Les illes Medes: un fràgil paradís al costat de casa

BarcelonaUna morena esquiva amb un moviment sinuós les branques d’una gorgònia vermella sense abandonar ni un sol instant aquella mirada característica de boxejador esverat. Uns metres més enllà, al peu d’un cingle submarí, una llagosta mou les antenes mentre passeja a la recerca d’aliment, un mero fa surar amb solemnitat els seus 30 quilos a mitja aigua i centenars d’espets giren al voltant d’un cilindre imaginari en una coreografia popularitzada per les barracudes dels mars tropicals. Escenes com aquesta eren habituals fa uns anys al Mediterrani. Avui és difícil viure-les fora de reserves marines.

Quan es parla de paradisos marins el pensament vola de seguida cap als esculls coral·lins del tròpic, plens de tortugues i peixos de colors, i s’oblida habitualment del nostre mar. Però el Mediterrani és un mar molt divers. Tot i que no ocupa ni un 1% de la superfície líquida del planeta, s’hi han catalogat fins a 17.000 espècies, xifra que representa un 6% de la diversitat marina de tot el món. En ser també una regió amb un bagatge cultural molt perllongat en el temps, al llarg de la història s’hi han aglomerat densitats de població especialment elevades. De fet, més d’una tercera part de la població dels països mediterranis viu avui en zones costaneres. Si a això s’hi afegeix el fet que en algunes regions aquesta població pot arribar a duplicar-se en períodes vacacionals, el resultat és un mar estressat que no pot sostenir les poblacions de meros, llagostes, morenes i gorgònies com feia antigament.

Conservar o explotar

“Hi ha un conflicte entre la conservació i l’explotació econòmica del mar -explica Josep Maria Gili, investigador de l’Institut de Ciències del Mar-. La degradació ambiental té efectes sobre la salut humana -continua- i, per tant, la conservació és necessària per a una millor qualitat de vida”. Segons Gili, l’estiu hauria de ser una gran oportunitat per conèixer el mar i per despertar actituds que n’afavorissin la conservació. Però per aconseguir-ho, “l’educació és clau”, assegura. “S’ha de convèncer tothom que és millor gaudir del mar observant-lo que extraient-ne peixos”, conclou. Amb aquesta visió, Gili i el seu equip fa vuit anys que treballen per generar continguts educatius en el marc del projecte El Mar a Fons. Tot el material que han elaborat, que inclou propostes didàctiques, jocs i un còmic, és gratuït i accessible des de la web del projecte.

El paradís de les Medes

Una estratègia per conservar la diversitat marina que han posat en marxa algunes administracions és crear reserves com la que es va constituir a les illes Medes el 1983. Tothom que s’hi ha capbussat sap que aquest petit arxipèlag, situat a poc més d’un quilòmetre de la costa de l’Estartit, és especial. Així ho demostra l’estudi que van fer al llarg de 17 anys els biòlegs Antoni Garcia-Rubies, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, i Bernat Hereu i Mikel Zabala, de la Universitat de Barcelona. Publicats el 2013, els resultats del treball indiquen que la protecció ha afavorit especialment la recuperació de peixos com el mero, el llobarro i el sarg imperial, cosa que no passa fora de la reserva. N’hi ha d’altres, però, com el corball i el déntol, que no mostren els mateixos nivells de recobrament. I és que, tal com indiquen els experts, recuperar algunes espècies pot requerir més de 30 anys. Els científics també van trobar que la població d’orades havia experimentat una reducció important. L’explicació més plausible d’aquest descens és que la zona protegida és més petita del que demana el comportament d’aquesta espècie. Això fa que quan les orades abandonen l’espai protegit per formar grups i reproduir-se pateixin els efectes de la pesca, en alguns casos il·legal, com ho demostren les xarxes d’encerclament que els científics han trobat encallades a menys de 50 metres de profunditat, un estri prohibit a aquestes fondàries.

A més de la pesca, les illes Medes estan sotmeses a dos impactes més: el turisme submarí i el canvi climàtic. “La presència de submarinistes altera algunes de les comunitats de les Medes”, explica Hereu, que participa en els estudis que es duen a terme a l’arxipèlag en el marc del projecte Seguiment Marí. En les campanyes del 2016 i 2017, els investigadors han detectat un descens en les colònies de gorgònies vermelles i han vist que a les zones menys freqüentades per submarinistes el corall vermell ha millorat més, tot i que encara no ha assolit les mides esperades després de més de 30 anys de protecció. També han observat disminucions en les poblacions de meros, sargs imperials i corballs. Segons Hereu, “això és un exemple de com l’èxit d’una reserva pot jugar en contra seu”. I és que l’impacte del submarinisme és triple: es trenquen organismes per impactes físics directes, es desestabilitzen els sediments i s’acumulen bombolles d’aire sota les roques i, sobretot, a les coves.

Pel que fa al canvi climàtic, l’efecte principal és l’augment de temperatura de l’aigua, que provoca la mortalitat de coralls, gorgònies, esponges i altres organismes filtradors. “Davant l’acumulació d’impactes que s’està produint -argumenta Hereu- demanem prudència”. En els informes del projecte Seguiment Marí s’explicita una recomanació ben clara: aplicar el principi de precaució i reduir la presència de submarinistes.

Més submarinistes?

El submarinisme, però, juntament amb altres activitats aquàtiques, és un dels motors econòmics de la zona. El 2015 l’Institut Cerdà i l’Obra Social La Caixa van presentar un estudi segons el qual els 205.000 visitants que acollia el parc natural que inclou les illes Medes generaven un impacte econòmic de gairebé 15 milions d’euros, 12 dels quals en el sector serveis, i sostenien 383 llocs de treball.

Malgrat les recomanacions dels científics, la normativa que regula la presència de submarinistes a les illes Medes va canviar el passat mes de novembre. Abans permetia que es fessin 446 immersions diàries, i com que el submarinisme és una activitat estacional, els últims cinc anys se n’havien acabat fent entre 55.000 i 60.000 l’any, segons fonts del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Ara, però, la normativa estableix un màxim de 74.876 immersions anuals, amb la qual cosa la presència de submarinistes i embarcacions podria augmentar entre un 25% i un 35%, amb el conseqüent augment de l’impacte sobre l’ecosistema.

Els meros gegantins poden seguir acollint els submarinistes amb les aletes obertes, però si es vol que ho segueixin fent en el futur caldrà utilitzar el coneixement científic per aconseguir-ho.