Fer-se gran en temps de pandèmia: encara més difícil

Barcelona“Els joves són ara mateix un col·lectiu profundament desencantat”. Ho diu Natàlia Cantó, sociòloga i professora de la UOC, que apunta que “han patit molt els efectes de la pandèmia i ara es veuen a venir una gran crisi econòmica que fa que molts dels que estan estudiant es preguntin si allò els servirà per al futur, i que els que ja estan treballant pensin que es trobaran condicions molt precàries. Tot això té un fort impacte en el seu benestar emocional”, explica.

Dins del gran col·lectiu de joves ella creu que és important diferenciar entre els que estan en etapa d’escolarització obligatòria (els que encara cursen l’ESO, “que com a mínim encara tenen la porta oberta a una certa normalitat perquè van a l’escola i això vol dir retrobar-se amb amics i professors”) i els que ja no estan en aquesta etapa perquè treballen o cursen estudis superiors. “Els del món laboral és probable que estiguin patint com a treballadors joves, mal pagats i precaris; i els que se segueixen formant ho fan aïllats davant un ordinador, a casa, amb uns professors que no estaven gens preparats per a la formació online i que estan col·lapsats perquè el seu model és presencial i, per tant, fan unes classes online que no motiven i no funcionen. El panorama és força desolador”.

En la mateixa línia s’expressa Dolors Líria, psicòloga i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), que apunta que la salut mental dels joves està patint les conseqüències d’aquesta crisi. “Tot el que està passant té un gran impacte emocional en ells: provoca angoixa, preocupació, decepció... I és normal que això es pugui traduir en més nerviosisme, irritabilitat, ràbia i fins i tot conflictes amb familiars o amics. Són els símptomes que estem veient més a la consulta i han augmentat des de l’inici de la pandèmia”, explica. Líria creu que una de les claus per entendre el malestar dels joves és “l’acumulació de renúncies”. “Això té un gran impacte emocional, ja que fa molts mesos que estan renunciant a tot allò que és natural a la seva edat: sortir, experimentar, conèixer, socialitzar-se... Tot això ara no es pot fer i és una pèrdua que viuen molt intensament, i amb la incertesa que no saben quan s’acabarà. Tot plegat provoca apatia i tristesa en molts joves”.

Una etapa vital

Natàlia Cantó destaca que “la joventut és vital” per explicar la importància d’aquesta etapa tan especial. “S’espera d’ells que construeixin un projecte de vida i això es fa relacionalment, amb els altres. Hi ha vincles que es teixeixen en la joventut que fan possibles les persones que seran després. I ara no ho poden fer i no ho estem tenint en compte. Ara mateix tot allò que possibilita el trànsit a la vida adulta està bloquejat, no poden fer els passos necessaris per construir el seu futur i per això cal que tinguem més empatia amb ells”, demana.

A més, recorda que durant molts anys “els hem venut la moto del que era ser jove, una etapa molt intensa i molt especial, expansiva, però quan hi han arribat els hem dit que ara jo no serà així”. “Això té unes conseqüències emocionals molt fortes”, alerta, i fa la comparació entre un adult i un jove: “Si a una persona de 40 anys li demanes que posi les seves necessitats socials a la nevera durant uns anys doncs mira, sap greu, és difícil, però no passa res. Però amb un jove sí que passa i és que pot produir un aïllament molt fort i molt dur de gestionar”, destaca.

Joves en situacions vulnerables

Cantó posa èmfasi també en la salut mental dels joves en situacions més vulnerables. “La pandèmia el que ha fet és accentuar les desigualtats, fer-les més grans, i això té un gran impacte emocional en molts joves. Coincideix amb aquesta anàlisi Núria Fuentes, professora i catedràtica de la UB i coordinadora del grup de recerca en intervencions socials en la infància i la joventut. “Ja érem un dels països amb una situació de pobresa infantil i juvenil més elevada, i ara amb la pandèmia aquest risc ha augmentat. I això és un gran problema també per a la salut mental d’aquests joves, ja que porta a situacions molt complicades i es redueixen les seves oportunitats presents i de futur”, diu. “Tenir una joventut en un context de precarietat, com els està passant a molts nois i noies d’aquest país, incrementa la seva vulnerabilitat emocional”, resumeix. I posa com a exemple la bretxa digital. “L’educació no presencial ens ha portat un problema d’accés als continguts, a les plataformes i als recursos que ofereixen les escoles i ha deixat molts joves exclosos, no només en la part teòrica dels aprenentatges sinó també en l’acompanyament, tot sovint emocional, i que ara no reben”.

Culpables de la segona onada?

