Disseny

Tres botigues i un llibre per a amants del disseny

Pilma fa 50 anys, arriba la botiga del DHub i Disssseny omple un buit en els mobles d'autor sota demanda

La botiga Pilma de l'avinguda Diagonal
5 min

BarcelonaEn el tram de la Diagonal de Barcelona que va entre el Cinc d'Oros i Francesc Macià hi ha una quarantena de botigues de mobles i complements de la llar. La pionera i la que atret les altres, Pilma, acaba de fer cinquanta anys com un dels establiments que contribueixen a fer que Barcelona sigui una ciutat més singular. La primera botiga la van obrir al carrer València l'any 1974, i la de la Diagonal, el 1987. Actualment, l'empresa és una cadena de set botigues de mobles, il·luminació i maletes amb altres botigues a Madrid, on en tenen dues, i Marbella, on n'hi ha una. I tot plegat sense perdre les arrels: a l'aparador de la botiga de la Diagonal reten homenatge a Miguel Milá amb una selecció de les seves làmpares produïdes per Santa & Cole. "Pilma és una empres familiar, tota la família ens hi hem ficat i hem lluitat", afirma Ricard López, el fundador de Pilma juntament amb la seva esposa, Magda Barceló (1932-2024) en un curtmetratge documental de Poldo Pomés realitzat amb motiu de l'aniversari. De fet, el nom de Pilma ve d'unir les dues primeres síl·labes de "les dones més importants" de López: la seva mare, que es deia Pilar, i la seva dona.

Ricard López és d'origen aragonès: el seu avi, Domingo, i la seva mare van venir a Barcelona amb els cinc fills per buscar una vida millor. Es dedicava a restaurar mobles que trobava pel carrer, i després els venia als Encants. El seu fill va obrir un taller d'ebenisteria al carrer Llançà que ara és l'outlet de Pilma, i quan Ricard López se'n va fer càrrec, va fer el mobiliari d'oficina conegut com a moble americà i es va convertir en el rei dels armaris amb les portes corredisses. Però tenia el cuquet de fer alguna cosa més, i va dedicar un petit espai a vendre mobles de catàleg. I, finalment, va fundar Pilma. Però no va fer-ho a Barcelona, sinó a Roses, d'on provenia la seva esposa. Va ser així perquè va detectar una oportunitat de negoci en els turistes que s'havien comprat un apartament a la localitat i l'havien de moblar. En les fotografies de l'època ja es poden veure mobles de dissenyadors i arquitectes coneguts del moment, com el mateix Milá i Josep Antoni Coderch. "Disseny, disseny i disseny. El disseny va ser el nostre principi de sempre. Es tracta de no claudicar mai per comprar una cosa perquè sigui comercial, sinó perquè sigui de disseny i té un preu adequat -subratlla López-. El tren passa una vegada. Si t'hi animes, si tens ganes i empenta, agafa'l, perquè si no l'agafes tu segurament l'agafarà un altre. I això ens ha anat passant moltes vegades a la vida", afirma Pau López Barceló, directiu al capdavant del negoci juntament amb el seu germà Ricard.

Pau López recorda que quan anaven de vacances, a més de monuments, visitaven botigues de mobiliari i disseny per pensar què més podien fer. "Soc un apassionat, estem connectadíssims amb el negoci", subratlla.

Mobles per a quan un aconsegueix consolidar-se

A més de Santa & Cole, entre les marques que donen identitat a Pilma hi ha, també, Marset i Bover, també conegudes per les seves làmpares; i la marca basca de mobles Stua, també familiar. Així mateix, la marca nòrdica Timeout, coneguda per una butaca que adopta mil i una posicions. Però sobretot hi ha els mobles propis que Pilma produeix a Indonèsia. "Nosaltres podem entrar a casa en el moment que mentalment has pogut establir-te i tens una feina estable que et pot donar recursos. Nosaltres no tenim la capacitat de solucionar-te el moment, com ho fan els mobles d'Ikea, sinó que intentem solucionar-te la vida quan t'estableixes d'una forma més definitiva", adverteix Pau López.

La col·lecció de gerros 'Posmo', dels arquitectes Aureli Mora i Omar Ornaque (AMOO)

Un homenatge al disseny català clàssic, i també a l'actual

Els arquitectes Aureli Mora i Ornaque (AMOO) són dos dels professionals de les noves generacions que tenen més estima pels seus predecessors, com han demostrat amb la web endegada pel COAC Arquitecturacatalana.cat i el projecte Entre l'Agressió i l'Oblit. I al mateix temps, Mora i Ornaque són dos creadors inquiets i juganers que han convertit alguns dels edificis postmoderns més icònics en una sèrie de gerros impresos en 3D. Tots dos vessants apareixen a la seva nova iniciativa, Disssseny, "la plataforma de venda online i arxiu divulgatiu que ret homenatge als dissenys de producte català", com afirmen ells mateixos.

