Ioga, teràpia contra els traumes

Barcelona“Com una flor de nenúfar que, arrelada al fang, no es taca amb l’aigua del bassal. Els ioguis actuen sense comprometre’s amb el cos, la ment, la intel·ligència, ni tan sols els sentits. Sense interès pels actes en sí, duent-los a terme es purifiquen. El que desconeix aquesta pràctica i s’aferra al fruit dels seus actes es lliga a sí mateix i perd la pau suprema”. Aquest fragment del Bhagavadgita, text clau de la tradició hindú, suggereix el que transmet María Macaya quan hi parles. Ella, humil i somrient, ho negarà, conscient de les pròpies limitacions i del camí que encara té per recórrer i condicionada, també, per aquest anhel de perfeccionament que la motiva a seguir aprenent, escoltant, avançant. Després de tres dècades als Estats Units, l’Amèrica Central i Europa, fa cinc anys que viu a Barcelona, on ha creat la Fundació Radika per oferir un ioga específic per a persones que han patit un trauma.

Ioga informat

Sri Andrei Ram, un iogui contemporani, diu que “el ioga és un mètode artificial per portar l’ésser humà de retorn al seu estat natural”. Pràctica mil·lenària, s’ha estès en els últims 150 anys per tot el món, en especial a Occident, on ha acabat convertint-se en una modalitat gairebé omnipresent. Fins i tot les Nacions Unides, que van declarar el 21 de juny Dia Internacional del Ioga, afirmen que “difondre de manera més àmplia la informació relativa als avantatges que comporta practicar ioga serà beneficiós per a la salut de la població mundial”.

Ara bé, si no tothom és igual, si cada cos és un món amb múltiples paisatges, cal reconèixer que el ioga també ha d’adaptar-se a aquesta pluralitat. Quan això no passa i donem per suposat que el ioga, en general, va bé a tothom, en qualsevol circumstància i context, les contraindicacions poden ser greus. “A molta gent que pateix ansietat -explica Macaya- li diuen que faci ioga, però segons quin ioga pot empitjorar el seu estat. En una persona amb ansietat o depressió hi ha un problema al sistema nerviós. Si a una persona que pateix ansietat la posem en una classe de ioga hatha, que és molt lent, no podrà aturar la ment, tot el contrari, li continuarà a mil. I si a una persona amb depressió la posem en una classe de vinyasa, tampoc funcionarà. Per tant, les classes de ioga normals poden anar en contra del nostre sistema nerviós i causar-nos més ansietat, enlloc de treure’ns-la”.

D’aquesta constatació neix l’anomenat ioga informat, un mètode basat en estudis científics que es va desenvolupar a partir de la dècada del 1980. Atreta “per trobar quina era la millor manera d’oferir ioga perquè fos realment una teràpia complementària”, Macaya va estudiar amb els pioners, al Justice Resource Institute de Massachusetts, on es treballa amb tot tipus de persones que han patit traumes (una guerra, violència de gènere, malalties mentals...): “Es diu ioga informat perquè estem informats sobre el trastorn mental i coneixem els efectes que té sobre el cos i la ment i donem tècniques que complementin la teràpia”. Quan va arribar a Barcelona tenia clar que volia implantar aquest mètode, desconegut a casa nostra: “A diferència dels Estats Units, aquí no es parla gaire del trauma, fins i tot fem servir la paraula amb superficialitat. Però si entens el trauma, entens molts dels seus resultats, com la depressió, l’ansietat o l’addicció. Per això vaig iniciar la Fundació Radika. És una fundació perquè vaig decidir que no volia guanyar diners amb la manca de salut dels altres. Prefereixo reinvertir per guanyar més salut mental. Intentem no dir que no a ningú”. Especialment activa des de fa uns mesos, la fundació, d’una banda,2 ofereix aquest ioga informat a persones i entitats socials que treballen amb gent que ha patit traumes i, de l’altra, imparteix formació a professionals, en especial a professors de ioga. “Em va sorprendre que quan anunciem els cursos en pocs dies ens quedem sense places i tenim llistes d’espera. La resposta dels professionals és molt bona”, explica Macaya.

Teràpia complementària

El primer que cal tenir en compte, com bé assenyala la seva fundadora, és que els professionals de Radika no són psicòlegs, sinó professors de ioga, cosa que és un complement a la teràpia: “Quan has patit un maltractament, una violació o un càncer, hi ha una desconnexió amb el cos i, per tant, si una teràpia no inclou el cos tindrem una part important que no està sent tractada. Per això oferim un ioga purament corporal, on es pugui connectar amb l’aquí i l’ara. L’ansietat és una preocupació pel futur, la depressió et fa pensar en el passat, amb el trauma estàs escapant-te del que et va passar o tornant-hi reiteradament. El ioga, en general, és molt més, però el més eficaç com a teràpia complementària és quedar-te amb les sensacions corporals. Tot i que té moltes etapes, els estudis demostren que per a aquest tipus de ioga és millor quedar-nos en la primera, que és l’aquí i l’ara. Per a la majoria és el més senzill. Les persones amb addiccions, per exemple, s’han de quedar a l’aquí i l’ara, perquè l’addicció és precisament una fugida. El que per a nosaltres és meditació per a elles, si no estan preparades, pot ser de nou una escapada semblant al que els estava donant l’addicció. Per això, en una relaxació amb persones amb trastorns o addiccions em quedaré amb el cos -sentiu els dits dels peus i relaxeu-los-, no faré mai allò d’imaginar-nos que estem plàcidament en un prat, perquè en addiccions és justament el que busquen fer: la raó per la qual es droguen és anar-se’n fins aquell prat verd. O a algú amb un trauma no el farem meditar, perquè si tanca els ulls tornarà a visualitzar el que li va passar. Per això cal construir un espai de confiança (no tanquem portes, no ens quedem a les fosques ni posem música) per treballar la solidesa i l’arrelament a l’aquí i l’ara. Deixarem també que cadascú triï la postura que li va millor i així, a poc a poc, s’anirà reconnectant amb les seves necessitats i, a la vegada, s’empoderarà”.

Com el nenúfar que destaca entre el fang, Macaya somriu, convençuda: “Cal tenir molt present com afecta el trauma a la ment i al sistema neurofisiològic per, a través del ioga, complementar una teràpia”.