Estils10/03/2018

Illes remotes

Llocs enmig del no res, paradisos terrenals i racons inhòspits: us proposem un passeig pels indrets més llunyans del món

Cristina Torra
i Cristina Torra

BarcelonaFins a l’octubre de l’any passat, per arribar a l’illa de Santa Helena, a 2.000 quilòmetres de la costa d’Angola, calia fer cinc dies amb vaixell. Només una naviliera oferia el trajecte, que es feia cada tres setmanes des de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. Fa cinc mesos la companyia Airlink va posar en funcionament un vol setmanal a l’illa des de Johannesburg (Sud-àfrica) i va fer una mica menys remot el lloc on es va desterrar Napoleó l’any 1815. D’aquesta manera Santa Helena, que forma part del territori britànic d’ultramar, vol posar en valor el seu potencial turístic, tant natural com històric. Però queden altres Santes Helenes al món? Avui intentem descobrir, amb l’ajuda de dos geògrafs, si al planeta encara hi ha illes remotes i aïllades.

Segons Asunción Blanco, coordinadora del grau de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), “des del punt de vista geogràfic un lloc és remot perquè és de difícil accés i perquè es tracta com en l’època del pensament eurocentrista, quan tot el que estava fora d’Europa semblava molt llunyà”. Per a Blanco, “el que queda realment remot ara, en l’era de la globalització, són illes que no ens han interessat, que no han entrat al circuit turístic i que sovint estan deshabitades”. En repassem algunes.

OCEÀ ATLÀNTIC

Cargando
No hay anuncios

Tristan da Cunha

Se’l considera el lloc habitat més remot de la Terra, ja que el punt poblat més pròxim, precisament l’illa de Santa Helena, és a més de 2.100 quilòmetres de distància. Per arribar-hi es necessita permís i cal molta planificació, ja que només hi naveguen vaixells des de Ciutat del Cap un cop al mes. Hi viuen unes 300 persones i entre els seus principals atractius hi ha un volcà de 2.000 metres d’alçària, un únic cafè-pub i una fauna salvatge amb espècies com els pingüins salta-roques meridionals i els albatros becgroc atlàntics. Igual que Santa Helena, també forma part del territori britànic d’ultramar.

OCEÀ ÀRTIC

Cargando
No hay anuncios

Illa Soledad

Ubicada a l’Àrtic, al mig del mar de Kara, aquesta illa va ser descoberta pel capità noruec Edvard Holm Johannesen l’any 1878, que li va donar aquest nom per la seva situació solitària i molt aïllada. Ara pertany a Rússia, forma part de la Gran Reserva Natural de l’Àrtic i és refugi per a foques, morses i ossos polars, així com per a diverses espècies d’aus marines.

Illa Rudolf

Cargando
No hay anuncios

Coneguda també com a Terra del Príncep Rudolf, és l’illa situada més al nord del planeta, molt pròxima a l’Àrtic, i està gairebé completament coberta de glaceres. Pertany a Rússia i forma part de l’arxipèlag Fridtjof Nansen, format per 191 illes, la majoria de les quals estan deshabitades, excepte algunes que tenen bases militars i científiques.

OCEÀ ÍNDIC

Illes Cocos

Cargando
No hay anuncios

És un conjunt de 27 illes i dos atols ubicats a l’oceà Índic entre Sri Lanka i Austràlia, país del qual formen part. “És geogràficament semblant a l’arxipèlag de les Maldives, però molt menys poblat”, explica Asunción Blanco, de la UAB. També anomenades illes Keeling, només n’hi ha dues d’habitades per unes 500 persones en total i la seva capital, West Island, es considera una de les deu capitals menys poblades del món.

Illes Mentawai

“També es podria parlar d’illes remotes quan encara són exòtiques i mantenen part de la seva autenticitat”, apunta Blanco. Les illes Mentawai estan situades a l’oest de Sumatra (Indonèsia) i són habitades per unes 500 famílies indígenes que pertanyen a l’ètnia del mateix nom. Tot i que el govern vol traslladar la població per convertir aquest petit paradís en plantacions d’oli de palma i que la indústria turística vol convertir-lo en la Meca del surf (diuen que s’hi troben les millors onades), de moment encara mantenen l’essència i per arribar-hi cal fer un trajecte de 4 hores en un ferri rudimentari.