Disssseny ha arrencat amb una trentena d'objectes, des d'un petit gerro dels mateixos Amoo que costa 35 euros fins a la tauleta auxiliar d'ells mateixos, Molde(t)able (2.655 euros), fruit de jugar amb la forma de les típiques motllures; i una altra taula amb un reguitzell de potes molt fines, Ttttable, de l'estudi Maio (2.200 euros). En el terreny de la il·luminació, un altre dels dissenys més destacats és el llum de taula de neó Bellavista, d'Álvaro Carrillo, Lluís Alexandre Casanovas i Paula Currás (755 euros), concebut per al conegut habitatge projectat per Casanova Real Estat Boom House.

Per a Mora, Disssseny no és una editora, sinó "un catalitzador i altaveu de dissenys sense sostre", sorgit, a més, per omplir un buit en el mercat. "Actualment, el món del disseny de producte es mou entre peces de llarga tirada produïdes en sèrie per editores de mobiliari tradicionals o peces úniques de procés artesanal més aviat vinculades a la galeria d’art. Disssseny aspira a ubicar-se en aquest buit de mercat entre aquests dos mons, exercint com a plataforma de venda i difusió d’objectes i mobiliari realitzats per dissenyadors i productors locals, fabricats sota demanda i entregats directament al client -afirmen els dos arquitectes-. La selecció de peces i d’autors és oberta i viva, amb els ulls posats sobre noves propostes, però també sobre peces que, per algun motiu, han quedat històricament fora de catàleg i de producció", subratllen.

La part dedicada al negre de la nova botiga del DHub

La botiga del DHub i el Museu del Disseny de Barcelona s'ha fet esperar. Gairebé coincidint amb el desè aniversari de l'equipament, el 29 d'octubre va obrir les portes la DShop, un establiment amb façana a la plaça de les Glòries on els visitants poden trobar alguns dels objectes de la col·lecció del museu, el marxandatge del DHub i les publicacions del Museu del Disseny - DHub, llibres de disseny, objectes de disseny i d’autor, obra gràfica, fotografia i joies. Així mateix, souvenirs, mapes i llibres sobre Barcelona. Un dels trets distintius d'aquesta botiga és que els objectes estan organitzats per colors, cosa que genera diàlegs insòlits entre ells. "La DShop formarà part dels serveis que ofereix el DHub, juntament amb la preservació de la col·lecció, les exposicions o els programes públics -afirmen des del centre-. Oferirà al visitant productes únics i inspiradors. D’aquesta manera, contribuirà a millorar l’experiència del visitant i reforçarà la marca del DHub", expliquen les mateixes fonts.

La DShop és una nova botiga de la Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, coneguda com laCapell, i se suma a les que hi ha al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), la UPC, el Palau de la Música, la Casa Vicens i ara el DHub. La Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell la va fundar el 1977 un grup d’arquitectes col·legiats catalans i balears per poder disposar d'una bona llibreria d’arquitectura i una papereria especialitzada. I després de més de 40 anys d'activitat, en els últims anys també s'han obert al gran públic.

Un reguitzell de càntirs dissenyats per l'arquitecta Carme Pinós
Tots els dissenys de Carme Pinós en un llibre

L’arquitecta Carme Pinós sovint ha parlat dels seus edificis com si fossin arbres, per la importància que dona a l’estructura i la potència expressiva que pot tenir. Aquesta mateixa idea sovint l’aplica als seus dissenys, com es pot veure en el llibre que els dedica Ediciones Asimétricas, titulat Diseño Estudio Carme Pinós, editat per l'arquitecta Mónica Alberola. Alguns objectes són fruit de jocs, com el càntir d'Argentona del 2022; mentre que uns altres Pinós els pensa per completar els ambients dels seus edificis, entre els quals hi ha les taules del restaurant del CaixaForum de Saragossa. En qualsevol cas, tots ells reflecteixen com Pinós i els seus col·laboradors aconsegueixen trobar solucions senzilles i pràctiques als problemes que es plantegen. La publicació del llibre coincideix amb una exposició d'alguns d'aquests mobles i objectes a la galeria Mínimo de Madrid fins a final de mes.

stats