Hostal Spa Empúries: Quan el luxe no és canviar l’entorn sinó gaudir-ne

“Què és el luxe?” és una pregunta sense resposta fixa. El concepte varia segons els països, segons les persones i segons les èpoques. En qualsevol cas, sembla que a casa nostra cada cop són més els que tenen clar que l’Hostal Empúries és el luxe contemporani. D’aquí que aquest quatre estrelles estigui aguantant tan bé l’impacte del coronavirus gràcies a la clientela catalana.

El fet diferencial d’aquest lloc és que la seva història és també la nostra, cosa que no sempre passa en els llocs més destacats. I és que l’Hostal Empúries està sobre el mateix edifici que el senyor Josep Paradís va aixecar a la platja del Portitxol de l’Escala el 1907 per obrir-hi un petit restaurant -anomenat Villa Teresita en honor a la seva dona- per donar de menjar als arqueòlegs de la primera fase d’excavacions de les ruïnes gregues i romanes de Sant Martí d’Empúries, que va liderar Puig i Cadafalch a només 300 metres de l’actual hotel.

Des de llavors ha plogut molt, però la voluntat de donar rebuda a catalans atrets per aquella bonica estampa empordanesa segueix. L’establiment només ha canviat de mans un cop i l’actual propietari l’únic que ha fet és afegir comoditats a aquell meravellós fòssil, tan icònic del primer turisme de la Costa Brava. Li ha sumat un spa cuidat com pocs, una gastronomia -sorgida del seu propi hort- amb plats tan emblemàtics de la zona com l’escórpora fregida, un jardí mediterrani tan sostenible com fragant, classes de ioga sota els pins i tota mena de sistemes per reduir l’impacte ecològic. No en va van ser el primers d’Europa en rebre el segell Leed Gold. Fixin-se si tenia ganes d’honorar el passat natural i turístic de la zona el nou propietari que va renunciar a construir habitacions a primera línia de mar per construir més jardí. Si això no és luxe, què ho és?