Una història feminista i inclusiva de la sexualitat

BarcelonaExplicar la història de la sexualitat humana tenint en compte la perspectiva de gènere, la qüestió LGTBI i tot el que hi ha hagut sempre –encara que s'hagi volgut amagar– més enllà del binarisme. Aquest és l'objectiu ambiciós de María Bastarós i Nacho M. Segarra, historiadors de l'art, juntament amb la il·lustradora Cristina Daura –coneguda per les seves col·laboracions amb mitjans com The New York Times i The New Yorker–, que es van proposar abans de començar a escriure Sexbook: una historia ilustrada de la sexualidad, que Lumen acaba de publicar.

El llibre vol ser un viatge per la història de la sexualitat i la identitat de gènere des de l'Edat Antiga fins al segle XXI amb rigor acadèmic, però també amb ironia i un clar posicionament ideològic a partir d'una mirada transfeminista i inclusiva. "Ens vam adonar que, tot i que la història de la sexualitat està recollida en alguns llibres molt importants d'història, en realitat encara està per escriure perquè hi ha moltes àrees grises que no han estat mai explicades, hi ha molts buits per omplir i això és el que nosaltres hem volgut fer", explica Nacho M. Segarra, que destaca que la investigació que ell i María Bastarós han dut a terme no ha sigut fàcil ni ràpida. "Hi ha pocs registres de sexualitat no heteronormativa i feminista i per això volíem investigar en aquest sentit", recorda Segarra, que diu que durant tota la història de la humanitat hi ha hagut desitjos, identitats i pràctiques que han estat titllades d'incorrectes i condemnades al silenci.

El desig femení, silenciat

"Al llarg de la història de la sexualitat, hi ha grans temes silenciats i un dels més importants és el desig femení", diu María Bastarós. "Ho veiem al llarg dels segles: no hi ha plaer per a les dones, el plaer és per als homes i elles estan sotmeses a aquest desig i no gaudeixen del sexe. De fet, les dones que prenen la iniciativa són assenyalades, com la deessa Isis de l'Antic Egipte, a qui es retrata amb escàndol quan en una relació sexual decideix posar-se damunt del seu amant i no a sota com era tradicional", detalla. Això, tal com s'explica al llibre, comença a canviar tímidament a finals del segle XIX, quan apareix alguna investigació sobre l'orgasme femení. "Però com sempre això també s'intenta regular i s'imposa una forma correcta de tenir un orgasme femení, com va fer Freud, de manera que ja tornem a negar la sexualitat de les dones", continua Bastarós. De fet, segons els autors del llibre: "Encara no hem conquerit plenament el plaer de les dones. Hem avançat moltíssim, però encara hem d'aconseguir ser vertaderes subjectes de plaer i no objectes", subratlla la historiadora de l'art.

El llibre també posa l'èmfasi en la història de la sexualitat LGTBI i totes les qüestions no binàries. "La història ens demostra que no hi ha res nou sota el sol, però que sempre s'ha intentat imposar el binarisme com la forma correcta de sexualitat i s'ha fet de forma brutal i despietada", diu Segarra. "Tot i això, sempre hi va haver persones que van viure fora d'aquesta norma i veiem com l'Església, primer, i la medicina, després, van intentar domesticar aquests personatges que estaven a l'avantguarda de la sexualitat". Un dels que destaquen com a referents és la primera dona trans coneguda de la història. "La tenim situada el 1334 a Londres, on es dedicava a la prostitució", concreta Segarra, "i s'ha convertit en el paradigma de l'inici de la història trans".

Després de bussejar durant mesos en la història de la sexualitat i descobrir èpoques molt fosques i d'altres més lluminoses i lliures, els autors destaquen que la història no és mai un procés lineal. "Sempre hi ha moments d'endarreriment enmig de l'evolució i això passa tant en la història de l'alliberament de la dona com en la història LGTBI: sempre hi ha avenços i retrocessos que van marcant el pas del temps", destaquen.

Violència sexual

Els moments més durs per a Bastarós són els vinculats a les conquestes. "La conquesta d'Amèrica va ser molt dura, tot el que és la mirada blanca sobre els altres és terrible, i és molt difícil de transcriure i d'explicar", reconeix la historiadora, que destaca els episodis de violència contra les dones com els més foscos d'aquell moment històric. "Hi va haver moltíssima violència sexual, és dur i repulsiu el que van fer", insisteix. Però també els moments foscos poden tenir una part positiva, diu Segarra, que recorda que en l'esclat de l'epidèmia de la sida "es va activar una gran aliança entre gais i lesbianes per fer pressió i demanar més investigació, més medicaments... va ser un moment molt dur, però amb una gran resposta conjunta que forma part de l'èpica de les lluites de les identitats, així com el sufragisme també forma part de l'èpica de la lluita feminista".

I en tot això, les il·lustracions de Cristina Daura, coneguda pel seu estil ple de colors potents i un aire infantil barrejat amb traços de còmic, hi juguen un paper molt important. "El to del llibre queda equilibrat gràcies a les il·lustracions", afirma Segarra, "perquè marquen un to molt lluminós". "Les il·lustracions exhibeixen una gamma de llenguatges, des d'allò més explícit fins a allò més simbòlic, que fan que el lector entri millor en el llibre, i l’ús dels colors també hi ajuda i fa que tot el to de l'obra sigui molt més atractiu", afirma.

Daura reconeix que s'ho ha passat molt bé treballant en aquest llibre. Els tres autors ja havien treballat junts a Herstory: una historia ilustrada de las mujeres, també editada per Lumen, on es repassa la història en clau femenina. Daura explica que aquesta obra és diferent i que, tot i que retrata moments molt foscos i molt durs, "sempre hi ha una certa ironia perquè els autors escriuen d'una manera molt peculiar" que li agrada molt i que "manté sempre un punt de vista esperançador". I amb aquest esperit ella ha volgut aportar unes il·lustracions molt vives i amb colors contundents. "Intentem arribar a tots els públics, però sobretot a la gent més jove. Aquest és un llibre divulgatiu i el que volem és que els joves que tinguin curiositat i preguntes trobin aquí el que busquen. És el llibre que nosaltres haguéssim volgut llegir quan teníem 18 anys", reflexiona Daura, que reconeix: "Dins meu sempre espero que siguin les persones amb una ideologia més tancada i conservadora els qui el llegeixin i això els serveixi per obrir-se".