Audrey Hepburn ja no s'aturarà més a Tiffany

LondresJa ho deia un dels grans personatges de Truman Capote: "I no us penseu que em torni boja per les joies. Els diamants, sí. Però fa lleig portar diamants abans dels quaranta anys; fins i tot llavors és arriscat. Els diamants només escauen a les dones velles de debò […] Però no és pas per això que can Tiffany em trastoca… […] Fins ara, el que em prova més és agafar un taxi i anar-me'n a can Tiffany. Em calma immediatament, aquell silenci, aquell aspecte luxós que hi té tot…"

Però quin aspecte tindrà a partir d'ara can Tiffany? Per què hauria de canviar? ¿Canviarà realment si els diamants que s'hi venen ja no són naturals? La Holly Golightly (Audrey Hepburn en la versió cinematogràfica de la novel·la de Truman Capote Esmorzar al Tiffany's) li confessava la seva passió per les pedres precioses a l'escriptor narrador, sense nom conegut, que relata els records sobre la seva veïna d'un apartament de Nova York que tenia el mal costum de deixar-se sempre la clau del portal i despertar tothom perquè li obrissin la porta del carrer.

Però si en comptes de la segona meitat de la dècada dels 50 Capote hagués escrit la seva història ara, el que hauria dit la Holly per justificar que no en portava, de diamants, no és que "fa lleig" portar-ne "abans dels quaranta", sinó que no són gens sostenibles. Per no esmentar el munt de guerres que han finançat: sense anar més lluny, conflictes com els d'Angola i Sierra Leone de finals del segle XX, i molt abans, fins i tot.

I així també ho ha entès el més gran productor de joies del món, la companyia danesa Pandora, que l'any passat va fer 85 milions de peces, de les quals només 50.000 incorporaven diamants extrets en mines. Però aquesta mateixa setmana Pandora ha anunciat una nova col·lecció, Brilliance, per a la qual només farà servir diamants fets en laboratori. En un comunicat, la companyia insistia que les pedres artificials tenen "les mateixes característiques òptiques, químiques, tèrmiques i físiques, i es classifiquen segons els mateixos estàndards coneguts com les quatre C [per les paraules en anglès color, clarity, carat i cut], color, claredat, quirats i tall". La nova sèrie es llançarà al Regne Unit i en altres mercats l'any vinent. Pandora afirma que el 60% per cent de l'energia utilitzada per crear-la prové de fonts renovables.

Si bé el pas que ha fet Pandora és significatiu, falta saber si els altres grans productors de joies amb diamants naturals, que farien les delícies de l'Audrey Holly Golightly Hepburn, seguiran el mateix camí. El preu de sortida d'una de les noves peces més modestes de Pandora serà de 290 euros. Si Ian Fleming va escriure que els diamants eren per a tota l'eternitat, o per sempre al seu llibre Diamonds are forever, Pandora vol canviar la seva proposta. El director executiu de la companyia, Alexander Lacik, assegura que "són per a tothom". En declaracions a la premsa britànica aquesta setmana afirmava: "Si esteu disposats a gastar-vos 10.000 dòlars, o fins i tot només 5.000 en un anell, probablement no sou el públic de Pandora. Es tracta de fer aquests productes accessibles a un de més ampli".

Caiguda de la producció

D'acord amb dades de l'agència governamental dels Estats Units National Minerals Information Center, el 2020 la producció de diamants extrets de mines va caure fins als 111 milions de quirats, després d'haver arribat a un pic de 152 milions el 2017. Al mateix temps, la producció dels creats en laboratori va ser d'entre 6 i 7 milions. L'extracció dels naturals va patir una sotragada especialment a Rússia, Canadà, Botswana i Austràlia. Els tres primers països són els principals productors del món.

La pandèmia, de fet, ha tingut un impacte important en la indústria del diamant. De Beers, empresa amb seu a Londres, que produeix aproximadament una cinquena part dels que s'extreuen a tot el món, ha ofert dades en el primer trimestre de l'any i ha assegurat que el descens va ser del 18% al llarg del 2020. La incertesa econòmica i els confinaments han provocat també una caiguda de la demanda i dels preus, tot i que hi ha hagut una certa recuperació en els primers mesos del 2021.

L'estratègia comercial de Pandora és que és possible la convivència del mercat de laboratori i del natural. De fet, Alexander Lacik afirma: "Intentem obrir-nos-hi [a un mercat per utilitzar diamants] cada dia, si voleu". I l'efecte que la companya danesa espera crear és "que la demanda total augmenti".

D'acord amb l'especialista Olya Linde, de la consultora Bain and Company, redactora d'un estudi prospectiu sobre el mercat de diamants, en teoria hi ha espai i consumidors per a totes dues ofertes. "Crec que els diamants naturals i els cultivats en laboratori poden coexistir. Hi ha una demanda clara per a cada tipus de producte". Un disseny millorat i uns preus més baixos són, segons Linde, els principals motius pels quals els clients trien els diamants fets en laboratori abans que els naturals.

Paradoxalment, tot i que Pandora posa l'accent en l'aspecte sostenible de la seva operació, la qüestió de l'impacte ambiental –i les condicions d'explotació laboral a les mines– no figura entre les cinc primeres preocupacions dels potencials clients, si més no dels adults de més de 40 anys. Amb tot, la sostenibilitat sí que seria rellevant per als mil·lennials i la generació Z. En aquest sentit, i malgrat el que assegura Pandora, un problema amb els diamants fabricats en laboratori és que poden consumir molta energia. De fet, entre el 50% i el 60% de la producció mundial es fa a la Xina, on es fabriquen amb un procés conegut com a tecnologia d'alta pressió i alta temperatura, que fa servir electricitat alimentada amb carbó.

Queda clar, doncs, que la perfecció no existeix, que només és un ideal o un somni. Ja ho deia també en la novel·la de Capote la Holly Golightly: "Si en la vida real podia trobar un lloc on em trobés com a can Tiffany, llavors compraria uns quants mobles i posaria nom al gat". Però, per regla general, s'havia d'acontentar amb mirar a través de l'aparador.