Fotografia

Quan Joana Biarnés fotografiava els Rolling Stones a Madrid

Una exposició a la capital espanyola recupera el llegat de l'època en què la fotògrafa catalana es dedicava a la moda

El productor i músic Glyn Johns i Bill Wyman, de los Rolling Stones, a Madrid el gener de 1967.
Fotografia
6 min

MadridA Joana Biarnés (Terrassa, 1935 - Viladecavalls, 2018) se la recorda, entre moltes altres coses, pels seus reportatges fotogràfics socials i de denúncia. El cert, però, és que aquesta pionera insubornable del fotoperiodisme també va endinsar-se en altres mons, entre els quals el de la moda, les tendències, el glamur i les passarel·les. De fet, també va ser pionera, com a dona, pel que fa a la fotografia d'aquest sector.

Els primers passos en aquest camp els va fer a Barcelona. Anys més tard, però, va fer el salt a Madrid, on es va consolidar en el sector de la moda. És, precisament, a la capital madrilenya on ara una exposició fotogràfica comissionada pel català Josep Casamartina recupera part del material fotogràfic que Biarnés va elaborar entre els anys 1962 i 1972 al voltant d'aquest sector a Madrid. Malgrat que algunes de les fotografies ja han estat exposades en diferents punts de Catalunya, l'exposició que acull Madrid té una particularitat: "[L'exposició] va més enllà de la moda. He ajustat i canviat el discurs per explicar bé la història de Madrid", explica Casamartina.

Algunes de les fotos de la mostra.

El cert és que el recorregut fotogràfic no només permet conèixer com era aquell món, des dels dissenyadors fins als vestits passant per les models, sinó que també evidencia la ciutat. "La Casa de Campo, Chamberí, la Gran Via, el Rastro... surten molts indrets diferents de Madrid. Surt l'objecte del qual es parla [la moda] i els seus espectadors, però també la ciutat: l'urbanisme, l'arquitectura, els barris. És molt maca aquesta capacitat de crear [a través de la moda] un recorregut per la ciutat", desgrana Casamartina en una conversa amb l'ARA.

En canvi, el que el comissari ha volgut deixar en un segon pla i de forma intencionada són les "celebritats". "Les vaig deixar molt testimonials perquè és una altra faceta seva [de Biarnés] i jo aquí el que volia era donar una visió del vincle entre la Joana i la moda. Volia mostrar molt bé això, l'enfocament de la Joana i com disparava amb el cor", defensa Casamartina.

Joana Biarnés a l'estació d'Atocha a la dècada dels setanta.

Una secció pròpia

Biarnés comença a col·laborar amb el sector de la moda l'any 1959, quan la periodista Pilar de Alba, directora de la revista La Moda a Espanya li demana reportatges. Alhora, la dissenyadora Asunción Bastida li fa encàrrecs que s'acabaran publicant a revistes com Alta Costura, Lluna i Sol o Tèxtil. El salt important, però, el fa el 1963. Aquell any s'instal·la a Madrid i comença a treballar de forma regular al diari Pueblo, de bracet amb la periodista Rosana Ferrero. Totes dues són les encarregades de coordinar el suplement del dimecres dedicat a la moda. "El que és rellevant en aquest cas és que un diari es dedicava a la moda, i no una revista com a tal", destaca Casamartina.

És des d'aquest diari des d'on Biarnés "marca tendència". El fet és que ella no només s'ocuparia de disparar, sinó que en moltes ocasions també prenia partit sobre l'estilisme, l'elecció dels models i la temàtica. "Es va convertir en la cronista regular i sistemàtica de l'evolució radical que es va produir en la indumentària entre els anys seixanta i els primers setanta. Del classicisme de l'alta costura a la informalitat del prêt-à-porter", escriu el comissari sobre la trajectòria de Biarnés. "Un món més obert i més lliure", afegeix.

És aquesta "evolució radical", entre altres coses, el que el visitant pot observar durant l'exposició. Les primeres fotografies mostren una moda molt marcada per l'alta costura parisenca. Amb el temps, però, els aires "transgressors" de Londres marquen el compàs d'un sector que es comença a democratitzar. Aquest gir també marca l'espai on Biarnés fotografia. La catalana surt de les parets de les sastreries o fins i tot de les passarel·les i porta models i vestits al carrer, per exemple, al mig de la Gran Via, i els mostra de forma despreocupada i amb naturalitat, apoderant-se completament de l'espai.

