Per què ens incomoda parlar de diners amb els amics?
Les disparitats econòmiques amb el nostre entorn poden generar malestar i sentiments negatius, tot i que conversar-ne pot ser beneficiós
Nova York"Estic buscant ofertes per comprar una casa. Quant pagues tu d'hipoteca?", em va preguntar una vegada un amic. Ràpidament, es va tapar la boca amb la mà. "Ho sento –em va dir–. Soc un maleducat".
A molts de nosaltres ens van ensenyar des de petits que els diners són un dels pocs temes –com la política, el sexe i la religió– que has d'evitar en una conversa. No has de presumir de quin és el teu capital net ni has de revelar el teu salari als col·legues. Has d'evitar preguntar als teus amics sobre la renda, tot i que això t'ajudi a posar en perspectiva el teu pressupost. A cada oportunitat, ens desaconsellen parlar de diners. Però si vols solucionar la teva situació financera és necessari parlar-ne.
"Per a les persones és difícil parlar de diners perquè no hi ha un estàndard real establert per mesurar els paràmetres financers", diu McLay, una exassessora financera. "Crec que parlar amb els amics sobre la teva situació financera és essencial per trencar el tabú al voltant dels diners", assegura. Com més còmodes ens sentim parlant obertament de temes com plans de jubilació, préstecs i plantejament de pressupostos amb els col·legues, més gran serà l'oportunitat d'aprendre junts. "Com més discutim les nostres situacions i les acceptem o treballem per millorar-les, la nostra relació amb els diners serà més saludable", afegeix McLay.
Per exemple, si aquest mes has de dedicar més diners a pagar un deute pendent, un fet que podria significar que no pots anar amb tanta freqüència a restaurants, quan els teus amics et convidin a menjar sushi seria fàcil evadir el tema amb una excusa com: "Estaré ocupat aquesta nit perquè necessito fer rentadores i netejar la casa". En comptes d'això, sigues honest sobre la teva situació financera.
Això també genera oportunitats d'aprenentatge: potser la teva amiga t'explicarà com va pagar el seu préstec amb més rapidesa, per exemple. O potser començarà a suggerir-te alternatives més barates per tal que sortiu i us divertiu. En tot cas, obres la porta a millors costums i solucions financeres.
Quan hi ha disparitat
Les amistats adultes no són fàcils de mantenir. Les agendes plenes i les exigències diverses interfereixen a l'hora de passar temps amb els amics. I quan hi ha diners pel mig, les amistats poden complicar-se encara més. Activitats senzilles, com sortir a sopar o prendre una copa, es poden convertir en incòmodes. Altres decisions importants, com compartir apartament o anar-se'n de vacances junts, encara poden ser més tenses, sobretot quan un dels amics té més diners que l'altre. "Els diners treuen a la llum moltes coses", comenta Aja Evans, terapeuta financera. "Fan aparèixer la por de ser incomprès, rebutjat i jutjat".
Les disparitats econòmiques en les amistats poden generar malestar on no n'hi hauria d'haver, sobretot quan la gent confon el seu patrimoni net amb la seva vàlua personal. "Per això és tan incòmode", afirma la periodista Anna Goldfarb, autora de Modern friendship: How to nurture our most valued connections. "És possible que et sembli bé que els teus pares et paguin per alguna cosa, però que un amic pagui per tu pot resultar estrany perquè la dinàmica de poder se sentirà estranya".
La relació entre poder i diners també pot evidenciar problemes i disparitats socials més àmplies. "Pot centrar l'atenció en les diferències de privilegi i els problemes de prejudicis i discriminació –assenyala Evans–, i això podria tensar encara més l'amistat".
Tanmateix, no totes les amistats amb disparitats econòmiques estan condemnades al fracàs. Natalie Vallot, de 49 anys, i Hilah Johnson, de 44, són amigues des de fa més de dues dècades. El 2010 Johnson va començar un programa de cuina a YouTube. Quan el programa va començar a anar-li bé, el mateix li va passar amb els seus ingressos. Mentre que Vallot afrontava dificultats econòmiques per acabar els seus estudis d'infermeria, totes dues van haver de superar una creixent bretxa de riquesa. "La Nat sempre va ser molt generosa. Si no tenia diners per sortir, ella em deia: «Vine, jo et cobreixo». Així que mai vaig sentir que era una càrrega. A veure, tampoc és que demanés marques cares ni res d'això. Tampoc era qüestió d'aprofitar-se'n", recorda Johnson. "Crec que també s'ha de ser honest amb el que et pots permetre. Pots dir: «No m'arriba per fer aquesta activitat, ¿podem fer alguna cosa més barata? Aquest és el meu pressupost, ¿us hi podríeu ajustar?» Si els teus amics volen passar temps amb tu, ningú s'hi oposarà. No tinguis por de dir que una cosa és massa cara per a tu", afegeix.
