Quin serà l'impacte emocional del confinament?

BarcelonaA cadascú li arribarà el dia en què podrà relaxar les limitacions que ha mantingut durant una bona temporada per frenar els contagis de la malaltia per coronavirus (covid-19). Llavors es recuperaran almenys part de les rutines d'abans d'aquesta crisi, però l'impacte emocional d'haver-la viscut és molt possible que ens acompanyi durant un temps més. A alguns els costarà molt refer-se d'haver estat tancats tantes setmanes, d'haver emmalaltit o d'haver perdut algú pròxim a causa del coronavirus, i podrien desenvolupar un trauma, però per a la majoria serà qüestió de temps recuperar-se emocionalment per ells mateixos. "La majoria de nosaltres ho digerirem amb els nostres propis recursos. Amb el temps ens anirem recomponent, alguns en necessitarem més i d'altres menys", sosté la comissionada de desenvolupament professional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria.

Hi haurà qui acabarà patint estrès posttraumàtic i li caldrà rebre ajuda professional. Malgrat que la paraula trauma forma part del vocabulari habitual de molta gent, tenir-ne un no és qualsevol cosa. Liria detalla que "és conseqüència d'haver viscut una experiència que amenaça seriosament el nostre benestar". La també psicòloga Sara Bosch, experta en trastorns posttraumàtics i intervenció en crisi, afegeix que implica "un cúmul d'emocions negatives doloroses i insalubres d'una magnitud extrema que el nostre cervell no té prou recursos per processar", i a més ha de seguir relacionant-se amb la mateixa circumstància. La vivència del coronavirus té aquests ingredients. Liria està convençuda que "gairebé tothom manifestarà símptomes típics del trastorn per estrès posttraumàtic, però això no vol dir que el desenvolupi".

A la Unitat de Crisi de Barcelona (UTCCB), un servei que és a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també tenen molta experiència en aquest camp. Segons la directora assistencial i de recerca d'aquesta unitat, Alícia Alvarez, un trauma va associat a un fet altament estressant que "no som capaços d'emmagatzemar com un record normal" i que torna al cap de manera intrusiva. "Revivim el pànic, la por i inclús l'experiència física que vam viure en aquell moment", concreta. Els símptomes que poden ser senyal d'alarma poden ser d'allò més variats, de caràcter emocional o físic, però Liria considera que és millor donar una pauta genèrica que permeti detectar els signes d'alerta que farien aconsellable recórrer a un professional. Seria "quan el malestar, sigui en la forma que sigui, ens limita la nostra vida quotidiana o ens genera un bloqueig emocional molt gran", detalla.

Posar nom als sentiments

De com ens en sortim dependrà de com se'ns conjuguin els factors de risc i els de protecció. "Cada persona té els seus i són específics", detalla Alvarez, així que l'evolució de cadascú anirà en funció de quant ha durat el confinament, la frustració, l'avorriment, la capacitat que es té d'afrontar les coses... "Tot això influirà en el fet que després del confinament ho portem més o menys bé", subratlla, i és per això que recomana cuidar-se i alhora "intentar ser realistes", assumint la situació que ens ha tocat viure. L'important és saber identificar què li funciona a cadascú i tenir una bona gestió emocional, mirant de posar nom a allò que sentim que ens passa, compartir-ho i escoltar els altres. Al cervell també li va bé seguir algunes rutines, cuidar l'alimentació i dormir bé, mentre que no li va bé beure en excés o consumir tòxics.

Alvarez i Liria consideren que amb el coronavirus s'evidencia fins on arriba la capacitat de resiliència de l'ésser humà, o sigui la facultat d'afrontar escenaris desfavorables, així com la capacitat de ser creatius. Per afrontar els traumes, la Fundació Radika utilitza l'anomenat ioga informat com a teràpia complementària. La fundadora i presidenta de la fundació, María Macaya, subratlla que un trauma implica "una pèrdua de poder", que és justament el que pot suposar el coronavirus, perquè és una malaltia que no tenim la capacitat de tenir o no tenir, ens manquen recursos per respondre-hi i ens han dit que hem d'estar confinats. Amb el ioga informat intenten tornar el poder a qui en practica. Es diferencia d'altres estils de ioga perquè procuren crear un espai de seguretat i reduir al màxim la possibilitat que es torni a despertar el trauma, deixant el llum encès i la porta oberta de la sala per si cal sortir, i el professorat també fa la classe sencera, ofereix a cada pas diverses opcions de postura (anomenades àssana) i deixa l'opció de tenir els ulls oberts inclús durant la relaxació final.

Segons Macaya, "qualsevol trauma que pateixes queda imprès en el teu cos", i amb el ioga informat procuren contribuir a reconstruir la connexió amb el cos i a respondre a les necessitats de cadascú, és a dir, veure què em va bé i què no. Aquestes setmanes el seu principal focus d'atenció està sent el personal sanitari i tota persona cuidadora mitjançant sessions digitals a través de l'aplicació Zoom. Macaya vol donar-los recursos per minimitzar la fatiga compassional, que seria com l'acabar cremat específic de les persones cuidadores. Aquest és un dels àmbits que més preocupen a Bosch, que també presideix la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que ha estat molt activa per atendre les víctimes dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils. Amb altres psicòlegs ara també donen suport als cuidadors per facilitar-los espais on puguin dedicar-se un moment per veure què estan sentint. L'anomenen La ventana i es canalitza a través del WhatsApp.

Bosch recalca que els cuidadors "poden tenir un excés d'empatia" amb el patiment dels altres que pot acabar derivant en "una percepció de responsabilitat i culpa distorsionada" i sentir que es podria haver fet alguna cosa més. "Això afavoreix el trauma", adverteix, i per això recalca també la importància d'identificar els recursos interiors que té cada sanitari davant de situacions com quan mor algú per coronavirus. "Tots ens hem de saber autoajudar, però molta gent professional no està preparada per fer això. Han fet cursos d'estrès, però els queden petits", defensa. I rebla: "Aquesta situació em genera fissures en la meva estabilitat emocional i he de saber què em pot ajudar a portar-ho el millor possible".

Caldria humanitzar el dol

Bosch recorda que els metges tenen un telèfon d'atenció psicològica (93 567 88 56), però considera que cal posar més recursos per prevenir i no només per quan ja afloren les emocions negatives. "Els recursos emocionals no només són perquè la gent no tingui estrès posttraumàtic, expressar emocions o ensenyar tècniques de relaxació; també són de caràcter pràctic, com minimitzar les situacions d'impacte", defensa. És per aquest motiu que reclama "gestos que humanitzin" el comiat de les persones estimades que moren per coronavirus, una cosa que sovint s'ha fet en condicions molt limitades (amb una trucada a l'hospital quan encara estaven ingressades o després amb una assistència limitadíssima al cementiri). Això si és que s'ha arribat a fer aquest comiat. "La situació dels enterraments és d'una crueltat psicològica molt extrema i és evident que veurem molts dols patològics", adverteix, i reclama buscar alternatives per expressar aquest dol, com podria ser un espai web on encendre una espelma i escriure unes paraules de record per al difunt. "No podem deixar la gent penjada emocionalment", argumenta.