que t’amaguis a l’aguait, una geneta o un teixó són conscients de la teva presència perquè t’ensumen. L’única manera d’aconseguir que s’hi acostin és utilitzar un reclam irresistible com el menjar i deixar passar prou temps perquè, de mica en mica, es vagin acostumant a l’olor humana.

Un altre factor que s’ha de tenir en compte perquè l’estratègia funcioni és l’anomenat efecte guia. Quan una persona entra a l’aguait, és important que algú altre l’hi acompanyi i que, tot seguit, se’n vagi. Això fa que l’algoritme cerebral dels ocells interpreti que hi ha unes persones que han vingut i han marxat i que, per tant, el lloc és segur. Per això mateix és fonamental no sortir de l’aguait sense que algú de fora s’hi hagi atansat abans. Si un ocell confiat veu que, de sobte, surt algú de l’amagatall, és probable que l’etiqueti com un espai del qual no es pot refiar. Ara bé, els experts expliquen que aquesta tàctica és útil amb la majoria d'ocells però no acaba d’anar bé amb els còrvids, que, juntament amb els lloros, són els ocells més intel·ligents. Els corbs, les garses i els seus parents saben comptar, o sigui que per enganyar-los l’efecte guia s’ha d’aconseguir amb grups de persones molt aglutinats o molt nombrosos. Així és més probable que no siguin capaços de distingir els individus o de comptar-los i ho interpretin com una massa amorfa que entra i una massa amorfa que surt.

Una experiència fascinant

Si tot això es fa bé, les recompenses d’observar animals des d’un aguait van molt més enllà de les fotografies de revista. "Veure com arriba un trencalòs de dos metres i mig d’envergadura, amb tot aquell color i elegància, és molt emocionant", assegura Muntada, que defensa que també ho és "veure una mallerenga fent la seva vida, perquè és una experiència que no pots viure de cap altra manera". Per a l’escriptor Raül Garrigasait, que fa poc va tenir l’oportunitat de contemplar voltors des d’un aguait, "és una experiència fascinant, els voltors semblen majestuosos al cel i a terra són grotescos". A més, "quan de tant en tant s’acostaven al vidre i el picaven, era impressionant", assegura. Segons Garrigasait, observar voltors en acció permet apreciar aspectes de la natura que sovint passen desapercebuts: "No és observar una cosa bonica i ja està, sinó que veus clar tot el cicle de la vida, veus com la mort és font de vida". A més, conclou, "en un aguait adoptes una actitud contemplativa que no tens en altres situacions". A més de voltors comuns, Garrigasait va tenir la sort de veure un aufrany i una guineu.

Més enllà del trencalòs, el voltor comú, el voltor negre i l’aufrany, a Catalunya hi ha aguaits des d’on es poden observar i fotografiar ocells tan emblemàtics com l’astor, l’esparver cendrós, el gaig blau o el sisó, una espècie característica de l’estepa lleidatana i protagonista d’una delicada dansa nupcial. També es poden veure mamífers com la geneta, la fagina o el teixó. Per iniciar-se en aquest estil d’observació, Muntada recomana visitar els aguaits oberts que hi ha en zones com els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre o l’estany de Sils.

Si l’experiència és positiva, es pot passar a l’activitat més exigent, tant econòmicament com físicament, de llogar un aguait unes quantes hores. I si això també va bé, es pot fer el salt a estar-s'hi alguns dies —i nits, esclar— per mirar d’aconseguir la fotografia de portada. Si es té la possibilitat, una altra manera d’estrenar-se en el món dels aguaits és construir-se’n un de casolà al pati de casa. "Es pot fer amb una cosa tan senzilla com una capsa de nevera, amb una tenda o amb una construcció més sòlida", explica Muntada. Un cop fet, si s’hi posa aigua, menjar i molta paciència, es pot observar una quantitat d’espècies sorprenent (hi ha aficionats que n’han comptat fins a una trentena). Encara que no tingui l’èpica d’un estol de voltors xisclant i devorant frenèticament una carronya sanguinolenta, veure què fan els ocells petits en un jardí pot ser captivador. Observar una mallerenga, recordem-ho, també és emocionant.