Fotografia a la Gran Via de Madrid per a una editorial l'octubre de 1967.

De Tita Cervera als Rolling Stones

Malgrat que l'exposició no pretén posar el focus en les celebritats, no vol dir que no hi apareguin alguns noms coneguts. Quan Biarnés es trasllada a Madrid fotografia personalitats com Jackie Kennedy, Lola Flores, Julio Iglesias, Carmen Sevilla, Tita Cervera o Pilar Bardem.

"Ella s'hi integra. Va vestida com les models perquè fa un procés d'endinsar-se a l'alta costura. A vegades fa fotos que s'encarrega a ella mateixa, reportatges propis, i d'altres en què també surt", explica Casamartina. De fet, més d'una fotografia és el reflex a un mirall on apareix el que Joana veu en el moment i, per tant, d'ella mateixa. "Els reportatges i les editorials reflecteixen un empoderament femení que no era cap altre que el de la mateixa Joana, que ja des de molt jove va ser una dona emancipada amb un gran sentit de la llibertat", escriu el comissari.

Entre la llista de personalitats fotografiades també hi ha el productor i músic Glyn Johns, i també Bill Wyman, dels Rolling Stones, vestits pel dissenyador Juanjo Rocafort, molt influenciat precisament per la moda anglesa. De fet, és en una fotografia seva al Rastro on es veu més clarament el recorregut per Madrid. "La Joana era bastant trencadora", resumeix Casamartina.

L'amistat amb Paco Rabanne

D'altra banda, qui també pren protagonisme més enllà dels models són els dissenyadors. Carmen Mir, Antonio Nieto, que fins i tot li acaba fent el seu vestit de núvia, el qual també es pot veure a l'exposició, o Elio Barhanyer són només alguns dels noms més importants del món de la moda de qui Biarnés rep encàrrecs. Entre tots, però, en destaca un d'especial per l'amistat que acaba establint amb la fotògrafa catalana.

"La Joana té empatia amb la gent. Sempre acaben amics", recorda Casamartina. Amb qui més en profunditat li va passar això és amb Paco Rabanne (Guipúscoa, 1934 - Finisterre, 2023). El contacte amb Rabanne l'estableix a través del seu marit, periodista de la revista Paris Match, Jean Michel Bamberger.

L'amistat es comença a cuinar a la capital francesa, on Bamberger i Biarnés convencen Rabanne per obrir una botiga a Madrid, al carrer Serrano. Rabanne decideix fer el pas i malgrat que la botiga i els seus vestits són promocionats a través de les fotos de la Joana Biarnés, el negoci acabarà durant poc.

"Els vestits eren massa cars i extravagants per al Madrid de l'època", explica el comissari. Un dels vestits de Paco Rabanne que Biarnés fotografia està conformat per peces geomètriques de plàstic de colors units amb anelles metàl·liques de color platejat i que, de la mateixa manera que el vestit de núvia, també s'ha cedit temporalment a l'exposició.

Editorial de moda a Madrid l'any 1967.
Imatge d'un reportatge publicat al diari 'Pueblo'. Madrid, 1968.

Una obra "polièdrica"

Casamartina defineix l'obra de Biarnés com a "polièdrica". Reconeix que és "curiós" que la seva faceta vinculada a la moda sigui una de les que menys es coneixen, malgrat que és juntament amb la fotografia esportiva i la fotografia fixa per a pel·lícules una de les primeres coses que va fer.

Amb tot, el camí de l'exposició fins a veure la llum no ha estat fàcil. "Vaig començar a treballar en aquest projecte l'any 2008", recorda Casamartina. Aquell any Biarnés ja estava completament apartada de la moda i vivia a Eivissa. El 2013 es decideix rescatar del tot els negatius amb l'ajuda de fotoperiodistes i editors, així com de la Fundació Photographic Social Vision. "En algunes fotografies no hi posava el nom i ens costava arribar a saber si eren seves o no. Va ser gràcies als negatius, però molts s'han perdut, i també per les revistes en què va publicar", recorda Casamartina.

stats