Les joguines sexuals no consolen, diverteixen

Les botigues eròtiques diversifiquen productes i ofereixen formació per acostar-se a nous públics

Una joguina sexual
Clàudia Frontino
28/03/2019
4 min

BARCELONAFugint de la concepció tradicional dels ‘sex shops’ i d’alguns estereotips que s’hi associen, les botigues eròtiques estan fent un canvi per adaptar-se a les necessitats de la clientela i opten per tractar la sexualitat amb normalitat. L’imaginari col·lectiu aboca a pensar principalment en aparadors foscos, llums vermells i enormes vibradors en forma de penis. Però hi ha molt més. A més, d'una àmplia gamma de joguines sexuals per a tots els gustos, graus d’experiència i models sexoafectius, també s’està apostant per oferir-hi tallers i activitats per complementar l’experiència i ajudar a trencar tabús.

Aparadors transparents i interiors ben il·luminats. Aquest és un dels principals canvis pel que fa a l’estètica de les botigues eròtiques. No és una casualitat, sinó que forma part de la voluntat d’acostar-se a un públic més ampli i de normalitzar la presència d’aquests comerços. “Cal suavitzar-ne l’aspecte per desvincular-les dels clàssics ‘sex shops’ en què tot recordava les pel·lícules porno convencionals”, explica Iraia Membrive, propietària de Vitae Store. Membrive va obrir Vitae a Gràcia amb l’objectiu de “deixar enrere els tabús i incentivar l’autoconeixement a través del cos i la sexualitat, des d’un enfocament natural i real”.

L'interior de la botiga de Gràcia

El mateix passa amb Amantis. Les seves responsables asseguren que hi ha qui encara se sorprèn quan entra a la botiga perquè, veient-la des de fora, no s’imaginen què hi ha dins. O amb Kitsch, considerat el primer ‘sex shop’ d’Espanya. Va obrir l’any 1978 i va suposar una revolució en el món de les joguines per a adults, però encara avui és un referent a Barcelona.

En el cas d’Amantis, a més de l’estètica, la localització de la botiga ha sigut important. En el moment de buscar local a Barcelona van descartar fer-ho a prop d’escoles o esglésies per no ferir sensibilitats, però, casualitats de la vida, van acabar instal·lant-se a tocar d’una escola bressol. “Patíem una mica, però al final resulta que tenim famílies de l’escola que venen a comprar boles xineses per a la recuperació de sòl pelvià o preservatius. Els fa molta gràcia que siguem a prop!”, assegura Marta Molas, responsable de comunicació d’Amantis.

El tabú de les joguines

Als prestatges s’hi poden trobar des de copes menstruals fins a objectes de descàrrega elèctrica per a qui practica BDSM, un conjunt de pràctiques sexuals i de relacions constituït pel 'bondage', la disciplina, la dominació i submissió i el sadomasoquisme. Això vol dir una àmplia gamma formada per ous masturbadors, lubricants, vibradors, preservatius, llenceria, espelmes per a massatges, arnesos, literatura... L’oferta és infinita i variada. Però rebre consells, informació especialitzada i atenció personalitzada és el que busca la gent. És un factor clau per ajudar a fer el canvi de xip i acostar-se a un públic heterogeni. “Ens arriben parelles heteronormatives, senyores que als 70 anys descobreixen els vibradors, joves que busquen la primera joguina, trios, gent que pregunta per poliamor... Venen perquè saben que reben assessorament”, diu Molas.

Un assessorament necessari en molts casos per la manca d’informació o educació rebuda, o la vergonya que fa parlar-ne amb naturalitat. “No hem rebut gaire educació sexoafectiva i el sexe és un tabú; per tant, les joguines també ho són”, afirma la psicòloga i sexòloga Elena Crespi. Aquest secretisme se suma a una terminologia poc encertada i desfasada en moltes ocasions. Crespi es mostra contrària a l’ús del terme 'consolador', per exemple, per referir-se a les joguines en forma de penis. Considera que les joguines sexuals no compleixen una funció de “consol” sinó que el seu objectiu és “divertir”.

Viure la sexualitat amb normalitat

“Vivim en una dictadura que ens diu com han de ser les relacions sexuals i la norma imperant és penetració amb obligatorietat d’orgasme, però la sexualitat ha de ser un joc, un descobriment”. Marta Villar, sexòloga i psicòloga, lamenta que el model sexual estigui obsolet i sigui poc realista. Villar aposta perquè l’educació sexual amb perspectiva de gènere sigui una realitat i així evitar “arribar als 30 sense saber què ens agrada”, afirma basant-se en les experiències d’alguns pacients que atén a la seva consulta. Crespi fa èmfasi també en la qüestió de gènere. “El model que tenim d’aprenentatge sexual és molt masclista i està molt centrat en el penis, en la quantitat d’orgasmes, i ens fa pensar que hem de ser sempre bons amants”, explica.

Pel que fa a la incursió a les joguines per descobrir i gaudir de la sexualitat, Crespi recomana començar per les més econòmiques i senzilles. “Gastar-se diners no és garantia d’èxit, cal comunicació també”, assegura. I no tot són fal·lus. La sexòloga recomana que les dones el primer que comprin sigui un vibrador d’estimulació externa, no un vibrador vaginal típic.

Diverses joguines sexuals en un aparador

Formació i diversió

A més de l’assessorament, el tracte personalitzat i una àmplia gamma de joguines, moltes botigues eròtiques han optat per oferir xerrades i tallers. Algunes són per parlar d’articles concrets i explicar-ne el seu ús, però la majoria són de temàtica diversa i oberts al públic general. Menstruació conscient, sexualitat durant la menopausa, iniciació al tantra, multiorgasme masculí i moltes altres propostes.

Assistir a alguna d’aquestes activitats és tota una experiència i les organitzadores recomanen provar-ho per normalitzar i compartir coneixements, dubtes i intimitats. La naturalitat ho és tot. D’entre dues i quatre hores, aquestes píndoles són una bona manera d’endinsar-se en el món de les botigues eròtiques i de trencar tabús. Sobretot perquè es fa amb professionalitat, mà esquerra i, fins i tot, amb un toc d’humor.

stats