Un dels grans problemes que han tingut els joves en aquesta segona onada de covid-19 és que se’ls ha culpabilitzat de l’augment de casos pels seus suposats mals comportaments. “No crec que hagin sigut els únics culpables de la segona onada”, diu Fuentes. “Hi ha hagut molta gent que s’ha saltat les normes, però a ells se’ls ha assenyalat molt, com a col·lectiu, quan en realitat han sigut només alguns els que ho han fet malament”.

Aquesta professora apunta que el que hauríem de fer “com a adults” és “posar-nos al seu lloc, entendre les necessitats que tenen i preguntar-nos i preguntar-los què necessiten”. “Crec que els hi hem preguntat poc, i estaria bé fer-ho per intentar trobar maneres segures perquè puguin fer algunes de les coses que necessiten, sobretot relacionar-se. Hauríem d’haver comptat més amb ells i donar-los un paper més actiu”.

Dolors Líria també diu que la criminalització que han patit “no és justa” i creu que el que estaria bé és “fer un reconeixement a tots els joves que sí que ho fan bé, que segueixen les recomanacions, tenen criteri propi, es cuiden i cuiden, que són molts”.

Tots els experts coincideixen que potser en pot sortir alguna cosa bona, de la situació actual, i per això els preguntem què en trauran els joves d’aquesta etapa. Núria Fuentes apunta que és molt probable que els serveixi “per posar en ordre els seus valors” i “per aprendre a viure en un món molt incert on han de desenvolupar la capacitat d’adaptabilitat i de creativitat, així com de gestionar incerteses. Totes aquestes capacitats les estan començant a treure i això els anirà molt bé”.

Dolors Líria creu que l’aprenentatge que puguin treure d’aquests mesos de pandèmia i totes les renúncies i adaptacions que han fet “els quedaran de per vida”. “Tindran per sempre la consciència que han sigut capaços de fer front a una adversitat molt gran i quan es trobin en altres moments difícils podran mirar enrere i trobar eines útils per gestionar-los”.

Natàlia Cantó va una mica més enllà i destaca que els joves d’avui en dia són els nens que van patir la crisi del 2008 i, per tant, han viscut situacions complicades des de ben petits. “Això vol dir que segurament seran una generació que donarà molt poques coses per descomptades i podria passar que ens trobéssim amb dues reaccions extremes. D’una banda els que quan siguin grans intentaran viure la vida seguint un carpe diem extrem, amb la voluntat de viure el moment perquè saben que no controlen res i no saben què passarà demà. Però, de l’altra, també en podríem trobar que facin el contrari precisament perquè saben que no controlen el que passarà, i per això cal estar molt previnguts”.

Cantó apunta que és una generació de joves que “han vist com es trencaven coses amb les quals comptaven, i això deixa marques”.

Augmenten les consultes psicològiques

Tot i que no hi ha xifres oficials de l’augment d’atenció psicològica als joves, els professionals de la salut mental sí que expliquen que han vist un creixement. Roger Ballescà, psicòleg a l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i vicesecretari de la junta de govern del COPC, diu que hi hagut “un augment de la demanda tant als serveis públics com als privats”, però destaca que s’ha vist esmorteïda per dos motius importants: “Pel que fa als serveis públics, perquè la gran majoria dels casos de salut mental juvenil venen derivats dels ambulatoris i ara mateix estan i han estat col·lapsats, de manera que és difícil que puguin atendre totes les patologies, especialment les de salut mental”. I en el cas de la consulta privada, Ballescà apunta que, tot i que sí que s’ha viscut un augment de la demanda, segurament és més baix del real, ja que “aquest augment s’ha frenat pels problemes econòmics de moltes famílies, perquè en situacions de crisi molta gent no es pot pagar els tractaments psicològics”.

Començar la universitat en temps de covid

Un dels moments més especials en la vida dels joves estudiants és l’entrada a la universitat. Un món nou no només de coneixement sinó de relacions i descobertes que en molts casos t’acompanyen la resta de la vida. “Però els joves que han començat aquest any la universitat s’han quedat sense la part social que implica i que per a ells és molt important”, destaca Natàlia Cantó, sociòloga i professora de la UOC.

“La universitat també és fer nous amics, relacionar-te amb els professors, anar a la biblioteca, treballar en grup, passar estones a la cafeteria, enamorar-te, anar a les festes universitàries... I ara això no ho poden fer i l’única manera que tenen per relacionar-se amb els companys és online, cosa que els fa sentir profundament aïllats”, alerta.

“És evident que hem de lluitar contra la pandèmia però estem invisibilitzant totes les conseqüències a nivell de salut mental de la manera com ho estem gestionant. Si les botigues i els metros estan oberts, per què no poden estar obertes les universitats?”, pregunta aquesta experta, que creu que “als ulls dels joves hi ha moltes decisions que semblen incomprensibles i que els llancen el missatge que no se’ls té e n compte, com va passar durant el confinament”.