Què implica que Dua Lipa jugui a petanca?

BarcelonaJa és tradició que Dua Lipa es deixi veure per terres balears durant la temporada d’estiu. L'agost passat la cantant va celebrar per segon any consecutiu el seu aniversari a Eivissa, envoltada dels seus amics i parella del moment. La data (22 d’agost) i el lloc, convidaven a viure l’experiència completa del que associaríem a un estiu mediterrani: paella, postes de sol, festa i algun joc per distreure el grup. I l’escollit va ser la petanca. A les fotos que compartia a Instagram el seu amic i dissenyador Simon Porte Jacquemus hi veiem una Dua Lipa completament entregada. “No hi ha res més camp que Dua Lipa jugant a la petanca a Eivissa”, piulava un usuari a X.

El fet de veure una estrella internacional jugar a un esport tan poc glamurós, descalça i rodejada del seu grup d’amics fent-li fotos transmetia una sensació entre surrealista i reconfortant. Allunyat de l’estigma “d’esport de vells” que sempre s’ha associat a la petanca, aquest fet ha tornat a generar interès per aquesta activitat esportiva, tant a les pistes municipals com a les passarel·les de moda.

Ballet, hípica, i ara també petanca

Al llarg de l’any passat, diverses disciplines esportives com el ballet, l'esquí o l’hípica es van convertir en micro tendències de moda gestades a TikTok i mercantilitzades per les grans marques de fast-fashion i de luxe. Fins ara havíem vist passarel·les convertides en pistes de tenis dissenyades per Lacoste o en hipòdroms en el cas d'Stella McCartney.

Recentment, ha sigut el torn de la petanca, protagonista de la desfilada que la marca Paloma Wool va oferir a París per presentar la seva col·lecció de tardor-hivern 2024. Les models es passejaven per una pista de petanca situada al bell mig de l’escenari; algunes d’elles hi jugaven seguint les normes del joc i d’altres tiraven les pilotes al terra de manera completament aleatòria. Tot això, abans de fer desfilar les peces de la col·lecció. La performance, ideada per Carlota Guerrero, centrava l’atenció de l’espectador en l’activitat esportiva, la petanca, que malgrat no tenir cap relació amb el concepte creatiu de la col·lecció, debutava com a protagonista d’una desfilada. Si bé el vincle entre moda i esports es remunta a molts anys enrere, l’analista de tendències i docent Gema Requena, remarca com al llarg d’aquests últims anys i “sobretot en el context postpandèmic, les marques han volgut reinterpretar la indumentària esportiva per evidenciar aquest contacte amb l’exterior allunyat de les pantalles”. La moda necessita viure de la cosa física, per tant, “totes les activitats que puguin fer-se a l’aire lliure són aspectes que la indústria aprofitarà, fomentarà i capitalitzarà”, afegeix.

Invertir en una estètica

El ritme frenètic i l’anhel de novetat provoquen que tot es desgasti de pressa: els gustos, les tendències, les idees i també els hobbies. La divulgadora de moda i cultura pop, Mina Le, vincula aquest fenomen amb la idea que “molta gent inverteix en una estètica o una micro tendència que encarna el tipus d’aficions i interessos que a ells mateixos els agradaria tenir o dels quals els agradaria formar-ne part, però que per un motiu o altre no es poden permetre”. La indumentària i la moda ens ofereixen aquesta possibilitat: apropar-nos al hobby i abandonar-lo en qualsevol moment. I no només en clau de vestimenta, sinó també en l’oci: “cada vegada hi ha més gent jove que vol jugar a petanca, com a mínim a Barcelona. Així ens ho corroboren el nombre de reserves que rebem setmanalment per poder jugar a les nostres pistes”, destaca Jonathan Ferrari, president del Club Petanca Sants, que assegura que aquests últims mesos l’èxit ha estat rotund.

Aquesta crescuda i davallada tan fugaç de les micro tendències —també conegudes com a aesthetics en el llenguatge d’internet— és el que les diferencia del que coneixem com a tendències de moda. Segons Requena, “una tendència com a tal ha d’anar vinculada a uns valors socials i a una capacitat d'incidir durant un llarg termini”, apunta. Històricament, moltes de les tendències es gestaven en els moviments culturals anomenats subcultures, com per exemple el punk, el hip-hop o el grunge. Cada una d’elles compartia un estil de música, un discurs polític i uns valors socials que qüestionaven la norma i que les permetia desenvolupar-se aïllades del mainstream abans de mercantilitzar-se. Els elements estètics eren una peça clau en la formació d’aquestes subcultures, com per exemple el tartan o els tatuatges en el cas del punk. En l’actualitat, però, són els discursos digitals impulsats per algoritmes els que defineixen les micro tendències virals. De fet, parlem de micro perquè són un tipus de tendències que tenen com a objectiu anomenar fenòmens sociològics i encunyar termes que tinguin èxit a TikTok. Gema Requena ho resumeix de la següent manera: “Ja no hi ha capacitat per fer revolucions”. També destaca la gran paradoxa amb la qual convivim: una lluita per trobar una identitat personal que ens diferenciï de la resta sense quedar apartats de la norma general.

Una obsessió per ser autèntics

L’afany per definir una identitat individual que permeti trencar amb l’homogeneïtzació provocada per les xarxes socials és el que ens condueix a buscar coses que es contraposin a la viralitat i la globalització. En el cas de la petanca, té un component únic que la fa ser molt atractiva: és un esport local i familiar. En conseqüència, autèntic. A més, com a mínim fins ara, no era una activitat considerada mainstream, sinó més aviat al contrari: “Sempre ha arrossegat l’estigma de ser per a la gent gran i de poder jugar-se en qualsevol solar de qualsevol poble”, reconeix Jonathan Ferrari, president del Club Petanca Sants. Com que no requereix una indumentària específica ni tampoc implica una despesa econòmica per poder practicar-la, la petanca es diferencia d’altres activitats com el ballet, el golf o l’hípica, perquè ofereix aquest component de “barri” i de comunitat. No obstant això, l’autenticitat de practicar-la caduca ràpidament quan qui també hi juga és Dua Lipa. La seva foto va obrir una nova possibilitat a explotar que ràpidament ha inundat pistes municipals i passarel·les de moda, com és el cas de Paloma Wool. Una vegada més, el que era “nou” i autèntic està passant, amb poc temps, a convertir-se en micro tendència i, en conseqüència, també en mainstream.