BarcelonaAl passeig d'avui, l'Eva agafa un dels corriols que es desvien del riu i s'atura davant una mata de flors que sempre li han semblat margarides. Obre la càmera del mòbil i fotografia una de les flors amb l'aplicació per identificar plantes que li va recomanar una amiga: PlantNet. L'aplicació compara la foto amb imatges d'espècies amb característiques similars i li demana que confirmi quina es correspon amb la planta que vol identificar. L'Eva confirma la primera opció, a la qual l'app li donava un 92% de probabilitat d'encert. Ara ja sap que les flors del corriol no són margarides comunes (Bellis perennis), sinó vitadínies (Erigeron karvinskianus DC). Així funciona PlantNet, una de les aplicacions per identificar plantes amb el grau de fiabilitat més elevat.
Joan Simon, professor de la secció departamental de botànica farmacèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona, classifica les apps per identificar plantes en dues categories: "Primer, les generalistes, que fan una identificació de la planta quant al seu nom comú i són simplement per saber-ne el nom". Dins d'aquest grup hi hauria apps com Flora Incognita, Leaf Snap i fins i tot GoogleLens. "Després, aquelles amb un caràcter més de ciència ciutadana en què el resultat que donen ja no és només el nom comú, sinó el científic", i en serien exemple la ja esmentada PlantNet o iNaturalist. El professor fa aquesta distinció perquè el nom científic és inequívoc i, en canvi, el nom comú pot generar confusió: "Una aplicació li pot dir camamilla a vint coses diferents i no està malament, a cada lloc en diuen pel seu nom, però la camamilla només té un nom científic i només amb aquest nom es pot assegurar si una planta és o no una determinada espècie", insisteix.
Simon explica que abans que existissin aquestes aplicacions a la facultat feien determinar als estudiants les plantes fent servir claus dicotòmiques i llibres, i aquestes apps els han facilitat la feina. "Tampoc n'abusem ni hem deixat de costat els llibres, perquè el percentatge d'errors és certament notable, no amb les plantes més corrents i que qualsevol aplicació identifica prou bé, sinó amb les menys comunes". Simon ho atribueix al fet que les bases de dades de les apps no són prou grans i destaca la importància de fer fotografies de fruits, de fulles i de la fesomia de la planta sencera: "Si ho tenim tot, tindrem un percentatge d'encerts molt millor, i com més fotos i detalls més fiables seran aquestes eines i els seus resultats".
Dani Pujol, graduat en gestió forestal i del medi natural per l’Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus, apunta que les aplicacions per identificar plantes "poden servir de suport o d'iniciació, i sempre que es facin servir per a una cosa poc professional, com ara si es té interès pel món de la botànica".
Col·laboració ciutadana
PlantNet va ser creada per grups d'investigació francesos l'any 2009 i compta amb una base de dades molt àmplia basada en la col·laboració entre ciència i ciutadania, de manera que les observacions dels usuaris queden integrades a la base de dades, que creix amb aquestes aportacions: funciona gràcies a l'esforç i el coneixement d'usuaris que contribueixen a crear i millorar un catàleg global de plantes. iNaturalist, nascuda el 2008 de la col·laboració entre la California Academy of Sciences i la National Geographic Society, també es basa en la "ciència ciutadana" i és, tal com la descriuen els seus desenvolupadors, "una xarxa social de persones que comparteixen informació sobre la biodiversitat per ajudar-se mútuament a aprendre sobre la natura".
A diferència d'altres aplicacions, PlantNet és capaç d'identificar diverses parts de la planta, com fulles, flors, fruits i escorça, i permet fer servir més d'una fotografia per obtenir resultats més precisos. També permet unir-se a grups de projectes, on es posen en comú observacions d'una àrea geogràfica determinada per crear un mapa d'observacions. A Catalunya existeixen diversos grups de projectes, com aquells dedicats a la recol·lecció de dades d'espais com els Jardins de Montjuïc i la serra del Puigsacalm-Bellmunt o a l'observació de la flora de territoris com el Ripollès i les terres de l'Ebre. Tanmateix, Pujol diu que aquestes aplicacions no estan pensades per conèixer millor l'entorn: "En ser aplicacions mundials hi ha molts entorns i molt diferents, potser s'hauria de desenvolupar una aplicació exclusiva, per exemple, dels boscos de Catalunya".
Funcionament d'iNaturalist
Per la seva banda, iNaturalist permet crear mapes d'identificacions aprofitant les dades GPS de les fotografies, i també ofereix la possibilitat de col·laborar en la recollida d'informació amb un propòsit científic: "Enregistrant i compartint les teves observacions, crearàs dades de qualitat de recerca per als científics que treballen per entendre i protegir la natura", expliquen a la seva web. Tant PlantNet com iNatualist es poden fer servir en versió web i estan disponibles en català.
Identificar i tenir cura de les plantes
La identificació de plantes a partir de fotografies obre la possibilitat a funcionalitats com tenir cura de les plantes de casa. És el cas de Nature ID, que més enllà de permetre la identificació de plantes, insectes, roques i fongs, ofereix consells i recomanacions per cuidar les plantes domèstiques i inclou funcions com un mesurador de la intensitat de la llum per saber si el lloc on es vol col·locar una planta compleix els seus requisits lumínics. A més, amb una fotografia l'app és capaç de fer un primer diagnòstic de l'estat de salut d'una planta i ofereix la possibilitat de demanar consells als experts per tenir-ne cura.
Picture This és similar a Naure ID perquè fa servir tecnologia d'intel·ligència artificial per identificar una planta i, posteriorment, diagnosticar-ne problemes com plagues, falta d'aigua o malalties i suggerir tractaments. La periodista Anna Biosca és usuària de l'app i explica que la va fer servir per saber de quina espècie era una planta que va comprar. "També la consulto per saber com he de regar-la i cuidar-la, perquè en vull tenir cura, és útil", diu. Biosca destaca que l'aplicació és senzilla d'utilitzar, però que igual que Nature ID no està disponible en català: "Només té opció en anglès i et dona el nom de la planta en anglès i en llatí".
Fins a quin punt són fiables?
Un estudi publicat a la revista científica Plos Oneapunta que algunes apps per identificar plantes podrien tenir una precisió molt baixa i mostra una diferència significativa entre elles: PlantNet és l'aplicació amb més èxit, amb un 88% de precisió; la segueix Plant Snap, amb un 35,7% d'encerts, i tanca la llista Seek, creada per l'equip d'iNaturalist amb el suport de la sèrie documental Our planet de Netflix.
Els experts coincideixen que aquestes aplicacions no poden substituir les identificacions professionals i que, per tant, no poden ser l'única eina d'identificació, però que poden ser útils per conèixer millor l'entorn.