Instagram: la ruïna dels millors destins?

BarcelonaAgafeu una foto del viatge que vau fer fa 15 anys i compareu-la amb una del destí que vau visitar l’any passat. Segurament la trobareu més bonica, i no només per la millora de la qualitat tècnica. Si una cosa bona tenen les xarxes socials, i concretament Instagram, és que ens han 'obligat' a treballar més les imatges. Ja no compta un “Posa’t davant de la Torre Eiffel. 1, 2, 3, Lluííís” per tenir un record. Ara busquem una imatge autèntica, única, amb un bon enquadrament i una composició perfecta perquè, sobretot, quan la pengem a Instagram, aconsegueixi molts ‘likes’.

És indiscutible que Instagram és un gran aparador per al sector turístic, que l’utilitza molt més que altres motors econòmics. A Instagram hi ha 424 milions de fotos amb el 'hashtag' #travel, una xifra que gairebé s’ha duplicat en un any. “El turisme ha de vendre imatges i Instagram és una plataforma ideal per als destins”, considera Ricard Santomà, degà de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi de la Universitat Ramon Llull.

¿Però n'hi ha prou amb la força dels ‘influencers’ per posar de moda un destí? “Com que les xarxes socials pertanyen als usuaris, als turistes, és possible que, amb l’objectiu de poder compartir la seva experiència turística única amb els seus seguidors, hagin contribuït a potenciar en excés un recurs turístic puntualment”, considera Enric López, director del màster oficial de direcció d’empreses turístiques del Campus Internacional de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT - Universitat de Barcelona. “Hi influeixen d’una manera relativa, però sí que hi ha algunes destinacions que s’estan posant de moda i que estan atraient turistes gràcies a Instagram, però també a les sèries i a les pel·lícules, que potser tenen fins i tot una mica més d’influència que les xarxes”, puntualitza Santomà. “Són llocs que tenen un ressò viral a la xarxa, i molta gent es veu induïda a anar-hi per la seva singularitat i potencialitat paisatgística”, considera Daniel Imbert-Bouchard, investigador i professor de turisme i territori del Campus Internacional de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT - UB.

Però, tot i la força de promoció de la xarxa social, els experts no consideren que Instagram massifiqui un destí ni l’arruïni. “La destinació per promocionar-se no només utilitza aquest mitjà, hi ha molts factors que hi influeixen”, considera Santomà. “Si alguna cosa pot destruir les destinacions, abans serà el mateix impacte de l’activitat turística global i la seva empremta ecològica, la qual se situa ja per sobre de 5.000 milions de tones mètriques”, afegeix López.

El que és indiscutible és que quan l’afluència de gent s’incrementa, al destí s’hi creen unes problemàtiques que fins llavors eren inexistents. “Però és més una qüestió de civisme i de responsabilitat quan es viatja que no pas una qüestió inherent al fet turístic”, considera Imbert-Bouchard. Desequilibris mediambientals, conflictes veïnals i actituds poc respectuoses són els principals problemes que s’han detectat als sis destins que Instagram ha ajudat a posar al mapa i que analitzem a continuació.

Oia (Santorini, Grècia)

Aconseguir una foto de les cúpules blaves d’Oia o de la posta de sol sobre les cases construïdes a la caldera de Santorini és un ‘like’ assegurat. Els destins que es fan famosos a Instagram “es caracteritzen per tenir un gran impacte visual i força fotogènica”, explica Imbert-Bouchard. Santomà considera que aquesta illa grega “ja estava de moda, però que Instagram l’ha acabat de convertir en un lloc on tothom vol anar”. La principal problemàtica és la convivència amb els veïns, que han hagut de posar cartells a casa seva, demanant als turistes que no s’enfilin a les cúpules.

Pura Lempuyang (Bali, Indonèsia)

Si busqueu a Instagram l’etiqueta #puralempuyang (gairebé 30.000 fotos), veureu milers de fotos gairebé idèntiques. Les portes d’aquest temple balinès amb el volcà Agung al darrere eren gairebé desconegudes fins fa 2 anys, quan algú va voler fer una foto artística creant un reflex amb l’ajuda d’un mirall (sí, contràriament al que sembla, no és el reflex de l’aigua). Actualment, un local cobra un preu simbòlic per fer la mateixa foto a les desenes de turistes que fan cua de més d’una hora per poder penjar la imatge a Instagram. “La necessitat de reproduir el que altres han fet abans caracteritza el comportament de l’ésser humà, que l’empeny a consumir i experimentar activitats idèntiques als seus referents”, explica Imbert-Bouchard.

Rue Crémieux (París, França)

Si a Santorini posen cartells, aquí els veïns han demanat a l’Ajuntament prohibir l’accés al carrer als centenars de turistes que hi passen cada dia sense respecte. Aquesta via de cases de colors ja és a les rutes de la majoria de turistes que visiten París. Ioguis que es fan foto envaint els portals dels veïns o ‘influencers’ que arriben al carrer amb una munió de fotògrafs. “És el mateix que passa en alguns barris de Barcelona, on hi ha conflicte entre els habitants i els turistes perquè no s’ha calculat bé la capacitat de càrrega que pot absorbir una zona i l’excés de turistes provoca el malestar”, explica Santomà. A París els mateixos veïns han creat el compte @clubcremieux per denunciar els comportaments irrespectuosos. L’etiqueta #ruecremieux ja acumula més de 36.000 imatges.

'Platja de les crispetes' (Fuerteventura, Canàries)

“Això no és una #popcornbeach (més de 1.000 fotos), sinó una platja feta d’algues calcàries fossilitzades (rodòlits) que té molts anys i que ajudarà a formar les platges del futur”. És el missatge que va posar el compte de l’Ajuntament de La Oliva, després de detectar que la seva famosa platja estava patint un espoli per culpa de la popularitat que havia adquirit a través d’Instagram. “És un problema que va més enllà del turisme, és mediambiental. Les Canàries, que, a més, viuen de la natura, hauran d'implementar polítiques de control de turistes com ja s’ha fet a la 'platja de les catedrals' de Galícia, on es deixa entrar un nombre màxim de turistes per dia”, proposa Santomà.

Txernòbil (Ucraïna)

Aquest és un clar exemple en què, a més d’Instagram, la sèrie de la HBO ‘Chernobyl’ ha catapultat el destí. Amb més de 300.000 fotos amb el 'hashtag' #chernobyl, les visites a la zona afectada per l’accident nuclear més gran de la història s’han multiplicat en els últims mesos. El problema, un cop més, és la irresponsabilitat. En aquest cas, per fer-se fotos sense respecte a un lloc on fa 30 anys va passar una desgràcia i van morir milers de persones. “És un comportament adolescent. El fet d’estar fora de casa sembla que et doni més impunitat i que les normes no siguin tan importants”, explica Santomà. És un problema que també s’ha detectat en altres llocs sensibles com el monument de l’Holocaust a Berlín o el camp de concentració d’Auschwitz.

'Muntanya dels set colors' (Perú)

Amb més de 130.000 fotos etiquetades amb #rainbowmountain, gairebé s’ha convertit en un destí imprescindible per a tots els viatgers que arriben al Perú i volen presumir a Instagram. Realment, la muntanya sembla un arc de Sant Martí, però el que no expliquen els que la pengen a la xarxa social és que, en molts casos, l’han retocat. “Un mal ús de les xarxes, amb fotografies trucades o manipulades, pot causar un efecte negatiu en la destinació, no tant per la massiva afluència de turistes com per la decepció en l’expectativa generada”, considera López. El cert és que els colors intensos d’aquesta muntanya depenen molt del temps i la llum del dia que s’hi va.