Intervencions estètiques amb 20 anys: el boom dels retocs també arriba als joves

BarcelonaPell llisa, llavis gruixuts, pestanyes quilomètriques i pòmuls marcats. Així és com veiem el nostre rostre si utilitzem el filtre Ariel que ens ofereix Instagram. Un filtre que ens rejoveneix o embelleix amb precisió, creant una imatge irreal, però amb molta versemblança; una trampa mental que enganxa i ens fa veure en temps real com seríem si modifiquem algun tret del nostre físic. Si a això li sumem que influencers publiciten a través de les xarxes socials els tractaments de medicina estètica que s'han fet, el còctel està servit: aconseguir una mirada més oberta, uns llavis més inflats o els pits desitjats, sembla ben fàcil.

"Les xarxes socials i la influència de la imatge en la nostra societat són el principal motiu que explica l'auge de la medicina i la cirurgia estètiques", explica Ana Margarita Torres, presidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SCCPRE). Una focalització en la importància del nostre aspecte físic que Andrea Arroyo, psicòloga clínica i nutricionista, també constata en consulta. "La pandèmia i les xarxes socials van propiciar que estiguéssim molt més exposats a la nostra imatge. Això ha influït en que se li doni una sobre importància al nostre físic i se'n deriven costums preocupants, com les rutines de skincare en noies de 15 anys”, explica Arroyo.

Les dades reflecteixen el culte a la imatge i, de retruc, a la cirurgia i la medicina estètiques. Segons xifres de l'últim informe elaborat per la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME), la meitat de la població espanyola es va sotmetre a algun tractament de medicina estètica al llarg de l'any passat. Segons dades del mateix organisme, l'any 2021 es van realitzar prop de 900.000 procediments a l'Estat Espanyol. Pel que fa a la cirurgia plàstica, es van registrar 204.000 intervencions.

Pressió estètica

La medicina estètica és la disciplina que fa procediments mèdics no quirúrgics i menys invasius per millorar l'estètica. Una branca que cal diferenciar de la cirurgia plàstica, que suposa hores de cirurgia, comporta majors riscos i agrupa als cirurgians plàstics (els únics metges que poden fer una operació estètica que impliqui intervenció quirúrgica).

Les dones s'operen i es retoquen més que els homes: el 85% passa per quiròfan, enfront del 15% que són homes. Pel que fa als tractaments estètics, el 69% són dones i el 31% són homes. El motiu? La pressió estètica, una forma d'opressió. Si bé també afecta els nois, és cert que les dones són les qui més en reben, ja que aquesta pressió estètica va acompanyada del masclisme. Aquesta, és present en la vida de la dona al llarg de tot el seu cicle vital i afecta l'autopercepció d'una mateixa, a la salut física i mental, a la despesa i a les relacions socials i sexoafectives. A més, té un impacte diferent en funció de l'edat, el color de pell, la capacitat, l'expressió i identitat de gènere o la normativitat del cos.

"S'ha fet negoci de la pressió estètica i al darrere hi ha una indústria alimentària, farmacèutica i cosmètica molt potent", explica la psicòloga Arroyo. En aquesta direcció, afegeix que "en consulta identifica aquesta pressió estètica en noies cada vegada més joves que tenen conseqüències psicològiques molt importants".

La sabadellenca Adriana Garcia, de 21 anys, es va sotmetre a una reducció de pit amb disset anys. Una operació que, segons explica, va venir motivada "per un gran complex que tenia amb els seus pits, que li condicionava la seva relació amb el menjar, en tenir relacions sexuals i era l'arrel de tots els meus problemes". Tot i que la reducció mamària li va generar "un canvi abismal quant a seguretat", reconeix que "la pressió estètica hi va jugar un paper clau". "Si hagués crescut amb un model de noies amb pits més grans o caiguts i on s'hagués parlat de diversitat corporal, segurament tot hauria estat diferent", afirma Garcia.