Cargando
No hay anuncios

OCEÀ PACÍFIC

Illa Socorro

“L’origen del seu nom reflecteix que en algun moment algú va arribar-hi buscant auxili”, explica Blanco sobre aquesta illa situada a 700 quilòmetres de la costa oest de Mèxic. Actualment és una àrea natural protegida per la seva riquesa en flora i fauna i s’hi poden veure dofins, taurons martell i balenes. Només hi ha 200 persones, que viuen a la base naval que hi ha ubicada per controlar el contraban de productes marins i detectar possibles rutes de narcotràfic. Les condicions geològiques i climatològiques de l’illa són dures: té un volcà actiu i està enmig de la ruta dels huracans. “És considerada illa remota pel fet d’estar poc adaptada a la vida humana”, explica Blanco.

Cargando
No hay anuncios

Illa de Pasqua

És una altra de les illes remotes que a molts ens ve al cap quan pensem en llocs llunyans. Situada a més de 3.500 quilòmetres de la costa de Xile, es necessiten cinc hores d’avió per arribar-hi i el punt poblat més pròxim és l’illa Pitcairn, situada a poc més de 2.000 quilòmetres. El misteri que envolta les famoses escultures de pedra que hi ha a l’illa, anomenades moais, i la desaparició sobtada de la civilització que la va poblar, els rapanui, són motius suficients per parlar d’aquesta illa com un dels llocs més remots i més fascinants de la Terra.

Cargando
No hay anuncios

Illes Marqueses

Formen part de la Polinèsia Francesa, però estan a més de 1.500 quilòmetres de Tahití, l’illa principal, i calen tres hores d’avió per arribar-hi. Només 6 de les 14 illes que conformen l’arxipèlag estan habitades i només dues d’aquestes ofereixen certa infraestructura turística. “Per a nosaltres, com a occidentals, són illes remotes, però per a la gent que viu a prop no hi ha aquesta sensació de llunyania”, apunta Blanco.

OCEÀ ANTÀRTIC

Cargando
No hay anuncios

Illa Decepció

Diu la llegenda que el seu nom ve del sentiment que experimentaven els primers navegants quan hi arribaven. Venien amb la idea de trobar-hi tresors, però només topaven amb una illa volcànica de platges negres molt pròxima a la península Antàrtica. Per tant, decepció. Per l’illa hi han passat pirates, baleners i ara s’hi acosten alguns turistes a veure pingüins i a banyar-se a les aigües termals que hi ha sota les seves platges.

Illa de Pere I

“Sovint les illes remotes no són idíl·liques”, explica Blanco per parlar de Pere I, l’illa més al sud del planeta, a només 450 quilòmetres de l’Antàrtida. Té una climatologia dura, amb forts vents polars i temperatures per sota dels -20 ºC. Gairebé el 90% de la seva superfície està coberta de gel durant tot l’any i abans dels anys 90 hi havia més persones que havien trepitjat la Lluna que no pas Pere I. Un lloc bastant allunyat del concepte d’illa idílica.

Illes que van ser remotes: la visió crítica

Quan sentim “illa remota” el que és més fàcil que ens vingui al cap és un lloc desconegut, paradisíac i amb platges de sorra blanca. Però la veritat és que el gran creixement turístic mundial ha fet que illes que van ser considerades remotes deixessin de ser-ho. Parlem de llocs com les Maldives, les Galápagos o Bali. I si retrocedim en el temps podem incloure-hi illes que van ser paradisos, com la República Dominicana o les Fiji. Macià Blázquez, professor del departament de geografia de la Universitat de les Illes Balears, té una visió molt crítica i considera que el mercat turístic és molt agressiu i que el màrqueting al final aconsegueix posar aquests espais aparentment remots al circuit. “Als anys 90 es va començar a parlar del concepte de leakage a les Fiji, que va posar de manifest que el 70% dels guanys del turisme no es quedaven a les illes”, explica. I també posa un altre exemple: “Un estudi de les Nacions Unides que analitzava l’esperança de vida a la República Dominicana va concloure que a les províncies on hi havia més turisme l’índex de desenvolupament humà era més baix”. Per a ell, “els territoris remots són noves fronteres a explorar pels inversos turístics”. A més, considera que les illes remotes que queden “es vendran com a turisme d’aventura, on la gràcia serà la pallissa d’avió, vaixell o el transport que sigui per arribar a un lloc totalment deshabitat i amb pocs atractius”.