Tens un balcó? Fes-hi un hort urbà

BarcelonaEl confinament pot ser un bon moment per crear un petit hort urbà al balcó o a la terrassa, no calen grans espais ni jardins. "Espais petits, plantes petites, sempre", diu com a consell Marc Casabosch, divulgador i autor del llibre Un hort per ser feliç (Ara Llibres), i reivindica que per cultivar aliments només necessitem un contenidor, el que sigui, una bona llavor, un substrat que permeti la vida de la planta i aigua. Igualment, el catedràtic d'enginyeria química, biològica i ambiental i director de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Xavier Gabarrell, i l'enginyer tècnic agrícola Ramiro González defensen que un hort urbà "pot ser tan simple com cultivar enciams en testos al balcó", i que la dificultat de l'hort depèn de fins a on es vulgui arribar. "En tots els casos vol dedicació, constància i paciència", subratllen.

Creativitat per als recipients

Per a la preparació, segons detalla Casabosch, els testos o recipients de cultiu no han de ser cap impediment perquè es poden fer servir des dels cartrons del paper de vàter o cuina per començar a preparar planter, fins a caixes de fruita de plàstic, o qualsevol test que ja tinguem i algun tàper. Gabarrell i González també assenyalen que possiblement a casa ja disposem dels estris i materials necessaris per començar i que en podem reaprofitar molts: "Ara és moment de ser creatiu i fer servir la imaginació". Afegeixen que molts dels recipients quotidians que tenim a casa poden servir com a testos, com ampolles buides, estris de cuina vells, gots i tasses que no es fan servir i caixes de plàstic. Així, "a més de fer un hort a casa, donem una segona vida a tots aquests objectes que acabarien a les escombraries". Igualment, recorden que potser a casa també tenim testos amb plantes ornamentals abandonats i que pot ser un bon moment per donar-los un nou ús.

Llavors de la fruita

Pel que fa a les llavors, Casabosch suggereix que, si no disposem de llavors per a les sembres, haurem de fer proves amb les llavors d'hortalisses que tinguem a l'abast. Adverteix que de les verdures que comprem, difícilment en podem obtenir llavors perquè es consumeixen immadures. "En canvi, d'hortalisses de fruit com el tomàquet o el pebrot sí que podem aprofitar-ne les llavors", diu, i és important que siguin de producció ecològica i local, perquè les varietats que cultiva aquesta pagesia defugen les varietats híbrides. "Alhora, si consumim de petit productor local, durant aquestes setmanes de confinament els podem demanar algunes llavors i ben segur que respondran positivament", pronostica. En qualsevol cas, aconsella: "Planteu tot allò que se us acudeixi, com si es tractés d'un joc", i afegeix que en horts petits en balcons i finestres és agraït sembrar cultius de fulla per anar-los consumint de manera esglaonada i permanent. Durant tota la primavera i l'estiu, són ideals enciams i bledes de tota mena, i la ruca la podem cultivar tot l'any: "La clau és que en tots els casos consumim les plantes sense deixar que es desenvolupin gaire".

Gabarell i González apunten que, si es té canalla a casa, es poden realitzar experiments sembrant les diferents llavors que trobem per la cuina com mongetes, tomàquets, pebrots i llenties. Tanmateix, subratllen que per iniciar-se en l'horticultura urbana, els cultius de fulla poden ser els més adients per ser més simples i fàcils de conrear. "Es poden plantar enciams, bledes, espinacs i escaroles. Més tard es poden incloure cultius de fruit com els tomàquets, pebrots i carabassons", agreguen.

Reaprofitar el substrat

El substrat és, per a Casabosch, "el tema més compromès", i la solució serà en aquest cas reaprofitar algun substrat que tinguem en algun test, "encara que sigui vell", i anar-lo enriquint amb adobs casolans que puguem tenir a l'abast, incorporats amb mesura. Per exemple, proposa enriquir la terra amb marro de cafè i pells de plàtan ben esmicolades que aporten potassi. A més a més, aconsella anar preparant compost amb la fracció orgànica que generem, tenint cura de mantenir un equilibri entre la fracció seca "com poden ser fulles o restes de poda, i la part humida", que és bàsicament el que aportem de la cuina en forma de residus de fruites, hortalisses, verdures i closques d'ou ben esmicolades. Recorda que "la terra és el secret", així que mantenir i potenciar la fertilitat del sòl o substrat és garantia de tenir les plantes sanes. En el mateix sentit, Gabarell i González recorden que totes les restes orgàniques de la cuina es poden fer servir com a fertilitzant per a l'hort urbà. Això sí, "cal que passin per un procés de compostatge que serveix per estabilitzar i esterilitzar la matèria orgànica".

Aprofitar l'espai i la llum

Per a poder fer un hort a la terrassa o al balcó, cal adaptar-se a l'espai disponible. Gabarell i González suggereixen que hi ha diverses solucions per tenir horts amb poc espai. Per exemple, es poden fer horts verticals, penjant testos a les parets o baranes del balcó, o es poden fer servir prestatgeries ja pensades per al cultiu de l'hort urbà: "Hi ha centenars de possibilitats". Casabosch recomana adaptar l'espai al cultiu: "Té sentit pretendre cultivar ruca o enciams en un petit balcó, i no en tindria, per exemple, voler sembrar una planta de carabassa o meló, que, literalment, no disposarà d'espai vital suficient un cop crescuda". Pel que fa a la llum, recorda que les varietats que agraeixen moltes hores de llum són l'albergínia, l'alfàbrega, els alls, el bròcoli, el carabassó, les mongetes, el tomàquet i les aromàtiques com l'espígol, la sàlvia i el romaní. En canvi, viuen bé en ombra parcial el pèsol, el porro, la caputxina, el bròquil, la calèndula, les maduixes, la menta, l'orenga, la pastanaga, els canonges o el julivert. I alguns cultius que resisteixen l'ombra són l'api, la bleda, el cibulet, la fava, l'enciam, els raves o la ruca: "Hi ha moltes opcions". Qui no s'hi apunta és perquè no vol.