“El David i la Chantal són els amfitrions ideals, de manera natural es converteixen en líders del grup”

A finals dels anys 70, el fotògraf Joan Fontcuberta va conèixer David Balsells i Chantal Grande. Va ser durant l’organització de les Jornades Catalanes de Fotografia, una cita que va sorgir de l’activisme d’una generació de fotògrafs que reivindicaven la fotografia creativa i d’autor com un art autònom i de gran valor cultural dins del sistema artístic del moment (museus, galeries, crítica i circuit editorial). “El David i la Chantal eren parella, havien fundat una galeria a Tarragona i van començar a assistir a les reunions que fèiem per organitzar les jornades”, relata el Joan.

Allà va néixer una amistat que va anar més enllà del món professional, i quan als anys 80 el David i la Chantal van inaugurar la primera exposició de la galeria, ho van fer amb una sèrie de fotografies de Joan Fontcuberta. “Era una sèrie que jo anomenava realisme escenogràfic, eren fotografies de llocs una mica enigmàtics. Jo venia del fotomuntatge i de l’alteració de la imatge, i en aquest cas vaig descartar a través de l’enquadrament determinats contextos que permetien llegir la imatge. Això feia que l’espectador es quedés enfrontat a situacions equívoques, a la poesia de no saber ben bé el que estaven mirant”, recorda.

Amb la fotografia com a nexe, l’any 1982 van celebrar la primera Primavera Fotogràfica de Barcelona. I van començar a viatjar plegats. “Als anys 80 Nova York era el paradís de la fotografia. A nosaltres, que veníem d’una situació paupèrrima, amb falta de galeries i edicions, ens enlluernava aquella efervescència: sortíem de la dictadura i allà vèiem el que estava passant al món”. Es trobaven també a Tarragona per dinar; a la Roca del Vallès, on viu Fontcuberta… O passaven uns dies a Arles, a França, on se celebrava el festival internacional de fotografia. “Ens vèiem molt sovint, en actes, conferències, exposicions”.

Fa dos anys les coses van canviar. “El David va tenir un ictus i va haver de posar la seva vida en pausa per centrar-se en la recuperació”. Ara es comuniquen més per WhatsApp i per correu, i de tant en tant es veu amb la Chantal. “Els admiro com a amics, però també com a parella. El David i la Chantal són els amfitrions ideals, són d’aquelles persones que de manera natural es converteixen en els líders del grup, i aconsegueixen que tothom en sigui partícip. Jo soc una persona de pocs amics, però les persones que considero amigues, ho són de veritat”, conclou. I el David i la Chantal són d’aquests últims.