La influència de les xarxes socials

L'edat de fer-se el primer retoc estètic també ha baixat. Deu anys enrere, l'edat mitjana dels pacients que se sotmetien a un tractament per primera vegada era de 35 anys, però segons dades de la SEME, l'any 2021 l'edat per fer-se el primer retoc a Espanya va baixar a 20 anys. Un fet que des de l'organització atribueixen a "l'ús de xarxes socials, la possibilitat d'usar filtres i l'aparició d'aplicacions que han permès canviar les formes del rostre i han contribuït a generar noves necessitats en pacients joves".

Marina Expósito, de 24 anys, va acudir a una gran cadena d'estètica per a injectar-se àcid hialurònic als llavis atreta per "una oferta que reduïa el cost del tractament". Tot i que l'oferta econòmica de la clínica va precipitar la decisió, els filtres i les xarxes van ser el caldo de cultiu. "Vaig estar influenciada per les xarxes socials, perquè veia noies que s'ho feien i estaven molt contentes amb el resultat; també pels filtres que m'augmentaven els llavis i m'agradava com em veia", explica.

En un context de democratització de la cirurgia i la medicina estètiques, l'intrusisme laboral és un dels principals problemes del sector. Segons conclou l'últim informe de la SEME, "el desconeixement entre la població sobre el que implica la medicina estètica provoca un elevat intrusisme que posa en risc la seguretat dels tractaments i desprestigia la credibilitat del sector". En paraules del cirurgià plàstic Ivan Mañero, "cal conscienciar a la societat que la medicina i la cirurgia estètica no és anar-se a fer les ungles, tal com han venut aquests últims anys grans empreses". Per aquest motiu, manifesta "que entre tots hem d'exercir una responsabilitat, educar a l'opinió pública i pressionar als governs per tal de regularitzar-ho per mitjà de la llei Sara". Justament aquesta setmana, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) des de la secció de metges d'estètica han elaborat un material gràfic informatiu on s’especifiquen quins són els deu tractaments estètics més habituals que han de ser realitzats per metges col·legiats, una idea que s'emmarca en la campanya global contra l'intrusisme que aquest any han engegat des del COMB.

La llei Sara va tenir com a detonant la mort de Sara Gómez el gener de l'any 2022. Gómez tenia 29 anys i es va sotmetre a una liposucció per un cirurgià cardiovascular sense l'especialitat de cirurgià plàstic. Dies després de l’operació, la pacient va morir a causa de les greus lesions que li va provocar la intervenció. Un cas d'intrusisme laboral que va posar damunt la taula el que els professionals feia anys que reclamaven: més i millor control per tal d'acabar amb l'intrusisme i les negligències mèdiques en la cirurgia estètica.

El cas de Sara Gómez no és aïllat i segons afirmen des de la SCCPRE, una de cada nou operacions d'estètica que tenen lloc a l'estat espanyol són practicades per personal sense la titulació adient. Una problemàtica que parteix del buit legal. Tal com explica el cirurgià Mañero, "tot metge amb el títol de metge pot fer el que vulgui, l'única cosa que no pot dir és que té el títol en l'especialitat" i, afegeix, "que la llei Sara hauria de marcar un abans i un després". Aquesta norma, que s'aplica des del passat 22 de setembre, estableix l'obligatorietat a les clíniques d’estètica d'exigir la formació de cirurgià plàstic i legisla sobre on se circumscriu l'especialitat.

Segons expliquen els professionals del sector, dir que no a una operació és quelcom habitual i tal com detalla la presidenta de la SCCPRE, "també cal regular a tots els fons d'inversió i grans capitals que inverteixen en estètica", ja que "és cabdal que els professionals que fan els tractaments tinguin una part humana i ètica que prevalgui per damunt l'econòmica i mercantil".

Per tant, acudir a professionals especialitzats en la matèria és fonamental. "Moltes vegades has de dir que no i s'ha de fer saber que qualsevol cosa que et fas deixa una empremta i pot tenir conseqüències en el futur", explica la doctora Torres. Un aspecte que l'Adriana Garcia va trobar a faltar quan sent menor d'edat es va sotmetre a una reducció de mama. "Tot i que em van advertir dels possibles riscos és cert que no li van donar gaire importància, i anys més tard em vaig assabentar que la majoria de noies que es fan aquest tipus d'operació no poden alletar en un futur", recorda Garcia.