La fusta, el material que connecta una cullera del neolític amb una làmpara de Coderch

BarcelonaA primer cop d’ull, costa d’establir la connexió entre un cullerot del neolític i unes sabatilles creades pel dissenyador britànic Jasper Morrison. O entre un teler de l’època dels ibers i un llum de suspensió de José Antonio Coderch. O entre un clavicèmbal profusament decorat de la primera meitat del segle XVIII i una senzilla cadira d’Antoni de Moragas. Però la materialitat d’aquests objectes tan dispars sorgeix del mateix lloc: del bosc, en general, i dels arbres, en particular. Ja siguin roures, pollancres, boixos, alzines, pins, teixos, aurons o materials derivats com el tàblex microperforat o el teixit de suro laminat. Tots aquests objectes parlen un mateix llenguatge, que es pot resumir en cinc lletres: fusta. Un material noble que, durant dècades i sota el mantra Plastic is fantastic, va quedar relegat a un segon pla i que ara moltes veus reivindiquen com una eina imprescindible per garantir la salut del planeta.

Aquesta vindria a ser la columna vertebral de Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, la nova i ambiciosa exposició del Museu del Disseny de Barcelona, que es pot visitar fins al 22 de gener del 2023. Comissariada a quatre mans per Martí Boada –científic mediambiental i geògraf– i Pilar Vélez –historiadora de l’art i directora del museu–, Toquem fusta! s’estructura en tres àmbits ben diferenciats que han permès l’exhibició de més de 400 peces. A través d’elles també es pot resseguir el paper que ha jugat la fusta en l’evolució cultural dels humans: el punt de partida serien les llances d’avet de Schöningen –datades en uns 300.000 anys i que representen l’artefacte de fusta més antic localitzat fins avui– i el punt final l’habitatge MHM (Mòdul Habitat Mediterrani), un prototip de casa de fusta de 90 metres quadrats que respon a tots els criteris de sostenibilitat i economia circular exigibles a un disseny del 2022.

La vida al bosc

“Vaig anar al bosc perquè volia viure deliberadament; per afrontar només els fets essencials de la vida [...]. I no, quan anés a morir, descobrir que no havia viscut”. L’escriptor i filòsof Henry David Thoreau –que va viure durant més de dos anys en una cabana construïda per ell mateix a la riba del llac Walden– és considerat un dels primers activistes mediambientals de la història. Aquesta fascinació pel bosc també és la porta d’entrada al primer àmbit de Toquem fusta!, amb la instal·lació d’una gran estructura arbòria de Daniel Ibáñez, Vicente Guallart i Bruno Ganem de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). No en va, els arbres –considerat el disseny més antic del món– han estat la font de subministrament primigènia dels humans: per menjar-ne els fruits, per aprofitar-ne la llenya, per resguardar-se i també per crear multitud d’objectes quotidians com els que aquí s’exposen: una forca de lledoner, una escombra, un cove de vímet i canya... Una vasta cronologia sobre cimeres, tractats internacionals i declaracions d’emergència climàtica de Martí Boada alerten també sobre el maltractament a què els humans sotmeten la natura.

Evolució humana

Caçar, sembrar, cobrir-se, alimentar-se. En temps immemorials, dur a terme aquestes accions implicava l’ús d’objectes concrets: seria el cas de les llances d’alta precisió, dels pals cavadors i altres eines agrícoles per treballar la terra, dels petits telers domèstics o dels recipients per emmagatzemar el menjar i altres estris de cuina per a manipular-lo: espàtules, pales, cullerots... El segon àmbit de l’exposició fa un seguiment històric i cronològic dels objectes de fusta –i també de suro– que han marcat un punt d’inflexió en l’evolució humana. Això també inclou la invenció de la roda, els mobles –es pot veure des d’una porta de dos batents de la Casa Batlló de Gaudí a una pastera on s’amassava el pa– i els avenços estètics i pràctics que va comportar la torneria personificats en les cadires Thonet i en els mànecs de les brotxes d’afaitar.

També val la pena aturar-se a l’apartat dedicat a la construcció d’una rèplica d’un balener basc que el 1565 va naufragar a la costa del Canadà i que s’ha convertit en la millor font de construcció naval del segle XVI.

Un crit d’esperança

Si el segle XIX va ser el de l’acer, i el segle XX, el del formigó, el segle XXI hauria de ser el de la fusta, sobretot en el sector de la construcció. Això és el que ja fa temps que reivindiquen moltes institucions que treballen per una arquitectura més humana i més sostenible. Aquest també és el fil conductor del tercer i últim àmbit de l’exposició, que gira entorn de la bioeconomia i la sostenibilitat. Tot i una breu passejada per l’arquitectura de fusta dels segles XVIII al XX, totes les mirades les atrapa el prototip de l’habitatge HMH, construït amb fusta, suro i palla, tres materials amb altes capacitats aïllants i que garanteixen la bona salut dels que l’habiten. I com vestir aquesta innovadora casa de fusta? Una bona pista és fixar-se en l’acurada selecció d’objectes i mobiliari de les últimes dècades del segle XX fins a l’actualitat que conjuguen fusta (o suro) i bon disseny. Entre moltes altres, es pot contemplar una cadira d’Alberto Lievore, una taula baixa de Rafael Oliva Serra, una planxa de surf de Garrett McNamara, el llum de Coderch, un flascó de perfum d’André Ricard, joguines de fusta de Grapat... Aquesta immersió en el món de la fusta –que combina etnografia, disseny, arquitectura i sostenibilitat– acaba amb un espai de coneixement i experimentació que vol convidar els visitants a reflexionar sobre les mil i una possibilitats d’aquest material que ens regala la natura.